La força de les dades

EUDALD COLL
“Com explicar històries periodístiques amb software i dades? El millor periodisme d’investigació”. Aquest era el títol suggeridor de l’acte que el 4 de juny va acollir el CaixaForum i que va permetre conèixer de primera mà l’experiència de dos experts en periodisme de dades, una de les branques de la professió que més està cridant l’atenció en els darrers anys. Karma Peiró –periodista especialitzada en tecnologia i coorganitzadora de la tercera edició de les Jornades de Periodisme de Dades i Open Data– va exercir de moderadora.

Al costat de Peiró s’asseien els dos ponents. D’una banda, Al Shaw, desenvolupador d’aplicacions de notícies a ProPublica, un mitjà de comunicació sense ànim de lucre amb seu a Nova York i que, en poc temps, s’ha convertit en una referència del periodisme d’investigació fins al punt que, amb tan sols vuit anys d’existència, ja ha obtingut dos premis Pulitzer. D’una altra banda, Elisabetta Tola, una periodista italiana que ha impulsat el periodisme de dades al seu país però que, a diferència del que passa a ProPublica, treballa en un entorn precari.

Perfil híbrid
Al Shaw té un perfil híbrid, habitual entre els treballadors de ProPublica, que es fa estrany en el periodisme convencional. És programador, dissenyador i periodista. “Els equips són sempre al voltant d’unes deu persones. Alguns són bons en l’anàlisi de dades o d’estadístiques i d’altres són dissenyadors o creadors de bases de dades”, va explicar. Shaw va fer un repàs ràpid a alguns projectes en els quals ha participat, com Losing Ground –sobre la pèrdua dels aiguamolls de Lousiana–, Killing the Colorado –sobre els problemes de recursos hídrics que pateix aquest riu de l’oest dels Estats Units– o un treball sobre els efectes de l’huracà Sandy, entre altres.

Pels diferents projectes han disposat d’imatges per satèl·lit i, fins i tot en un van captar imatges gravades des de globus. Tot plegat, un seguit de possibilitats que deixaren en evidència els escassos recursos dels mitjans de comunicació catalans. Uns projectes que, a més de la història que expliquen, compten amb nombroses gràfiques, aplicacions de notícies, mapes interactius, entre altres recursos visuals. D’altra banda, el temps dedicat a elaborar aquests projectes d’investigació no té res a veure amb la realitat de molts països europeus. “A cada història li cal un temps determinat. Losing Ground, per exemple, va necessitar d’un any perquè hi havia moltes coses per fer”, va afirmar.

Començar de zero
El cas d’Elisabetta Tola és quasi inversament proporcional. Prové del periodisme científic i ha acumulat fins avui dia nombroses experiències al voltant del periodisme de dades en un país, Itàlia, on aquesta disciplina no tenia tradició, i conscient de les limitacions. “A Itàlia, és molt difícil fer projectes ben finançats, amb temps i que tinguin qualitat”, va admetre. Un cop va submergir-se en el periodisme de dades, es va adonar que al seu voltant hi havia molt desconeixement. “Els mitjans a Itàlia mostraven interès en aquest tipus de periodisme, però els havia d’ensenyar de què anava perquè no en tenien ni idea. Era important mostrar-los el que poden fer amb totes aquestes dades, malgrat els recursos limitats”, va explicar. Per donar a conèixer-ho, va organitzar els primers cursos sobre el tema i va impulsar Datajournalism.it, el principal bloc de periodisme de dades d’Itàlia, que s’ha convertit en una referència per al sector.

Un altre projecte important de Tola és Seedversity, un projecte crossmedia sobre biodiversitat que va comptar amb una subvenció del Centre Europeu de Periodisme. També va parlar d’una extensa investigació (Safe Schools) iniciada el 2012 amb l’objectiu d’esbrinar el nivell de seguretat sísmica de les escoles d’Itàlia, un país que pateix molts terratrèmols. Arran d’un que, el 2012, va afectar Bolonya –ciutat on resideix Tola – va informar-se sobre la seguretat a les escoles. “Estava segura que eren dades disponibles, si bé no tan sols no era així, sinó que sembla que no les té ningú. I això és increïblement perillós”, va advertir. Després de mesos de feina amb l’equip de la revista Wired han aconseguit, malgrat les limitacions en les dades obtingudes, crear un mapa d’Itàlia amb l’estat de 42.000 escoles. “Encara estem pressionant. Aquesta investigació m’ha fet adonar no tan sols de la indisponiblitat de les dades, sinó que sovint les mateixes institucions no saben on són. I, a vegades, la feina del periodista consisteix a ajuntar totes les informacions i a aconseguir una fotografia molt impactant”, va afirmar.

Treball en equip
En aquest sentit, Al Shaw va explicar que la seva feina va més enllà de bolcar dades en brut. “No és tan sols una qüestió de descarregar informació d’Internet i col·locar-ho en una aplicació”, va explicar. “A més –va prosseguir– a vegades et passes molt de temps buscant dades i ‘netejant-les’, però després s’han d’analitzar i veure si la hipòtesi és correcta o no”. Un altre aspecte a tenir en compte és que es tracta d’una feina que es fa en equip. Amb tot, a diferència del que passa a ProPublica, a Europa no tan sols els equips són molt més reduïts, sinó que és habitual que les funcions professionals quedin ben delimitades. “A Itàlia, els periodistes fan de periodistes i el dissenyadors fan de dissenyadors”, va afirmar Tola. “Per això, la col·laboració amb bons programadors –va afegir– és molt important. En el periodisme de dades no pots treballar sol”.

Ara bé, com es finança ProPublica? “ProPublica va ser fundat per un milionari que va aportar deu milions per crear una agència d’investigació de notícies. Cada any aporta menys perquè hem diversificat”, va explicar Shaw. A d’altres països, però, l’evolució no tan sols és molt més precària, econòmicament parlant, sinó que, a més, el ritme d’implantació és més lent. A Espanya, també s’estan donant senyals de millora. “El periodisme de dades –va assegurar Peiró– va sorgir fa quatre o cinc anys amb uns primers projectes d’activisme, com els de la Fundación Ciudadana Civio. I, a partir d’aquí, han sorgit projectes de petits grups de freelance. Ara, però, hi ha un gran interès per part dels mitjans generalistes a entrar en aquest terreny. I això dóna peu a pensar que el periodisme innovador creixerà al nostre país, perquè ja està entrant en les estructures de la redacció tradicional”.