"Per primer cop el negoci digital està funcionant"

JORDI ROVIRA

Com l’any passat, enguany el Congrés Mundial d’Editors (GEN Summit) semblava més una cimera de tecnologia que de periodisme...
El World Wide Web ja ha complert vint anys i les empreses periodístiques tot just ara s’estan posant al dia a nivell tecnològic, en què poden ser molt competitives. Encara hi ha moltes reticències a posar la tecnologia a les redaccions. Actualment, tot és més sofisticat i complicat, i requereix alguna cosa més que un coneixement general, ja que tenim aplicacions per a mòbils, rellotges amb notícies... Tot plegat, és complex. I, en la mesura que entenguem totes les novetats, serem competitius. Hem de tenir aquests coneixements. Jo, abans que res, sóc periodista, però crec en aquest híbrid entre contingut i tecnologia.

La gent prefereix parlar de novetats tecnològiques que d’ètica o dels problemes dels informadors als conflictes bèl·lics...
Sí, i això em preocupa. Al Post estem cobrint temes molt seriosos que no són tan divertits com poden ser-ho les últimes aplicacions tecnològiques, tot i així, no hem d’oblidar per què som en aquesta professió.

Dan Gillmor, guru del periodisme ciutadà, va alertar al congrés que alimentar Facebook és alimentar un món que vol acabar el periodisme. Vostès tenen un acord amb Facebook.
No crec que Facebook vulgui destruir el periodisme, tot i que entenc el que Gillmor volia dir. Facebook és un espai estratègic i molt potent per explicar històries. La clau és treballar plegats. He tingut la sort de formar part de l’equip del Post que ha negociat amb Facebook per tenir-los com a socis. És una simbiosi perquè ells necessiten contingut i nosaltres una plataforma on la gent comparteixi i comenti els continguts. Si mirem el trànsit de les xarxes socials hi trobem una relació directa amb el creixement de l’ús dels mòbils. I això fa que el Post tingui nous lectors que mai havia tingut. Per a l’empresa, és un repte de negoci i, des d’una perspectiva periodística, implica que allò que fem cada dia està sent consumit per milions de persones gràcies a Facebook.

Totes les empreses periodístiques busquen el model de negoci de futur. I sovint s’assenyala als grans diaris nord-americans perquè aneu més avançats. Us sentiu observats?
Sí! I crec que, per primer cop el negoci digital, està funcionant. Es tracta d’elaborar diferents productes empaquetats de notícies que fem arribar a noves audiències per fidelitzar-les. Si els lectors troben un contingut interessant i valuós llavors n’obtenim un retorn. I, automàticament, els preguntem si volen pagar per aquella informació. N’observem el comportament, la informació amb la qual es fidelitzen, el contingut al qual dediquen més temps... Per tant, ens focalitzem en el patró de comportament dels usuaris i preparem diferents productes per a diferents dispositius. Treballant així les nostres subscripcions han crescut. Per tant, funciona.

Cada cop que un llibre analitza la situació del periodisme, acaba arribant a la conclusió que hem de tornar als orígens. Però podem fer-ho en el context actual?
Tinc dues respostes per a aquesta pregunta. El que el Post està fent amb les tauletes és molt tradicional perquè hi ha fotos, vídeos, etc., i en aquest sentit és un material diferent, encara que el contingut és el mateix i el focus és a les històries. D’altra banda, no podem ignorar xarxes socials com Snapchat (una de les més populars entre els adolescents). El periodisme que fem allà no és el mateix que el del diari o la televisió. És un model específic, pensat per a gent que consumeix a través del mòbil. Allà les històries s’han d’explicar a través de fotos i amb un storytelling totalment diferent. Per tant, hem de tornar als orígens, si bé no podem relaxar-nos davant aquestes novetats.

Per un costat, tenim les notícies d’última hora i, per un altre, les històries que demanen temps i que acostumen a aconseguir els grans premis. No hem posat massa el focus a ser els primers i ens hem oblidat de ser els millors?
Sí. I això és un repte. Hi ha una acceleració per arribar ràpidament als mòbils. Si arribes trenta segons tard, ja no ets el primer. I a Twitter, el mateix. És aquesta mentalitat dels mitjans per posicionar-se els primers. Al Post, en canvi, hem experimentat i hem observat que els lectors admeten que està bé ser els primers, però ens demanen saber què passa l’endemà amb aquella història i quin enfocament en farem, del tema. Perquè no tot són exclusives ràpides.

Al desembre, vas escriure al Nieman Lab que les pàgines vistes al comScore –líder del mesurament digital– són “calories buides”.
Sí, és cert. Estem començant a oferir nous productes i ens estem centrant en allò que preocupa als usuaris, en el que espera el lector de nosaltres, en allò que necessiten, en com podem ajudar-los... Hem de pensar més en les necessitats dels usuaris i menys a aconseguir el màxim de pàgines vistes. És un cercle viciós perquè també haig de prestar-hi atenció, ja que si baixa el meu trànsit m’acomiadaran. Amb tot, no vull tan sols aconseguir més pàgines vistes, sinó que vull saber qui són els meus lectors, que tornin al Post i es facin subscriptors.

Quan el 2013 Jeff Bezos, propietari d’Amazon va comprar el Washington Post hi havia molta por. Des de llavors, ha contractat quasi un centenar de periodistes i la por ha deixat pas a l’optimisme.
Sí. La compra per part de Bezos va ser una gran sorpresa. Personalment, jo tenia esperances que les coses anirien com han anat. I ara no deixaria pas la meva feina, m’encanta! Perquè, com a periodista que treballa en un entorn tecnològic, tinc tot el que necessito; la tecnologia digital, el contingut, els recursos, etc. Encara hi ha escepticisme, però definitivament Amazon i el Post són dues empreses diferents. Inicialment, ens vam aliar amb ells però ara també treballem amb Android, Apple... Hem de ser a totes les plataformes; Facebook, Google, Twitter, etc. En qualsevol cas, ha anat molt bé. I si no, pregunta-ho a tota la gent que hem contractat!

Un estudi va predir, erròniament, que el 2014 s’imprimiria el darrer exemplar del New York Times. No sé si pots predir quan s’imprimirà el darrer exemplar del Washington Post.

Vols que m’acomiadin? No puc predir això, perquè pels subscriptors de la versió en paper és un producte molt valuós. Per tant, funciona. Mentre hi hagi lectors fidels que segueixin pagant pel diari en paper, seguirem imprimint-lo. El futur? No ho sé... Potser la propera generació de lectors estarà més interessada en un magazín setmanal que en un diari en paper. Vés a saber! Nosaltres oferim productes informatius que es poden consumir des de la tauleta, el rellotge, el diari en paper, etc. i mentre segueixin donant diners, seguiran existint.