El futur ja és aquí

MARIA HORNOS

Quin és el periodisme del futur? La informació anomenada tecnologia portable o wearable va ser un dels temes de la trobada anual Global Editors Network (GEN), que es va celebrar del 17 al 19 de juny a Barcelona. “Els mitjans de comunicació han de tractar aquestes noves tecnologies i veure com afecten la nostra indústria, per bé o per mal. La podem abraçar o podem fer el que s’ha fet en el passat, simulant que no estava succeint”. Aquesta és una de les reflexions de Robert Hernández, professor de la USC Annenberg School for Communication and Journalism (EUA), que durant el gen es va mostrar convençut que ara és un bon moment perquè els mitjans treballin amb wearables.

Glass journalism
Podran les Google glasses esdevenir una nova forma de periodisme? Hernández ha liderat un curs de Glass journalism a la USC, explorant la creació d’aplicacions i a la recerca dels usos potencials en el nostre camp. Per exemple, els seus estudiants van demanar a músics, artistes i esportistes posar-se les ulleres per retransmetre en directe el que veien: el punt de vista del protagonista. El repte ara? Encabir una notícia en un format tan petit. Però es mostra optimista i fa una prova entre els assistents al gen: les persones poden llegir 250 paraules per minut.

Si bé el futur de les Google glass és incert, –a nivell comercial han resultat ser un fracàs– és evident la necessitat d’experimentar amb noves plataformes i per això s’està reorientant cap al món professional. I, de fet, les noves tecnologies s’estan convertint en el focus de molts experiments a les universitats (la USC Annenberg School ofereix formació sobre storytelling i realitat virtual i la Universitat de Syracusa a Nova York té el seu propi curs de Periodisme de Realitat Virtual), en canvi, no està passant el mateix a les redaccions. Per això, Hernández insisteix en el fet que els mitjans han de tastar les tecnologies emergents, Per a aquells que s’animin, el professor dóna dos consells: primer, tenir clar que el contingut és el rei i segon, apunta que “aconseguir simplement l’accés a la tecnologia no és suficient, cal definir com s’abraça”.

Emoció virtual
Us imagineu sentir en pròpia pell l’horror d’una explosió al Líban o a la Xina? La realitat virtual aplicada a la informació trasllada l’espectador al lloc dels fets en una immersió periodística com no s’ha viscut mai abans. Louis Jebb, fundador i cap executiu d’Immersivly, està convençut que la realitat virtual pot donar resposta a molts dels problemes actuals a què s’enfronta la professió: es necessiten nous clients, la distribució dels diaris ha disminuït, les empreses no han tingut en compte el lector, la gent ha perdut la confiança en els mitjans, etc.

Per què ara? Perquè ja tenim la tecnologia per fer una producció eficient de notícies en realitat virtual, respon Jebb. Trobem un exemple clar de notícies de realitat virtual a Immersiv.ly, un estudi especialitzat a crear continguts en realitat virtual que treballa en aquest format des del 2014. “Hong Kong Unrest”, un dels primers documentals de notícies que ofereixen una visió 360?, explica les manifestacions prodemocràtiques de final de 2014: el punt de vista des del cor de l’acció.

Notícies al canell
Els smartwatches han arribat per quedar-s’hi. Les xifres parlen: el record de vendes l’ocupa Samsung amb 1,2 milions el 2014 i Business Insider Intelligence preveu que, el 2018, es vendran 60 milions d’unitats de rellotges intel·ligents. Ara bé, com esprémer tot el suc informatiu dels rellotges intel·ligents? David Sancha, professor de Periodisme Digital a la UOC i director de Xalok, aposta per un disseny molt atractiu que tingui en compte la mida reduïda dels dispositius: titulars molt breus i un layout multidispositiu, en línia amb la resta de suports en línia del mitjà. A més, aquests ginys presenten dues possibilitats de desenvolupament clau: són capaços d’expandir l’experiència al telèfon intel·ligent i d’incorporar el reconeixement de veu (integrant Siri).

Sancha va anunciar durant el GEN que aquests aparells obren la porta al Glance journalism: notícies ultrabreus que permeten una nova manera d’interactuar amb els usuaris a través de contingut directe i personalitzat. La personalització s’aconsegueix traquejant la ubicació de l’usuari, seguint el seu comportament i enregistrant-ne les preferències.

A casa nostra, trobem un wearable que ja s’ha començat a provar, F1rst Vision, una càmera que s’integra a la samarreta per així retransmetre en directe, sense talls ni retards, i en alta definició, tot el que veu, viu i sent un jugador durant un partit. “Observar quan el jugador xuta una falta i comprovar les dades que ens arriben del pulsòmetre i el velocímetre que porta incorporat, són només algunes de les característiques d’aquest dispositiu pioner al món”, assenyala José Antonio Ildefonso Huertas, CEO de F1rst Vision. Aquest suport, pensat especialment per a televisió i Internet, es va utilitzar, per primera vegada, a la Final Four celebrada el maig de 2015 i al partit oficial de l’Eurolliga de Bàsquet Reial Madrid- Zalgiris.

Tot just a l’inici
Malgrat les expectatives i les nombroses novetats, cal tenir clar que ens trobem encara a la prehistòria de les notícies wearable: els dispositius existeixen, si bé encara no tant els usos respecte a la creació de continguts i el consum. Els rellotges intel·ligents i altres aparells portàtils no representen una disrupció en el periodisme, però sí una nova manera d’escoltar, mirar o llegir les notícies. La realitat virtual, el Glass journalism, així com altres novetats com el Sensor journalism o els drons són tendències que caldria experimentar per comprovar-ne el potencial i així determinar com poden contribuir a oferir notícies de les maneres més innovadores. La nova generació de tecnologia portable estarà llesta el 2016, segons el GEN. Obrim la porta?