En els darrers mesos, hem escoltat prediccions com la de Rupert Murdoch ‒“arribarà el dia, en 5, 10 o 20 anys, en què el negoci de les notícies serà purament electrònic”‒, hem vist plegar dotzenes de diaris i revistes de paper i estem vivint les retallades de plantilles i altres realitats imposades per la crisi integral que qüestiona el model de negoci i les estructures del periodisme. La desaparició del paper, o almenys la fi del seu rol com a suport predominant, cada vegada sembla més propera, malgrat que la proposta digital encara tingui molts interrogants, especialment en el terreny comercial. Diversos estudis i llibres aporten punts de vista, reflexions i, fins i tot, dades concretes sobre aquest escenari de canvi.
L’extinció començarà el 2017
La consultora nord-americana Future Exploration Network, dirigida pel futuròleg Ross Dawson i que es dedica a assessorar firmes com American Express, Coca-Cola, Deutsche Telekom o Toyota, és l’autora del treball “Calendari d’extinció dels diaris” (Newspaper Extinction Timeline)”, amb una llarga llista de països i dates sobre quan els diaris en paper començaran a extingir-se.
El subtítol del treball és “En quin moment els diaris en l’actual forma resultaran insignificants” ( When newspapers in their current forms will become insignificant)”. I l’estudi diu que la fi començarà pels eua l’any 2017 i continuarà al Regne Unit i Islàndia (2019); Canadà i Noruega (2020); Finlàndia i Singapur (2021); Austràlia i Hong Kong (2022); Dinamarca (2023) i Nova Zelanda, Espanya, República Txeca i Taiwan (2024). El llistat finalitza amb Mongòlia (2038), Argentina (2039) i la resta del món (més enllà del 2040).
Mutacions i adaptacions
“Publicació Post Digital. Mutacions en l’edició des de 1984” (Post Digital Print. The Mutation of Publishing since 1984), de l’artista i periodista italià Alessandro Ludovico, tracta el salt del paper al digital des d’una perspectiva molt amplia i cultural. Probablement, per això el títol convida a anar més enllà del fenomen digital. Cita els experiments comunicatius que per endavant del seu temps han realitzat artistes d’avantguarda, activistes i tecnòlegs, analitza les possibilitats comunicatives i artístiques dels nous formats i veu indicis contradictoris sobre el futur.
“Periodisme Post Industrial. L’adaptació al present”, firmat per C. W. Anderson, Emily Bell i Clay Shirky, i editat per la Universitat de Columbia i el Tow Center for Digital Journalism, analitza els enormes canvis que el periodisme nord-americà ha viscut els darrers anys. Parla molt de la sotragada soferta pel món periodístic tradicional i poc de les noves formes de consum que proposen els mitjans digitals.Joshua Benton, director del Nieman Journalism Lab de Harvard, recomana l’obra, però comenta aquest aspecte: “L’única crítica general a fer de l’informe és que està enfocat a la pràctica periodística, si bé crea un punt cec a l’hora d’analitzar les pràctiques de l’audiència (...). Les novetats més interessants del 2012 han estat els canvis en el consum de notícies: la reformulació del concepte d’article, reempaquetatge de continguts i nous mecanismes de lliurament”.
Quatre crisi en una
Una aproximació més propera i contextualitzada és la que proposa Albert Montagut a NewPaper (Cómo la revolución digital transforma la prensa). La tesi central del llibre de Montagut és que ens trobem davant de la suma de quatre crisis; la crisi d’independència, la desaparició del reporterisme, l’arribada d’Internet i la crisi econòmica.
Enllaços
“Newspaper Extinction Timeline”
“Post Digital Print. The Mutation of Publishing since 1984”
Entrevista amb Alessandro Ludovico
“Post Industrial Journalism. Adapting to the Present”
Joshua Benton/Nieman Lab
“NewPaper (Cómo la revolución digital transforma la prensa)”
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari