LALI SANDIUMENGE
Hi ha un acudit que explica com algú demana un desig al geni de l’ampolla: “No vull estar mai malalt”, sol·licita. “Doncs et converteixo en autònom!”, li atorga el geni. És literalment així. Un freelance ha de seguir treballant, si vol cobrar. Fins fa poc, ni tan sols hi havia baixa per maternitat per a les treballadores autònomes. L’Eva Millet es va assabentar que ja l’havien concedida fent un reportatge. “Quan vaig anar a l’Oficina de la Seguretat Social a sol·licitar-la, no sabien de què els parlava! Em van dir que era la primera autònoma, com a mínim de Catalunya, que ho demanava”, explica rient.
Fa uns anys, molts freelance es van felicitar les festes enviant-se un enllaç a un web titulat amb ironia “Aquest Nadal apadrina un
freelance”. Reproduïa la imatge d’un periodista escrivint com un boig davant d’un ordinador, de nit, amb la televisió encesa i un barret de pare Noel de decoració. Recordava una obvietat: els autònoms no tenen vacances pagades ni paga de Nadal. Cal estalviar per poder-se “autopagar” les vacances i també perquè quan es perd la feina no es cobra ni indemnització ni subsidi d’atur. També és recomanable treballar a mesos vista: cal pensar en feines a curt, mitjà i llarg termini i conèixer bé el mercat, és a dir, els mitjans i com funcionen.
Tenir flexibilitat horària és un luxe, però es pot convertir també en un malson. S’acaben fent més hores que un rellotge, treballant de nit i caps de setmana. Per això, cal posar límits, ser pragmàtics i possibilistes, i treballar tan bé i tan ràpid com es pugui amb els recursos disponibles. És essencial ser molt organitzat i dur una bona agenda.
Aquest és el consell dels més veterans i l’han après a força d’experiència. Hi ha mitjans que paguen bé, n’hi ha que paguen decentment i n’hi ha que esperen que es treballi pràcticament de franc. És la llei de la selva i de l’oferta i la demanda, i ara mateix sobren periodistes i falten mitjans. Negocia sempre que puguis el preu just, fixa l’import d’una manera molt clara abans de començar a treballar i, sobretot, no t’autoprecaritzis. Guanyaràs molt poc i et frustraràs molt. Això sí, valora la feina en funció també d’altres rendibilitats: sovint hi ha beneficis intangibles, com és el cas d’un contacte que et pot obrir portes en un futur.
Treballar a casa té inconvenients. Un és l’aïllament, l’altre posar ordre en les prioritats. “Et preguntes: ‘Ara què toca? Acabar l’article, fer el dinar o posar una rentadora?’”, riu la Mar Cortès. Una solució és compartir despatx amb altres autònoms. És útil per compartir despeses i estar acompanyat i també per col·laborar i obrir noves perspectives. La Mar proposa fer-se addicte a les biblioteques públiques: “És més barat que un despatx i amb tota la informació a l’abast”, assegura.
La gran pregunta sovint és si cal especialitzar-se o saber fer una mica de tot. I la resposta és una mica totes dues coses. L’Eva Millet considera que la flexibilitat és bàsica. “Un freelance mai hauria de dir ‘no’ a una oferta o no entregar a temps un article”, recomana. La Mar Cortès hi afegeix diversificar-se: “‘Podries fer això?’ ‘Sí!’, en un sentit cada cop més ampli”. En Jordi Pérez Colomé considera que conèixer bé un tema ajuda a fer-se un nom més sòlid, “però s’ha de ser capaç de reaccionar i d’adaptar-se a l’actualitat”. També val la pena pensar en clau internacional a l’hora d’abordar projectes i no tenir por al risc.
Una de les tasques més esgotadores per als freelance és tenir idees i proposar històries interessants. Cal aprofundir, buscar-hi un enfocament diferent o fer un seguiment dels temes que sovint els mitjans obliden. I cal proposar els temes de manera atractiva i sintètica. “Una idea no és només un tema, és moltes coses: per a qui, per a quin mitjà, quina forma, quin calendari”, recomana en Justin Webster. “Cal posar-se a la pell d’un editor abans de proposar-lo i intentar aprendre’n. Un ‘no’ pot ser molt valuós, el pitjor és no tenir resposta”, afegeix.
La figura del freelance que col·laborava per als mitjans convencionals cada cop és menys viable perquè els mitjans cada cop ho són menys. Pérez Colomé recorda que existeix “un mercat per fer coses bé de mil temes que els mitjans tradicionals ni poden ni volen cobrir”. Ho demostra l’èxit del seu bloc, que des de febrer de 2010, ha rebut més de mig milió de visites. Paco Soto també recomana posar en marxa projectes periodístics o de comunicació. “Les noves tecnologies ens donen unes possibilitats immenses. Hem de ser audaços i creatius”, afirma.
Internet és un bon mitjà per estar informat, donar-se a conèixer i fer contactes més enllà de les fronteres. “Per a mi, Internet ha estat essencial. M’ha estat més fàcil col·locar peces un cop era més conegut”, diu en Jordi Pérez Colomé que, a més, ha aconseguit finançar part de la feina i de les despeses dels viatges gràcies a les aportacions dels lectors d’Obamaworld.es. Obre un web o un bloc, penja-hi el que fas i actualitza la informació amb regularitat. Obre comptes a les xarxes socials, difon-hi la teva tasca i interactua. En Jordi té més de 12.700 seguidors a Twitter. Això és potenciar la “marca” de cadascú. L’Eva Millet, que ho fa a través de Facebook, recorda que amb skype es poden fer entrevistes a l’estranger sense patir per la factura telefònica.
És un consell que hauria de seguir qualsevol, però que és molt útil per als freelance, que sempre han de ser capaços d’adaptar-se a qualsevol nou repte. Idiomes, eines digitals, cursos especialitzats, xerrades... Res no sobra, si es té temps.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari