• Periodisme a foc lent

    10 abril, 2015
    Diferents iniciatives en paper trenquen motllos i aposten per articles de lectura pausada. Creades per joves que parlen dels seus interessos, fan propostes visualment atractives

    ÒSCAR GARCIA

    A l’estranger han batejat el corrent com Slow Journalism, un periodisme cuinat a foc lent. Beu de les fonts del periodisme narratiu com la famosa novel·la de no-ficció A sang freda, de Truman Capote, o el periodisme gonzo. Moltes vegades l’origen d’aquestes revistes neix de la resposta individual i reflexiva a l’accelerada velocitat de la vida actual hiperconnectada. Ho explica María Angulo, professora d’Història del Periodisme de la Universitat de Saragossa, al prefaci del llibre que ha coordinat, Crónica y Mirada (Libros del ko, 2014): “En el maremàgnum de dades i fets informatius, cal que se’ns expliqui què està passant”.

    Embolcall i contingut
    L’experiodista i reconegut creador de la sèrie de televisió The Wire, David Simon, que també va publicar un reportatge en format de llibre ( Homicide), en què narrava les vivències durant un any acompanyant la brigada d’homicidis de la policia de Baltimore, ha afirmat que el gènere del reportatge ha estat abandonat en una cantonada del periodisme del segle XXI.

    Però revistes com Jot Down (cultura), Efe Eme (música), Panenka (futbol) i Volata (ciclisme) han nascut amb la intenció de transformar aquesta cantonada en una avinguda, amb una gran cura pel disseny, com passava a les revistes de tendències encara que, a diferència d’aquestes, incorporant-hi també una gran densitat textual. Són un embolcall exquisit com a carta de presentació d’un contingut no menys elaborat.

    Roger Xuriach, redactor en cap de Panenka, una revista trimestral dedicada a la cultura futbolística, destaca: “Hem nascut per reivindicar el periodisme, el paper i el futbol, i l'esport, com un element generador de cultura”. Per la seva part, Volata, també trimestral i centrada en el ciclisme, neix d’un rampell de la seva directora, Olga Àbalos, una periodista amb àmplia experiència en periodisme cultural i que s’havia dedicat al ciclisme de competició. “Com el món del periodisme està tan malament i tots cobrem tan poc per fer la nostra feina, vaig pensar que, abans que em comenci a fallar l’energia, volia intentar un projecte personal”, afirma.

    Un altre to
    El to és el que diferencia aquestes revistes de les tradicionals. Jot Down, apareguda el maig del 2011, va néixer a Internet, que va ser l’únic àmbit de difusió durant tot un any, fins que també van començar a publicar revistes trimestrals amb més de tres-centes pàgines. Els creadors la defineixen com una revista cultural, si bé tracten de qualsevol tema. Són reconeguts per haver fet el contrari de tot allò que els experts recomanen als mitjans de comunicació digitals, i tenir èxit. Les fotos que acompanyen els textos són en blanc i negre, els articles i les entrevistes tenen una longitud que no es veu ni a la major part de les revistes impreses i poden arribar a entrevistar a una actriu porno i dissertar amb ella de literatura.

    La redacció de Jot Down és al núvol d’Internet. La indefinició ideològica també la consideren un valor addicional. “Com que no tenim una posició editorial, és difícil categoritzar-nos. Un dia entrevistem al Gran Wyoming ens diuen que som rojos i un altre dia al Marhuenda i ens defineixen com a fatxes. Amb el temps, aquesta incapacitat per definir-nos juga a favor nostre”, explica Ángel L. Fernández, un dels socis fundadors i administrador. A més, destaquen que cap soci fundador és periodista. Els editors d'aquestes revistes reivindiquen el paper com a suport. “Volíem recuperar una part de la lectura que s’està perdent amb Internet, –afirma Olga Àbalos– perquè tenir Volata a les mans t’obliga a no estar mirant cap pantalla, ni televisió ni Internet".

    Model de negoci
    Totes aquestes noves revistes impreses es comercialitzen directament a les respectives pàgines web, amb preus que oscil·len entre els 5 i els 15 euros, més propers a llibres que no als habituals de les revistes. Algunes, com Cuadernos Efe Eme, no fan servir intermediaris externs per a la distribució. "Vam fer números i ens va semblar inviable distribuir a llibreries; els marges de descompte, el sistema de dipòsit i els temps i les formes de liquidar feien impossible un projecte com el nostre", afirma Juan Puchades. D'altres, com Jot Down, disposen d'una xarxa de llibreries de prestigi. Per la seva part, Volata també fa servir com a distribuidors botigues especialitzades en ciclisme.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari