Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.
Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
El descens dels ingressos publicitaris convencionals condueix als editors a experimentar amb la publicitat no intrusiva. Un 33% dels usuaris d'Internet ja té instal·lat un bloquejador de publicitat.
Setanta-cinc anys després de la mort d'Irene Polo, referent del periodisme català dels anys trenta, la seva figura i la seva obra encara són poc conegudes. Polo va viure i treballar apassionadament. I es va suïcidar a trenta-dos anys mentre vivia exiliada a Buenos Aires
És realista un model de negoci per a la premsa digital basat en els ingressos per subscripcions? Als Estats Units i altres països volen deslliurar-se de l'excessiva dependència de la publicitat. A casa nostra, aquesta aposta es mira amb escepticisme
La infografia s'ha enquistat a les redaccions i es prepara per expandir-se més enllà de l'àmbit pròpiament periodístic
El fotògraf i videògraf Ricard Garcia Vilanova fa anys que cobreix conflictes bèl·lics, sobretot a l'Orient Mitjà.
Sàpiens Publicacions ha editat la col·lecció "Història del periodisme de Catalunya. En aquest espai, reproduïm extractes d'un dels capítols, concretament el dedicat a les revistes (Les revistes. Diversitat i especialització). Escrit per Núria Simelio, professora de la UAB i doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació, s'hi repassa la trajectòria de diferents publicacions.
Els verificadors de dades, un perfil a les redaccions tan important en alguns països com inexistent i desconegut a casa nostra. Internet ha tornat a posar sobre la taula la professió que va viure l'època daurada als anys cinquanta, de la mà de revistes com The New Yorker o Der Spiegel.
La taula sobre els estudis universitaris va evidenciar la necessària actualització a què s'ha de sotmetre l'educació superior. Les facultats que formen els periodistes del futur han de reinvertar-se.
Els directors dels diaris reflexionen sobre els problemes i els avantatges de la societat digital. En una taula del Congrés de Periodistes, van debatre sobre la crisi econòmica i el futur dels rotatius.
Luis Collado, directiu de Google, va analitzar durant el sisè congrés de periodistes com la multinacional i els editors han canviat l'enfrontament per la col·laboració.
Hi ha una manera de fer periodisme que aposta pels temes treballats a fons, amb mitjans que, econòmicament, depenen dels lectors, que eviten tota dependència política o econòmica i que han sorgit gràcies a fundacions, micromecenatges o cooperatives.
Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné, sorprèn els assistents amb el peculiar model del setmanari satíric francès.
