• Susana Pérez-Soler

    La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Francesc Ponsa

    La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.

    Elisabet Carvajal

    Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.

    Xinaleaks

    www.icij.org/offshore/leaked-records-reveal-offshore-holdings-chinas-elite

    Una base de dades documental obtinguda pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) revela que familiars dels principals dirigents xinesos han acumulat fortunes a paradisos fiscals. Aquí hi podeu trobar dades sobre el treball original de l’ICIJ, utilitzat després per diaris de tot el món.

    En el proper número de Capçalera oferim una entrevista a Gervasio Sánchez, periodista i fotògraf on explica els seus orígens en la professió i critica, sense reserves, l'actitud de certs professionals i mitjans de comunicació. En aquest vídeo trobareu un petit extracte de l'entrevista.

    Els diferents membres de GraciamonTV. Foto: Oriol Clavera

    Les ràdios i les televisions locals que van perdre pistonada amb l’apagada analògica, tenen una oportunitat en línia. Cal veure com sobreviuen a la competència ferotge entre elles, motivada precisament pel mateix fàcil accés a la Xarxa que els facilita l’existència.

    Els diaris es troben en un moment de reconversió
    Els diaris en paper viuen angoixats mentre busquen un nou model de negoci. En aquest article Xavi Casinos reflexiona sobre unes redaccions que han d’operar en diferents formats, la necessitat d’especialitzar-se i la recerca de noves fórmules per comercialitzar la informació.
    Els grans cuiners omplen les portades de la premsa mundial i proliferen els blocs dedicats a la cuina i la gastronomia, ara bé, el periodisme gastronòmic s’ha convertit en una realitat o tan sols és un boom passatger?
    Els Annals, a la Xarxa
    El vuitantè aniversari del primer número de la revista que editava l’Associació de Periodistes de Barcelona als anys trenta –i als anys vuitanta i noranta el Col·legi de Periodistes– coincideix amb la seva digitalització, que acosta aquesta capçalera als ciutadans.
    Victoria Hita

    Com parlen els periodistes davant del micròfon i de la càmera? Quines eines tenen els mitjans per vetllar per la qualitat del directe? Lingüistes i periodistes reflexionen sobre les competències lingüístiques dels professionals del panorama audiovisual català.

    Imatge de les rotatives de l'Heraldo.
    Gil Toll, el periodista que va obtenir la informació inèdita sobre l’Heraldo de Madrid, relata com va reconstruir en un llibre la història d’aquest diari dels anys trenta d'ànima republicana i dirigents catalans.
    La imatge dels periodistes fa anys que no passa pel millor moment. L’opinió pública valora negativament la nostra professió i perd confiança en aquells que l’exerceixen. Cal, doncs, analitzar què ha passat i saber les conseqüències d’aquesta desafecció.
    Mireia Portas fent de Raquel Sans a 'Polònia'. Foto: Sergio Ruiz
    Els periodistes parodiats a la televisió accepten públicament la seva imitació, si bé expressen la incomoditat amb la boca petita. L’estranyesa inicial i la confusió entre el personatge real i l’imitat són conseqüències d’un fenomen que ha anat a l’alça gràcies al Polònia i al Crackòvia.
    Imatge sense datar d'un jove Jaime Arias. Foto: Arxiu família Arias.
    L’11 d’octubre moria a noranta anys Jaime Arias. Les necrològiques varen destacar-ne nombrosos aspectes importants d’una llarga vida, però deien poques coses de la joventut, l’època força desconeguda d’un mestre del periodisme. un moment indispensable per entendre la seva trajectòria posterior.
    La publicitat s’ha tornat selectiva. Els anunciants ja no estan disposats a pagar el que sigui per aparèixer al portal dels diaris. Amb tot el que saben de nosaltres ens segueixen el rastre i gairebé poden fer anuncis teledirigits per a cadascun dels ciutadans.