Aprovat alt

SUSANA PÉREZ / EUDALD COLL

El Col·legi de Periodistes obre les portes a les nou del matí cada dia laborable. El dimarts que ens ocupa –i a partir del qual s’articula aquest reportatge– és una jornada amb una agenda atapeïda que permet fer-se una idea de les activitats i serveis que organitza i ofereix l’entitat.

Aquesta és la tònica des de fa anys, però ara almenys els responsables ja saben, amb dades a la mà, quina és la valoració dels serveis d’una part important dels col·legiats. Això es desprèn d’una enquesta, encarregada pel Col·legi i que es va donar a conèixer a final del 2013, sobre la percepció de l’oferta global de serveis col·legials. Segons aquest estudi, la nota final del conjunt de serveis és d’un 6,1 (d’una valoració de 0 a 10). L’enquesta, en la que hi van participar 553 col·legiats, ha estat elaborada pel Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i permet conèixer les necessitats dels col·legiats i, sobretot, determinar el coneixement i valoració dels serveis de l’entitat.

L’estudi mostra que un 47% dels consultats creuen que l’oferta de serveis és “força o totalment positiva”, un 37,1% els valora “moderadament” i, finalment, un 15% els defineix com “poc o gens positiva”. Els resultats també destaquen que les principals necessitats i expectatives de serveis dels periodistes són les condicions de treball (49,2%), la formació (45%) i l’ocupació laboral (31,6%). Això explica que, segons l’enquesta, els serveis i les activitats més demandats siguin precisament la formació (65,6%), l’assessorament (39,6%) i la borsa de treball (31%).

Centre de documentació

El Centre de Documentació Montserrat Roig (CDMR), especialitzat en periodisme i comunicació, té una bona acceptació, ja que és conegut per un 79,8% dels col·legiats i, d’aquests, un 25,7% en fa ús.
La puntuació que li atorga l’enquesta és d’un 6,6. En els darrers anys el CDMR ha viscut tota una sèrie de millores com són, per exemple, l’accés de wifi a les instal·lacions, la difusió de novetats editorials o la gestió dels llegats d’arxius personals, entre d’altres. D’altres darreres millores que volen facilitar la feina dels periodistes són les eines 2.0, el marcador social Delicious (amb informació de periodisme de dades, borses de treball, directoris de mitjans, autoregulació professional,...) i el catàleg en línia amb funcionalitats 2.0. D’altra banda, des de desembre, ha iniciat el servei de préstec i reserva que es pot sol·licitar tant presencialment com a través del catàleg bibliogràfic en línia i que incorpora el fons que disposa a Barcelona, Girona i Lleida i que, en total, suma quasi 7.000 referències.

Centre de formació

Un dels serveis que surt més ben parat de l’enquesta és el Centre de Formació i Desenvolupament, creat el gener del 2012 i situat al primer pis. Aquest centre és una de les grans apostes del Col·legi dels últims anys. La nota global dels cursos d’aquest centre és d’un 6,9 i el coneixen un 92,3% dels enquestats mentre que, d’aquests, un 61,4% assegura haver-ne fet algun ús.

La formació és una de les necessitats més demandades, tant pels periodistes que són a l’atur com pels que estan en actiu, sobretot en l’àmbit de les noves tecnologies. Un 65,6% dels enquestats creuen que la formació és un servei que el Col·legi hauria d’oferir i això implica que sigui al primer lloc del rànquing del que s’espera de l’entitat.

Per tot això, el Centre de Formació organitza nombrosos cursos (una trentena al primer trimestre del 2014) i les xifres l’avalen, ja que el 2013 van tenir 2.337 alumnes (1.526 dels quals són places gratuïtes per a col·legiats a l’atur) que van participar en alguna de les 85 propostes educatives incloses en itineraris temàtics. Aquestes propostes es van materialitzar en 96 edicions i 675 hores de formació donades per 68 docents. Els cursos amb més demanda són els de community manager, els que ensenyen com elaborar un pla de comunicació o els de redacció per Internet.

Tot i això, l’enquesta mostra com es demanen millores en l’aspecte de la formació. Concretament, un 27,4% dels enquestats creu que aquest servei encara pot millorar més. Les millores més demanades són una major varietat en l’oferta temàtica (27,6%), una ampliació d’horaris (12,3%) o alguna rebaixa –o, directament, la gratuïtat– en el preu dels cursos (10,6%).

Gestions i assessorament

L’atenció personal i els servei telefònic dels treballadors del Col·legi també surt ben parat a l’enquesta. La gran majoria dels 3.870 col·legiats han tractat alguna vegada amb el personal de l’entitat. L’atenció –tant personal com telefònica i que es dóna en l’horari del Col·legi (de dilluns a divendres, de 9 h a 2 h i de 3 h a 7 h)– també surt ben parada en l’enquesta, ja que el tracte rebut és puntuat amb un 7,9, l’atenció telefònica amb un 7,4 i la gestió de les consultes i demandes amb un 7,3. L’assessorament és un dels serveis que també s’han potenciat i que, segons l’enquesta, un 39,6% creu que el Col·legi hauria d’oferir. En l’actualitat, aquest servei compta amb serveis d’orientació professional, internacional, fiscal, jurídica, financera i tecnològica. Un servei que té una bona resposta, doncs, un 88% dels enquestats assegura conèixer-lo, dels quals un 45,2% l’ha utilitzat. La valoració global és d’un 6,2.

Actes de denúncia

La sala d’actes, que mesos enrere va ser remodelada, és un punt habitual de trobada de professionals de la informació. El dia que s’escriu aquest reportatge la sala acull un acte de suport als periodistes segrestats a Síria, i en concret als companys Marc Marginedas, Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova. Actes com aquests són molt valorats pels col·legiats, tal com deixa clar l’enquesta, atès que una de les necessitats expressades pels col·legiats és el corporativisme. “Ser un col·lectiu amb independència, llibertat, prestigi i reconeixement social”, detalla.

Comunicació i difusió

L’acte en defensa dels periodistes segrestats, tant en la convocatòria, en el seguiment del mateix i en la difusió posterior, va beneficiar-se de les xarxes socials en les quals participa el Col·legi, així com del web de l’entitat. Anys enrere, la comunicació interna i externa era una assignatura pendent i per això en els darrers temps s’ha potenciat aquest aspecte posant-se al dia, sobretot, amb les noves tecnologies. El 23 d’abril del 2013, el Col·legi va estrenar el nou web redissenyat i millorat amb l’objectiu que sigui més interactiu i, d’altra banda, per potenciar el periodisme multiplataforma. El web de l’entitat ( www.periodistes.org) rep al voltant d’un miler de visites diàries.

Juntament amb el web, les xarxes socials són un altre dels grans factors de comunicació que s’han potenciat, perquè permet anunciar a la Xarxa les novetats de l’entitat i les notícies relacionades del món de la comunicació. Avui dia, hi ha 10.400 seguidors a Twitter –amb una mitjana de 80 seguidors nous per setmana– cosa que suposa un fort creixement, ja que tan sols en un any s’ha passat dels 6.000 a la xifra actual. D’altra banda, la pàgina a Facebook compta amb 2.900 seguidors.

Totes aquestes novetats han rebut el suport dels col·legiats amb una molt bona valoració en l’enquesta. Quasi la totalitat dels que han participat en l’estudi (98,3%) afirmen conèixer el web i els butlletins. I d’aquests un 88,4% diuen ser-ne usuaris. La nota global d’aquest servei és també una de les més altes, un 7,1. D’altra banda, un altra servei comunicatiu, com és CAPÇALERA, té el percentatge més alt en coneixement (98,3%) i en ús (94,9%). A més, és puntuada amb una valoració global 7,4, el que suposa que té la millor nota dels diferents serveis valorats.

Borsa de treball

Juntament amb la formació, l’altre aspecte positiu atribuït al Col·legi és la borsa de treball, especialitzada en l’àmbit del periodisme i la comunicació. Un 31% dels enquestats creu que aquest servei és un dels que ha de tenir el Col·legi. Per això, i sobretot degut a la conjuntura econòmica, és molt conegut entre els enquestats (93,3%) i una mica menys de la meitat dels que la coneixen (44,4%) en són usuaris. La puntuació global de la borsa és d’un 5,6.

Tal com passa en el cas de la formació, els serveis que es veuen com a més necessaris també generen un major nombre de crítiques. Així, segons l’enquesta, un 9,8% del conjunt dels aspectes negatius –força dispersos, d’altra banda– es refereixen a la borsa de treball, ja que es critica les poques ofertes existents o que algunes no estiguin actualitzades. Tot i les crítiques, la borsa de treball va tancar el 2013 amb un total de 190 empreses inscrites, de les quals 68 van fer-ho al llarg de l’any passat.

Wikidiari

Com cada dimarts de cinc a sis de la tarda, el Col·legi acull el consell de redacció de Wikidiari, el web de notícies escrit pels col·legiats que busquen feina i que rep unes 10.000 visites úniques mensuals. Darrerament, s’ha arribat a un acord amb l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal perquè els millors treballs puguin oferir-se a les capçaleres associades. Wikidiari, però, encara ha de guanyar visibilitat perquè el grau de coneixement se situa en un 59,4% dels enquestats i, d’aquests, tan sols l’han utilitzat un 15,7%. La nota global és d’un 6,2.

Exposicions

A les set, l’hora que en teoria el Col·legi tanca les portes, la sala d’exposicions s’omple de gent. En el fons, l’horari de tancament és molt flexible, degut als actes que tenen lloc a última hora de la tarda. En aquest cas, es tracta de la inauguració d’una exposició sobre la lluita del comitè d’empresa i dels treballadors de Ràdio 4 per evitar el seu tancament . Exposicions com aquesta formen part del conjunt d’actes que organitza o acull el Col·legi. Uns actes que un 97,4% dels enquestats admeten tenir-ne coneixement i un 70,7% que hi participa. La puntuació global se situa en un 6,9. Un cop els assistents a la inauguració abandonen el Col·legi, finalment, es tanquen les portes i es dóna per acabada la jornada. Un dia intens que ha permès conèixer els serveis de l’entitat, cosa que, segons l’estudi, explica que un 77,7% dels enquestats recomanin als companys de feina la possibilitat de col·legiar-se.