El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
El 8 de novembre de 1923, Josep Pla i Eugeni Xammar es trobaven en una cerveseria de Múnic quan van presenciar en primera persona el cop d'estat de Hitler. Dies més tard, els periodistes van informar de l'intent de cop d'estat, però que va passar després? Van entrevistar-lo?
Ernest Hemingway no només va ser escriptor, sinó també corresponsal a la Guerra Civil Espanyola. El periodista Francesc Farré repassa els seus inicis en el periodisme i la seva relació amb el país que va marcar la seva obra literària.
L'evolució de la publicitat ha portat a una diversificació dels actors que hi participen i sovint els periodistes també s'han convertit en la cara visible de grans espots publicitaris. Com és el cas de Matías Prats amb Línia Directa o Josep Palau per BBVA, entre una llarga llista de professionals del periodisme.
Per a molts periodistes la passió per posar paraules als fets i la realitat no es limita només a la publicació de notícies i informació. Molts periodistes, a mesura que desenvolupen les seves habilitats i avancen en la seva carrera, comencen a buscar noves maneres d'expressar-se de manera més àmplia i profunda.
En aquesta crònica, la periodista col·legiada Lara Díaz Martínez recull les impressions i anècdotes de l'homenatge a Antonio Franco que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar el passat dimarts 26 de setembre.
En els últims anys, les seccions que tracten la crisi climàtica han anat augmentant i s'han convertit en una cobertura obligatòria dels mitjans generalistes. Però més enllà d'una secció, els mitjans estan adoptant canvis significatius en les seves pràctiques per tal de reduir la seva empremta de carboni.
Prepara't per un estiu ple d'històries fascinants i reflexions? Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Clàudia Fuertes et recomana deu llibres perquè el periodisme i la comunicació t'acompanyi.
El ritme de l'estiu és diferent, i també ho és la nostra manera de consumir informació. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Elisabet Cassà ens porta una selecció de pòdcasts sobre actualitat, economia, política, internacional, societat, cultura, esports, ciència i tècnica, oci i públic infantil i juvenil.
La pel·lícula "Los archivos del Pentágono" no només ha estat nominada al premi Oscar a la Millor Pel·lícula, sinó que també ha encapçalat el primer lloc de la taquilla als cinemes espanyols. Molts periodistes s’han retrobat amb la professió gràcies a aquesta història sobre la lluita de la premsa lliure contra la censura. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, recomanem altres d’experiències audiovisuals similars.
Què diferencia uns negociadors d'uns altres? El procés de comunicació del negociador és molt estratègic i per aquesta raó, Josep Salvat ens explica al Report.cat, setmanari digital del Col·legi, una sèrie de consells per negociar de forma adequada.
Hi ha un gran nombre de petites entitats i ONGs que necessiten serveis professionals de comunicació. Laura Saula ens explica al Report.cat, setmanari digital del Col·legi, quines són les peculiaritats i limitacions afegides amb què es troben els periodistes que treballen en aquest sector.
El passat 14 de desembre el govern de Trump va aprovar la llei d'acabar amb la neutralitat de la Xarxa. Internet es troba ara més que mai en la corda fluixa perquè els grans proveïdors dels serveis prendran el control sobre quines coses tindran o no prioritat a la Xarxa. Laura Mansfield ens explica al Report.cat, setmanari digital del Col·legi, què significa la neutralitat de la Xarxa i com ens afectarà aquesta nova llei que, de moment, només ha sigut aprovada als Estats Units.
La novel·la Un cel de plom. La vida de Neus Català de l’escriptora Carme Martí relata els fets d’una de les supervivents catalanes del camp d’extermini nazi de Ravensbrück. Jordi Benavente ens explica al Report.cat, setmanari digital del Col·legi, l’experiència de Martí amb el testimoni de la Neus Català i la seva memòria d’aquells esdeveniments.
El passat 8 de gener el Grup Zeta anunciava el tancament de les revistes Interviú i Tiempo. La primera, un històric setmanari que va néixer l'any 1976 i la darrera com a complement polític en 1982. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, expliquem la importància d'aquest mitjà a partir de cinc de les investigacions més conegudes d'aquesta revista.
La democràcia a Rússia ha anat desapareixent poc a poc durant els darrers vint anys però el control dels mitjans de comunicació ha jugat un paper molt important en aquesta erosió democràtica. Aliaksandr Herasimenka ens explica des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, les quatre etapes d’aquest deteriorament democràtic a Rússia en mans del president Vladimir Putin.
L'escriptor Emmanuel Carrère ha fascinat a milers de lectors amb els seus últims llibres 'Conviene tener un sitio adonde ir' i 'El Regne'. Jordi Benavente ens explica des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, els trets més destacables de l'estil de l'autor: la primera persona del singular magnètica i la curiositat.
El passat 4 de desembre es van reunir molts professionals a la Casa dels Periodistes per parlar sobre la repressió que pateix l'ofici cada vegada més i que està sotmessa a agressions que cal eliminar. En el Report.cat, setmanari digital del Col·legi, el José Luís Gómez Galarzo ens explica com va anar la presentació del manifest i ens destaca alguns punts.
El Diari de Barcelona, conegut popularment com El Brusi, compleix aquest 2017 els 225 anys de la seva creació. Aquest diari està carregat d’històries que narren els fets durant dos segles de la ciutat comtal. Laura Saula ens explica al Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, els alts i baixos del Diari de Barcelona que finalment va desaparèixer per sempre l’any 2009.
La precarietat laboral és una qüestió complexa de tractar, és per aquesta raó que des del Col·legi de Periodistes s'han impulsat algunes iniciatives per acabar a poc a poc amb aquesta precarietat que sobretot està començant a afectar els joves a l'hora de trobar feina en l'àmbit periodístic. La Laia Forès ens explica des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, quines iniciatives està aportant el Col·legi per aturar aquesta crisi laboral.
El pròxim dijous 23 de novembre es compleixen 10 anys de la mort de Paco Candel. Laura Saula ens descobreix des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, la figura d'un periodista que va confessar allò que no li agradava de publicar en diaris, com el fet d’haver de passar una censura prèvia, que alguns testimonis de l’article sovint s’empipessin o que els editors li canviessin coses.
