Joan-Ignasi Ortuño, periodista col·legiat i víctima de la precarietat. Avui lluita contra una jubilació insuficient, l’absència d’ajuts i la incertesa d'haver de viure al carrer. Ortuño ha dedicat tota una vida al periodisme cultural i comparteix el seu testimoni amb la professió.
En aquest extracte del nou llibre de Yuval Noah Harari analitzem com la intel·ligència artificial representa una amenaça no només per a les democràcies, sinó també per a les dictadures.
El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
El 8 de novembre de 1923, Josep Pla i Eugeni Xammar es trobaven en una cerveseria de Múnic quan van presenciar en primera persona el cop d'estat de Hitler. Dies més tard, els periodistes van informar de l'intent de cop d'estat, però que va passar després? Van entrevistar-lo?
Ernest Hemingway no només va ser escriptor, sinó també corresponsal a la Guerra Civil Espanyola. El periodista Francesc Farré repassa els seus inicis en el periodisme i la seva relació amb el país que va marcar la seva obra literària.
L'evolució de la publicitat ha portat a una diversificació dels actors que hi participen i sovint els periodistes també s'han convertit en la cara visible de grans espots publicitaris. Com és el cas de Matías Prats amb Línia Directa o Josep Palau per BBVA, entre una llarga llista de professionals del periodisme.
Per a molts periodistes la passió per posar paraules als fets i la realitat no es limita només a la publicació de notícies i informació. Molts periodistes, a mesura que desenvolupen les seves habilitats i avancen en la seva carrera, comencen a buscar noves maneres d'expressar-se de manera més àmplia i profunda.
En aquesta crònica, la periodista col·legiada Lara Díaz Martínez recull les impressions i anècdotes de l'homenatge a Antonio Franco que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar el passat dimarts 26 de setembre.
En els últims anys, les seccions que tracten la crisi climàtica han anat augmentant i s'han convertit en una cobertura obligatòria dels mitjans generalistes. Però més enllà d'una secció, els mitjans estan adoptant canvis significatius en les seves pràctiques per tal de reduir la seva empremta de carboni.
Prepara't per un estiu ple d'històries fascinants i reflexions? Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Clàudia Fuertes et recomana deu llibres perquè el periodisme i la comunicació t'acompanyi.
El ritme de l'estiu és diferent, i també ho és la nostra manera de consumir informació. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Elisabet Cassà ens porta una selecció de pòdcasts sobre actualitat, economia, política, internacional, societat, cultura, esports, ciència i tècnica, oci i públic infantil i juvenil.
El pròxim dijous 23 de novembre es compleixen 10 anys de la mort de Paco Candel. Laura Saula ens descobreix des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, la figura d'un periodista que va confessar allò que no li agradava de publicar en diaris, com el fet d’haver de passar una censura prèvia, que alguns testimonis de l’article sovint s’empipessin o que els editors li canviessin coses.
La realitat és que avui dia el món laboral dels periodistes es troba en precari, i sobretot per als professionals de la comunicació, que pateixen cada vegada més la crisi econòmica i la greu situació per les condicions laborals que se'ls imposa. L'adaptació al món digital ha provocat la pèrdua de llocs de feina i el tancament de 375 mitjans a Espanya. L'Adrián Caballero ens mostra al Report.cat, setmanari digital del Col·legi, algunes xifres que posen de manifest la situació en què es troben els periodistes.
El nou escenari que s'està vivint en el món periodístic ha provocat una forta crisi en el sector per la forta caiguda dels salaris que estan causant una inestabilitat econòmica preocupant en tots els sectors, però sobretot en el dels professionals de la informació. A més, s'ha afegit que el periodista ha multiplicat la seva feina per adaptar continguts al món digital. Com es pot millorar la situació dels periodistes perquè puguin exercir el seu treball de manera ben remunerada i reconeguda? Manel Domene ens ho explica al Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes.
Com gestionen els mitjans de comunicació les xarxes socials per mantenir aquell vincle entre el mitjà i l'audiència? Sense una interacció amb els seguidors, el mitjà no té sortida en el món digital, per això la figura del community manager és imprescindible perquè no deixa de ser la veu de l'organització. Quin és el comportament de l'audiència i com actuen els mitjans a l'hora de contestar? Un dels punts negatius de les xarxes socials és l'existència dels trols amb apunts provocatius a les xarxes socials i que poden perjudicar el mitjà, però, com s'hauria d'actuar en aquests casos? L'Aida Deturck ens explica, des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, el community management dels mitjans.
Les principals xarxes socials són utilitzades per gairebé tothom avui dia, però com les utilitzen els mitjans de comunicació? Aquests busquen adaptar-se al canvi inevitable i imprescindible del Social Media. Quins són els usos periodístics que es poden fer des de Twitter o qualsevol altra xarxa? L’Aida Deturck ens parla, des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, sobre l’adaptació mediàtica a les xarxes.
Cada vegada més sentim a parlar dels bitcoins i les criptomonedes per la seva desregularització que permet una alta especulació en el mercat borsàtil digital. La tecnologia on tenen lloc els bitcoins és anomenada Blockchain (cadena de blocs). Com funcionen els bitcoins i criptomonedes? Quins són els avantatges i inconvenients que tenen els periodistes d'aquesta tecnologia? Marta Alemany ens explica des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, en què consisteix aquesta nova tecnologia i com beneficia els periodistes i comunicadors.
Aquestes darreres setmanes s’han llegit i escoltat moltes crítiques sobre la cobertura per part de Televisió Espanyola d'alguns dels moments més tensos del Procés. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, Jordi Rovira ens ajuda a entendre què està passant a TVE.
Els ciutadans de Catalunya estem cridats a participar el proper 1 d’octubre a un referèndum sobre la independència de Catalunya convocat pel Govern de la Generalitat. Des del Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, Francesc Farré ens recull vint maneres de definir l'1O a partir de les editorials catalanes i nacionals.
Les eleccions federals alemanyes podrien ser un escenari molt atractiu pels creadors de notícies falses. Des del Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, Miquel Urmeneta ens posa sobre la taula el debat sobre regular les xarxes socials.
Hi ha hagut un atemptat a dos quilòmetres de casa nostra, o a vint, o a dos-cents: una furgoneta anònima, llogada, blanca, ha irromput gas a fons i fent ziga-zagues en un passeig del centre de la ciutat ple de vianants i ha causat una mortaldat: ens falta temps per mirar al Twitter (si no és que ja ho hem vist en aquesta xarxa social) i, si tenim la sort de ser a casa, també posem la ràdio i la tele, i obrim l’ordinador per mirar què en diu la premsa, la d’aquí i la de fora: hi ha periodistes que ens serveixen aquest minut a minut durant hores, durant dies, si cal —i aquests periodistes són necessaris. Sobretot si són dels que tenen voluntat de servei públic, senderi i criteri, que encara se’n troben.
A dia d’avui, l’epígraf al qual la majoria de periodistes autònoms s’adscriu és el que fa referència als “pintors, ceramistes i escultors”. Aquesta va ser una de les crítiques que es van escoltar sobre la precarització del periodisme al primer Congrés de les Professions, organitzat pel Col·legi de Periodistes, el de Disseny Gràfic, el de Publicitat i Relacions Públiques i el de l’Audiovisual. L'anàlisi del què va donar de sí el podeu llegir a Report.cat.
Durant molts anys el llibre de Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis" ha estat descatalogat i fora de circulació. Una “vergonya”, com descriu Pilar Aymerich, que s’acabarà aquest proper mes de setembre, quan Grup 62 torni a publicar una edició revisada d’aquesta obra cabdal de la historiografia catalana. Laura Saula ens recorda a Report.Cat la importància de recuperar aquesta obra ara que fa 25 anys de la mort de la periodista i escriptora.
