“A la ràdio, la naturalitat s’està portant a un extrem desagradable”

Albert Malla parla de la felicitat que sent quan es troba entre els micròfons de la ràdio, evocant els temps en què va començar la seva carrera. Rememora una època en què la ràdio era comparable a un transatlàntic, en contrast amb l'actualitat.

En aquells temps, adquirir un aparell de ràdio suposava una suma de diners considerable i la seva producció era artesanal, i per això molts optaven a una compra a terminis. Fins que l'arribada dels transistors van permetre que la ràdio pogués ser portàtil.

Des dels inicis, els locutors eren models de comportament lingüístic, establint el patró de com havia de parlar la gent. Aquesta referència, segons Malla, s'ha perdut en l'actualitat. Observa una proliferació d'expressions quotidianes i de paraulotes ha dut a un deteriorament en l'ús del llenguatge, aspectes que abans podien resultar en sancions laborals.