Fa trenta anys que la professió periodística es va dotar d’uns codis deontològics a Catalunya. Era l’any 1992 i el periodisme afrontava canvis importants que obrien pas a una nova economia política (o política econòmica) dels mitjans de comunicació. Després d’una intensa etapa de reconstrucció del sistema de mitjans en base a la recuperació dels valors democràtics, periodistes degans i periodistes joves es reunien en el Segon Congrés de Periodistes Catalans per a aprovar les bases de l’autoregulació de la professió.
L’objectiu era la salvaguarda dels valors ètics que forçosament havien d’acompanyar la transformació del sector de la comunicació, tal com llavors escrivia Joan Brunet (“A voltes amb el codi deontològic dels periodistes catalans”) en un article al Diari de Sabadell. Els reptes tecnològics es tenien ben presents, si bé ningú podia albirar en aquell moment la magnitud de les transformacions que provocarien les TIC.
Mentre els teòrics parlaven d’una “nova era” en relació amb la irrupció d’Internet i les seves conseqüències, a les facultats de Periodisme l’ètica periodística es continuava explicant en la típica assignatura sobre legislació i marc normatiu que només s’actualitzava si hi havia un canvi en l’àmbit jurídic. No es va veure la necessitat que les titulacions acadèmiques incloguessin assignatures sobre dret a la comunicació i a la informació que permetessin afegir noves perspectives i ampliar el marc contextual i conceptual.
Més recentment, quan es va plantejar la necessitat de pensar els reptes de l’ofici, d’informar en un moment de salt (més que de transició) cap a la societat digital, ens vam adonar de la necessitat de repensar el lloc que ocupava l’ètica en els continguts docents. I van sorgir preguntes interessants: com es veu afectada l’ètica periodística pels canvis en l’estructura dels mitjans i l’hegemonia d’una manera concreta d’entendre el model de negoci? I per la precarització laboral i la fragmentació dels col·lectius dels treballadors? I per l’acceleració dels ritmes, l’explosió de dades i de continguts i per la immediatesa de l’accés a la informació a què aboquen les noves eines i plataformes de comunicació?
I encara hi havia més preguntes: com hem d’incorporar la intel·ligència artificial a les redaccions seguint els preceptes ètics del periodisme? Com es veu afectada l’ètica periodística pel canvi de perfil d’unes audiències a qui la tecnologia suposadament atorga el poder de produir continguts? Com s’han d’abordar els discursos d’odi des de l’ètica periodística? Estan els codis deontològics adaptats als nous temps? (no només pel que fa als temes que tracten sinó pel que fa a la capacitat real de fomentar l’autoregulació de les dinàmiques i de les rutines de treball). I, finalment, és la deontologia periodística un tema accessible per a la ciutadania?
En intentar respondre a aquestes i altres preguntes ens vam adonar que els reptes que s’obrien davant l’ètica periodística no eren més grans pel fet de plantejar-los des de la societat digital, sinó perquè simplement els vèiem allunyar-se del reconeixement pur i simple dels valors bàsics del periodisme i dels drets fonamentals de les persones.
D’alguna manera, semblava com si la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació ens obligués a creure que l’ètica corria el risc de quedar obsoleta. I vam descobrir que la gran tasca que teníem per davant era recordar des de les aules els fonaments del periodisme, en un context en què la realitat segueix exigint un posicionament clar i tenaç.
Avui, des de les facultats de Periodisme s’han de poder identificar críticament i amb rigor les claus per pensar què ens està passant com a societat. Això inclou indagar què hi ha al darrere de la polarització de l’esfera pública, de l’expansió de les narratives populistes, dels discursos feixistes i de les fake news, i fins i tot esbrinar què fem els periodistes amb les recomanacions per al tractament informatiu de temes com les guerres, la violència de gènere, les diàspores o els corrents migratoris. Hi ha una gran feina a fer, però podríem resumir-la en dues idees que ens fan tornar a les bases. Per una part, la defensa del periodisme com a servei públic de qualitat i la defensa del pluralisme dels mitjans han d’anar de la mà de la defensa del dret a la informació i a la comunicació com a drets humans reconeguts. I de l’altra, l’ètica ha d’estar present en el tractament de la informació. No es tracta només d’ensenyar els estudiants a documentar, acreditar i verificar la informació o a exercir la llibertat d’expressió, sinó també que els futurs periodistes aprenguin a situar totes aquestes pràctiques en el marc dels valors democràtics i mitjançant el (re)coneixement i el respecte dels drets de les persones en la seva pluralitat.
És imprescindible, però, que aquests plantejaments no s’exposin com una mera base teòrica, ni quedin relegats als circuits acadèmics de publicació de tesis doctorals o articles acadèmics. En aquest sentit, la Universitat té la responsabilitat de generar espais de docència i de recerca connectats a la realitat del periodisme.
Un bon exemple d’aliança entre universitat i sector professional el podem trobar en un estudi de Laura Juntunen publicat recentment sobre els Consells de la Informació a Europa i la seva resposta als reptes dels codis deontològics en la societat digital.
Aquest estudi, impulsat des del Consell de la Informació de Finlàndia, és una de les accions generades en el marc del projecte Media Councils in the Digital Age, finançat per la Comissió Europea. D’aquest projecte (en el qual ha participat la Universitat Ramon Llull juntament amb altres universitats europees) se’n deriva també la creació d’una base de dades sobre cinquanta-cinc codis deontològics que apliquen els Consells de la Informació de quaranta-nou països, entre els quals el Consell de la Informació de Catalunya. Eines com aquesta esdevenen primordials a l’hora de divulgar l’existència i funcions dels codis deontològics arreu del món per tal de fer-los accessibles a la ciutadania.
El treball en defensa de l’ètica periodística i el seu reconeixement, com s’ha dit al primer paràgraf, no és quelcom nou sinó que té un gran recorregut dins del sector professional. S’ha impulsat a nivell local, nacional o internacional per iniciativa d’associacions, fundacions, sindicats, federacions, així com a través de nous mitjans de comunicació compromesos amb els valors dels quals s’ha parlat aquí. La creació de consells de la informació (habitualment posterior a la dels codis deontològics) forma part també d’aquest recorregut. Cal garantir que la Universitat, a més de fer visible aquestes iniciatives i d’explicar-les a les aules davant dels estudiants, pugui contribuir a nodrir la connexió entre fer-se preguntes, baixar al carrer i trepitjar terreny.
Aquest article s’iniciava amb un paràgraf sobre l’inici, on se citava un text publicat per Joan Brunet l’any 1992 sobre la proclamació del Codi deontològic de la professió a Catalunya. He volgut acabar amb la referència a l’estudi dirigit per Laura Juntunen per demostrar que el recorregut fins avui s’ha nodrit de la suma de forces diferents: la suma de codis deontològics, la suma de consells de la informació i la suma del sector professional i la universitat, sense oblidar la major presència de la veu i de les aportacions de les dones.
La pedra angular de l’actual debat sobre la deontologia i els seus reptes té a veure amb la idea que l’ètica periodística no és només un deure i un dret de la professió, també és un requeriment i un mandat de la societat. El gran repte rau, d’una banda, en la possibilitat que la professió es desenvolupi en plenes condicions, de manera que l’ètica sigui un element indissociable de la feina de comunicar en nom de l’interès públic des d’una realitat canviant.
D’una altra banda, i davant del risc que la deontologia periodística quedi relegada en un segon terme rere l’hegemonia del periodisme del clic, cal apostar perquè la suma de forces internacional i l’aliança entre la professió i la universitat es consolidi i creixi. Tant de bo això ens procuri més temps per pensar èticament i críticament en els mitjans que tenim i en els que vindran.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari