Després de catorze anys treballant a RAC1, Gerard Romero, periodista especialitzat en la cobertura del Barça, anuncia que marxa per dedicar-se per complet al seu canal de Twitch, Jijantestv, on reuneix 40.000 seguidors i el nombre suficient de subscriptors, diu, per generar ingressos per viure. “Després d’algunes desavinences amb l’empresa i tenint una petita comunitat arran d’algunes retransmissions fetes en plena pandèmia, vaig decidir dedicar-me totalment al canal perquè n’intueixo un gran potencial”, explica.
“El millor moment dels mitjans tradicionals ja ha passat. És normal que els joves busquin altres formats. Tant la ràdio com la televisió han perdut la interacció amb el públic: s’han quedat amb el fet de posar un hashtag i llegir els missatges que els arriben. És una cosa molt lineal, amb els mateixos formats de sempre, les mateixes persones. Crec que hi ha molt més per fer sumant periodisme, audiència i entreteniment”, afegeix.
El millor exemple de la força de la seva comunitat va arribar fa unes setmanes, quan els seguidors van posar els diners necessaris per enviar dues persones a Doha a seguir el possible fitxatge de Xavi pel Barça. “Va ser sorprenent, però la comunitat ho va demanar. Vam posar el PayPal i vam poder fer la cobertura”, explica.
Ara mateix, el canal de Twitch de Jijantes dona feina a cinc persones –tot i que només Romero hi és a temps complet– i ofereix un programa diari al migdia i un altre a la nit en funció de l’actualitat. El cas de Romero és un clar exemple d’allò que als Estats Units anomenen economia dels creadors o economia de la passió: persones que generen ingressos a partir de crear i distribuir continguts al voltant d’allò que els apassiona.
Es calcula que al món hi ha uns cinquanta milions de persones que obtenen ingressos a través de plataformes digitals com Twitch, Substack, YouTube, Instagram, Snapchat, TikTok, Patreon, entre altres, segons dades de la companyia SignalFire. Les fórmules utilitzades inclouen el repartiment d’ingressos publicitaris, el contingut patrocinat, les subscripcions de pagament, la venda de contingut, la comercialització de productes, els esdeveniments, les classes, les conferències, etc.
Stripe, una empresa que es dedica a proporcionar infraestructures de pagament per a centenars de milers de persones, assegura que el nombre de creadors independents ha augmentat un 48% respecte del 2020. En total, s’hi han incorporat 668.000 creadors. El nombre de creadors que guanya més de 69.000 dòlars l’any, segons la companyia, va créixer un 41% el darrer trimestre del 2021.
Amb la nova allau de creadors, plataformes i formats, i amb un confinament global arran de la pandèmia, els cants de sirena han tornat a envair Internet, que es presenta com una eina per viure al marge dels mitjans de comunicació tradicionals. Ara bé, viure bé escrivint, produint un pòdcast o fent streaming en un canal propi és una realitat que només es compleix per a uns pocs privilegiats. Les dades revelades fruit d’un atac informàtic massiu a Twitch van mostrar que l’1% més important de tots els streamers guanya més de la meitat de tots els ingressos de la plataforma, segons el Wall Street Journal. La majoria de creadors de Twitch guanyen menys de 120 euros l’any. I això es repeteix en els diferents canals.
Així, les deu publicacions principals de Substack, una plataforma per generar i distribuir butlletins electrònics, guanyen col·lectivament més de vint milions de dòlars anuals en ingressos per subscripció, mentre que els butlletins de notícies menys populars solen generar pocs milers anuals. Un 1% del conjunt total de podcasts, rep un 99% de les descàrregues i, consegüentment, dels ingressos.
Un informe de TechCrunch del novembre passat va trobar que la nova funció de “Superseguidors” de Twitter, que permet a la gent donar propina als creadors preferits, només va aportar 6.000 dòlars en les dues primeres setmanes. Totes aquestes dades estan recollides en un article (“L’economia de creadors està fallant en repartir la riquesa”) signat per la periodista especialitzada en economia dels mitjans Sara Fischer i publicat a Axios.
En aquesta línia, el sindicat UGT creava recentment la primera plataforma de creadors de continguts independents per reivindicar drets laborals. A nivell mundial, un 93% dels creadors diu que la seva ocupació ha tingut un impacte negatiu en les seves vides, un 65% se sent sobrecarregat i/o mal pagat i un 89% està interessat a construir un nou model de negoci com a creador, segons dades del major estudi fet fins ara per analitzar aquest corrent emergent.
Els principals creadors de continguts del nostre país, com ara Dulceida o ElRubius, han manifestat problemes d’ansietat derivats de la sobrecàrrega de feina i de l’exposició constant i han hagut d’aturar la carrera professional durant algun temps per gestionar les emocions.
Mentre arriba una classe mitjana de creadors independents i s’assoleixen alguns drets laborals, la creació de continguts en l’entorn periodístic ha arrelat a Espanya en forma de butlletí electrònic gràcies a plataformes com Substack, que han permès que molts periodistes creïn newsletters com una forma de treballar la marca personal i aconseguir beneficis. El fenomen, però, no és comparable al dels Estats Units, on trobem fins i tot nous mitjans de comunicació en aquest format, com el conservador The Dispatch, o periodistes que han deixat la feina en mitjans tradicionals de reconegut prestigi per establir-se per compte propi.
Un dels casos de major èxit és el de la periodista Charo Marcos, qui està darrere de Kloshletter, una proposta que destaca per la simplicitat i la utilitat: un resum de les notícies del dia que el lector rep de dilluns a divendres a les set del matí a la bústia del correu electrònic.
“El 2017, em vaig adonar que, arran de la irrupció d’Internet, estar informat és difícil i costós, així que vaig decidir convertir-me en curadora de continguts professional”, explica Marcos, que ara es dedica en exclusiva a aquest projecte que compta amb uns 30.000 subscriptors i que genera ingressos a través dels patrocinis i altres productes derivats, com ara un pòdcast produït en exclusiva per a Spotify que trasllada la proposta de la newsletter al suport sonor.
El setembre de 2020, l’estrateg i consultor digital Hugo Sáez va posar en marxa Mind Tricks, un butlletí electrònic setmanal sobre la intersecció entre el món digital, el màrqueting i el comportament humà. Gairebé un any i mig després, compta amb milers de subscriptors i ha esdevingut una font d’ingressos de manera indirecta “a través de col·laboracions amb marques i sobretot de projectes laborals derivats de descobrir el meu perfil professional”, tal com reconeix Sáez, qui no es planteja fer pagar els subscriptors perquè prefereix que la informació sigui d’accés obert.
Un dels principals avantatges del qual gaudeixen els creadors de continguts és la seva independència dels mitjans de comunicació tradicionals, tant en la creació de formats com a l’hora d’interactuar amb l’audiència.
Aquesta bidireccionalitat que permeten els canals digitals és el que més destaca Romero, que ha arribat a fer directes de més de dotze hores. “Interactuem moltíssim amb els seguidors, volem que entrin al programa a opinar, els llegim, els piquem…, en definitiva, juguem amb ells. I encara ens volem obrir més per continuar creixent. Ara hem llançat un merchandising de la marca Jijantes TV, dessuadores i aquestes coses, i obrirem més canals per construir més nínxols. Per exemple, la meva dona, que col·labora amb el programa, és probable que faci un programa de cuina”, assegura.
Però malgrat no estar subjectes als mitjans tradicionals, els creadors de continguts han d’adaptar-se a les normes de les plataformes tecnològiques. De fet, els canvis d’algoritme dels gegants tecnològics trastoquen les estratègies de contingut i monetització dels professionals. L’èxit de les newsletters s’explica, en part, per un model que no està subjecte al dictamen de l’economia de l’atenció. “A les xarxes socials, no tens cap control sobre l’impacte del contingut en la teva audiència ni pots traslladar la base de seguidors a una altra plataforma”, reflexiona Sáez.
“En canvi, la newsletter et permet descarregar una base de dades amb els teus subscriptors, traslladar el projecte a una altra plataforma”, conclou Sáez, qui té desenes de milers de seguidors a Twitter i que sent que no li pertanyen malgrat l’esforç invertit durant anys.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari