Jessica Bennett, la primera editora de gènere del New York Times, va començar a exercir el càrrec el 30 d’octubre de 2017, el dia en què el diari va publicar un article documentant les denúncies d’agressió sexual contra Harvey Weinstein. Des de llavors, Bennett ha creat un butlletí electrònic (El moment #MeToo) per recopilar, documentar i analitzar casos sobre conducta sexual inapropiada en diferents sectors, ha escrit sobre com l’escàndol de Weinstein ha desencadenat un moviment global i ha organitzat una sèrie d’actes sobre l’abús masculí del poder.
Des de l’anunci de The New York Times, altres mitjans, com The Guardian, el Washington Post, BuzzFeed i el Financial Times, han seguit, a la seva manera, la iniciativa. L’editora de gènere és una figura incorporada recentment a les redaccions amb una doble vessant: oferir informacions d’interès per a les dones i cobrir qualsevol tema del mitjà amb perspectiva de gènere. Bennett ho explicava d’aquesta manera als lectors del Times: “Veig el gènere com una lent a través de la qual mirem la narració global. Així que això certament significa escriure sobre el feminisme i els rols de les dones en la política, la cultura i l’economia, però també significa cobrir la masculinitat, la sexualitat i la fluïdesa de gènere, raça i classe, a més d’observar la ciència, la salut, la criança dels fills i l’esport a través d’aquesta lent”.
A l’Estat espanyol, mitjans com El País, Eldiario.es i més recentment RTVE també han incorporat la figura de l’editora de gènere. El primer a anunciar-ho va ser El País, que el 12 de maig de 2018 anomenava la periodista Pilar Álvarez per a aquest càrrec. El setembre, ho feia Eldiario.es, que designava la periodista Ana Requena, fundadora del reconegut bloc Micromasclismes, com a redactora en cap de gènere i constituïa un equip de tres persones –comptant Requena– dedicades a tractar els temes d’igualtat i es va convertir en l’únic mitjà generalista que compta amb aquesta especificitat. A l’octubre, les periodistes Alicia G. Montano i Paloma Zamorano eren nomenades com a primeres editores d’Igualtat de la ràdio i televisió pública espanyola. A Catalunya, la CCMA i el diari ARA estan estudiant si hi incorporen aquest rol.
Entre les funcions de l’editora de gènere hi ha: aconseguir una millor cobertura mediàtica de les violències, tant físiques com sexuals, contra les dones, posant el focus en l’agressor, en lloc de responsabilitzar la dona; abordar més temes que, fins ara, han estat principalment d’interès femení, com ara, la maternitat, la criança o les cures en general i donar-los l’espai que requereixen als mitjans; visibilitzar el paper de les dones en els diferents sectors; aconseguir augmentar el nombre de dones que escriuen opinió i també el nombre de dones expertes consultades com a font; atorgar major protagonisme a l’esport femení i a la cultura creada per dones. En resum, no es tracta només d’escriure més notícies sobre dones, sinó de donar-los més veu.
Més enllà de la representació de la dona als mitjans, l’editora de gènere també vetlla per erradicar la bretxa de gènere dins de la pròpia empresa. En aquest sentit, els objectius que persegueix són aconseguir la paritat en els càrrecs directius i equiparar les condicions laborals dels treballadors. Al diari El País i a RTVE, la figura arriba després d’un canvi en la direcció. Soledad Gallego-Díaz substituïa en el càrrec Antonio Caño, el juny de 2018, mentre que Rosa María Mateo era anomenada administradora única de RTVE el juliol del mateix any, tancant l’etapa de la presidència de José Antonio Sánchez.
Consultades sobre les causes que han impulsat els mitjans a incorporar aquesta figura, les editores de gènere espanyoles destaquen, en l’àmbit internacional, el moviment #MeToo i, en el panorama estatal, el cas de La Manada i la passada vaga feminista del 8 de març. Més enllà d’aquests fets, Requena assenyala altres tres punts de partida: “D’una banda, l’auge del moviment feminista i la irrupció de les xarxes socials, que permeten que les dones puguin dir la seva als mitjans més fàcilment. Els mitjans les escolten i plantegen solucions a les seves inquietuds. De l’altra, les joves periodistes, millor formades i més conscients de les carències que hi ha als mitjans, que empenyen dins les redaccions”.
“Tot i que no m’agrada fer aquest tipus de paral·lelismes, el que ha passat a la nostra societat amb el feminisme en els darrers mesos, és quelcom similar al que va ocórrer en la Transició”, apunta Montano. “Tothom es preguntava com era possible que en tan poc temps passéssim del règim franquista a la democràcia, i la resposta és perquè hi havia una societat preparada per al canvi”, rebla. “Només cal mirar com els mitjans vam cobrir el cas Strauss-Kahn l’any 2015 i com ho hem fet ara amb Weinstein”, afegeix Álvarez.
L’editora de gènere és una figura transversal a totes les seccions. I és que augmentar el nombre de dones que escriuen opinió i el de dones expertes consultades com a font no és específic de cap temàtica.
Tot i això, els mitjans consultats han creat espais digitals on recopilar els continguts relacionats amb la igualtat. El País ha impulsat els comptes d’El País Fem tant a Facebook com a Twitter per recopilar temes produïts pel mitjà que interpel·len directament les dones.
Amb només un mes de vida, el compte de Twitter supera 15.100 seguidors. RTVE treballa en una pàgina web que sota el títol ‘Todxs por igual’, recopilarà els diferents continguts creats a l’empresa, des de la televisió fins a la ràdio passant pel canal 24 hores i el digital, en matèria d’igualtat, tant als informatius com als espais d’entreteniment. Per la seva part, Eldiario.es fa servir les etiquetes “Igualtat” i “Violència masclista” per abordar aquests temes, la secció “Nius” està dedicada a temes de maternitat, criança i família, i el bloc Micromasclismes, abans esmentat, recull els masclismes quotidians que sovint acaben passant inadvertits pel conjunt de la societat.
Des del punt de vista empresarial, la incorporació de l’editora de gènere busca reunir una comunitat, la de les dones, que moltes vegades no s’ha sentit representada en els mitjans. La desenvolupadora d’audiències del Financial Times, Renée Kaplan, afirmava en una entrevista al web del NiemaLab que havien començat a crear continguts per atraure les dones perquè havien detectat que la seva comunitat de subscriptors estava formada per un 80% d’homes. Les editores de gènere no descarten aquest sentit d’oportunitat. Requena afirma que cultivar una comunitat de dones interessa a nivell empresarial i atorga prestigi a un mitjà. I recorda que el bloc Micromasclismes és, d’entre tots els blocs del mitjà, el que dóna més entrades a la pàgina d’inici d’Eldiario.es.
Consultades sobre si l’auge del feminisme és una tendència o una transformació social real, les editores de gènere espanyoles afirmen que, tot i que pot haver retrocessos i envestides perquè la història mai no s’escriu de manera lineal, la variació és prou significativa per parlar de canvi de paradigma. Tant de bo tinguin raó.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari