“Jo mai vaig pensar que hi hagués realment una diferència entre homes i dones per informar d’un fet o explicar una història. Però, en aquests últims anys, m’he adonat que les dones tenim el gran regal de ser capaces d’explicar la història, grans històries, a través de petites històries, com les peces d’un gran trencaclosques que unim, podem explicar els fets amb grans matisos”, assegura Eva Morletto, periodista del Piamonte italià resident a París, ponent al fòrum italià.
Morletto va fundar Da Vinci Post, un mitjà de comunicació digital per bastir ponts d’informació entre Itàlia i França. Al mitjà hi ha una secció (En féminin) que garanteix la tria, l’enfocament i el tractament de temes que afecten i interessen més directament les dones. Avortament, manca de visió de gènere als governs o reflexions de dones en són alguns. “Els matisos per a les dones són importants, una dona té més tendència a assenyalar contradiccions i observa la mateixa història des de diferents angles. En general, rebutja el maniqueisme, més del que ho fan els homes”, afirma. Morletto treballa com a periodista independent, és corresponsal de Mondadori Group i Mediaset tv (Itàlia), i col·labora amb Radio France, Arte tv, CNEWS i tv5Monde. Segons ella, “la sensibilitat femenina, més la professionalitat, fan el còctel d’èxit per obtenir grans històries”.
“La història ha portat la dona a prendre consciència”, afirma Paola Zaccaria, professora del Departament de Ciències de la Formació, Psicologia i Comunicació de la Universitat de Bari. “El poder, històricament en mans dels homes, ja ha obert camins de manera natural. En canvi, les dones han hagut de pensar el seu paper i com ser al món, més enllà del que durant anys se li ha permès fer. Les dones tenim la facultat de viure en un constant estat de transició. Entre la casa, els fills i la feina, i això ens dona molta perspectiva sobre la realitat. Podem entendre que ficar-se en una talla 40 també signifiqui un burca”, afegeix Zaccaria.
En aquest sentit, Pavla Holcová, periodista d’investigació i fundadora, el 2013, del Centre de Periodisme d’Investigació de la República Txeca –portal sobre crim organitzat i blanqueig de diners a nivell internacional–, “les coses estan canviant, si bé no estic segura si és perquè hi ha més dones que investiguen en periodisme o, senzillament, per un nou plantejament de la narració. En els temes que treballo, el crim organitzat i el blanqueig de diners, observo que ens focalitzem més en les víctimes i menys a explicar detalladament les estructures financeres tan complexes que ho permeten”, apunta. “I, a nivell general, també observo que augmenten els temes que ens interessen més a les dones, com la immigració. I no només històries de patiment humà, que probablement cobreixen millor les dones periodistes, sinó també moltes històries d’organització criminal que construeixen infraestructures per al tràfic de persones. Per ser complexes, són més seguides per reporters homes”.
El llenguatge, com a clau per al canvi a una societat democràtica per a ambdós gèneres, també va merèixer en el fòrum italià una ponència. En aquesta, les periodistes Luisella Seveso i Giovanna Pezzuoli, membres de l’associació periodística italiana Giulia (Giornaliste Unite, Libere Autonome) un col·lectiu que, entre moltes altres coses, defensa una gramàtica que respecti les dones, varen posar l’accent en la mirada i el tractament diferent dels esdeveniments per part de les dones, així com la necessitat de fer d’aquesta sensibilitat femenina un ingredient humanitzador del periodisme. “Les paraules són armes, i nosaltres les tenim doblement, com a dones i com a periodistes”, expressava Giovanna Pezzuoli, autora de diversos assaigs sobre la condició de la dona.
En la mateixa taula de ponents, es va destacar que gràcies a l’aportació de les dones parlem avui de temes com la llibertat, la pobresa, la conciliació, aspectes que afecten molt més l’univers femení. La periodista mexicana Cynthia Rodríguez, que des del 2006 treballa per a diaris com l’Excelsior des de Milà, admet que al seu país són les dones les que prenen les regnes dels temes que preocupen i afecten les dones.
“Han sorgit grups de dones periodistes per no revictimitzar les víctimes a través del llenguatge en les cròniques que relaten els fets. A Mèxic, les primeres persones a investigar violacions i crims són les mares, germanes i dones de les víctimes. Fan una aproximació ben diferent de la mirada social que, com a països masclistes, qüestionen la innocència de les víctimes preguntant per què anava sola o quants amics tenia”, afirma Rodríguez. “El mateix passa amb les periodistes amenaçades, a qui primer de tot tracten d’histèriques”, assegura. “Avui la violència ens ha cobert a tots, però nosaltres la combatem doblement, patint-la com a dones i com a periodistes. I veient com la solidaritat només arriba de grups de dones que reivindiquen parar de parlar de violència de gènere en termes numèrics i sensacionalistes amb tota mena de detalls de la crueltat patida i fent-ne espectacle, en lloc de reclamar justícia assenyalant els agressors i ajudant a prevenir tanta violència”, alerta.
En aquest sentit, la periodista italiana Sandra Villani afegeix que s’ha de donar gràcies, primer de tot, a les dones periodistes, “perquè han estat les que han posat tots aquests temes de violència sobre la taula, més enllà dels titulars de les morts, amb cròniques que contextualitzen i sensibilitzen la societat. El debat i el canvi és en les nostres mans”.
Amb tot, aquest no és un canvi ni automàtic ni fàcil a tot arreu. “Ser dona periodista a Itàlia, i més encara al sud del país, significa acceptar un repte. Si parlem de cultura, entreteniment, gastronomia, per exemple, no hi ha tanta repercussió com quan tractem del delicte, el poder judicial i sobretot la investigació. Semblen ser temes massa delicats per a una dona, i sovint has de sentir-te dir si no tens por, on vas a la nit sola amb cotxe o si no penses en les conseqüències que el teu treball pot tenir en la família, com si les habilitats professionals fossin qüestió de sexe”, explica Fabiana Pacella, periodista freelance.
Contra els estereotips de gènere i la necessitat d’un llenguatge no sexista també es van pronunciar sociòlogues que van participar com a ponents en la trobada. “Les periodistes expliquem les cròniques, morts i fets horribles completament diferent que els homes, ja que comuniquem a través d’una sensibilitat de l’ànim. Homes i dones som diferents en això. Nosaltres contextualitzem sense desenfocar la persona ni les repercussions dels fets en elles. Paritat o drets, aquests són temes que sempre surten de dones”, assegura la periodista Sandra Villani, que té la intenció de crear una associació internacional amb dones de tot el món que narri tota mena de violència contra les dones des de diferents sectors professionals, començant pel periodístic, “per dotar la societat de mecanismes per interceptar i prevenir la violència, que molt bé podria anar acompanyat d’un nou reglament al qual s’adherissin les empreses perquè des d’aquestes es pogués dur a terme la detecció i la prevenció”.
També, Paola Prete, investigadora de l’Institute for Microelectronics and Microsystems (Lecce), va exposar al fòrum la necessitat de “revaluar el concepte de noticiabilitat, construir junts una nova mirada universal per poder explicar temes com una guerra des de l’afectació a les persones i no des dels interessos que les causen. Enfocar els temes de manera que permetin el creixement i el progrés”. Per aconseguir-ho, Prete proposa crear un bloc internacional amb un tema anual com a punt de partida sobre el que les dones i la seva mirada escriguin temes que els mitjans no puguin ignorar, convençuda que aconseguint canviar la informació es podrà canviar el món.
Seguint aquest fil, la periodista Lorena Saracino, que presideix el Comitè Regional per a la Comunicació de Puglia, va proposar la creació de xarxes d’expertes a les universitats, “perquè els mitjans sempre donen veu a dones al mercat o pel carrer i, en canvi, cerquen els homes com a experts als seus despatxos”. En aquest sentit, Marilù Mastrogiovanni, directora del diari Il Tacco d’Itàlia i organitzadora del Fòrum de Dones Periodistes del Mediterrani, assegura que “a Itàlia els editorialistes són sobretot homes experts”, i admetia que el fòrum volia donar espai a la feina de les dones per crear un moment col·lectiu per prendre posició sobre els grans temes d’actualitat. “Si la democràcia no és explicada també per les dones, és una democràcia a mitges”, va concloure Mastrogiovanni.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari