Al vagó del metro concentrades en els impactes lluminosos del seu mòbil, a les portes de les escoles esperant que s’obrin per recollir les criatures, a la cua per comprar el pa o assegudes a les bancades d’una aula universitària esperant que el docent aparegui per la porta i iniciï la sessió. Són moltes les situacions quotidianes en què podem trobar una dona negra al nostre voltant. Però no a la premsa.
A les pàgines dels diaris, als programes de televisió o a les tertúlies radiofòniques aquestes persones som una rara avis. Per què no apareixem? Se’ns presenta sempre com llunyanes i estigmatitzades? Estan contribuint els mitjans catalans a un imaginari lluny de la realitat que fa, per exemple, que quan una dona negra com jo, parli en català, em felicitin sorpresos?
Preguntes com aquestes me les vaig plantejar al treball final de grau On són les dones negres? Feminisme africà i la representació de les dones africanes a la premsa catalana, que vaig presentar l’any passat a la UAB. L’estudi analitza les notícies sobre les dones negres que van aparèixer a La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, l’Ara i El Punt Avui al llarg del 2017. La hipòtesi principal era que els diaris generalistes catalans projecten una imatge negativa de les dones negres, fet que l’estudi corrobora amb dades, ja que les dones negres apareixen poc a les pàgines dels diaris catalans i quan ho fan, estan associades a la pobresa i la fam, supeditades a un personatge masculí i no se’n recull la veu.
L’anàlisi ha consistit en la dissecció de les 77 notícies que conformen la mostra mitjançant una lectura i classificació amb criteris qualitatius com el contingut de la notícia, la intervenció de les dones negres o bé el paper que hi desenvolupen. Les altres categories de classificació són d’índole quantitativa, com ara la secció a on es troba la notícia. En resum, s’han aplicat tretze criteris d’anàlisi necessaris per obtenir una sèrie de dades estadístiques i poder extreure’n conclusions.
Analitzant el contingut de les peces de la mostra, s’ha pogut determinar que un 65% d’aquestes són de caràcter negatiu, tracten temes relacionats amb la fam, la pobresa, la guerra o les malalties que pateixen dones negres, majoritàriament les residents al continent africà.
Per posar-ne alguns exemples, a El Sudan del Sud, la guerra contra elles (La Vanguardia, 24 de juliol) s’explica com les violacions s’han convertit en una arma de guerra i han augmentat durant el 2017, mentre que Perseguides per ser “bruixes” (Ara, 18 de setembre) és un reportatge sobre dones ghaneses que viuen aïllades de la comunitat perquè se les titlla de bruixes i les seves vides corren perill i El plor de la Mary (El Periódico, 16 de març) la història d’una mare nigeriana rescatada per Open Arms que, per culpa del calvari sofert durant el viatge migratori, repudia la Mary, el seu bebè.
Un 23% de les notícies de la mostra –que no es podien etiquetar com a negatives o positives i que s’han situat en una categoria entremig, l’híbrida– contenen, principalment, informació positiva, però també fets, dades o fotografies desfavorables que la contraresten. Així, per exemple, a Una idea de Barcelona salva collites a Angola (La Vanguardia, 2 de gener) es parla d’una iniciativa de l’ONG Codepsa que ajuda desfavorits a obtenir un modus vivendi i explica el cas d’una dona del Congo. Fins aquí, tot positiu. Ara bé, al mig de la notícia hi ha un requadre (Congo, el país de les violacions) que es refereix a la terrible realitat que pateixen les nenes i dones d’aquest país, convertides en botí sexual en un context de pobresa, violència i alts índexs de sida, entre altres calamitats.
Pot semblar que el propòsit d’un requadre com aquest és contextualitzar i conscienciar, però després d’analitzar divuit notícies similars s’observa que aquestes no complementen la notícia, sinó que més aviat sembla un recurs que serveix per reciclar i mantenir unes idees tautològiques, molt presents a la nostra societat sobre la fam, les malalties o la misèria africanes i, també, serveix per omplir columnes.
El 12% restant són notícies exclusivament positives, com La tecnologia ha canviat profundament l’Àfrica, una entrevista a Dorcas Muthoni, tecnòloga kenyana nomenada doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (El Periódico, 18 de desembre) o Conjura de dones per guanyar les eleccions (Ara, 9 d’octubre), un reportatge de com les dones libaneses es van aliar, el 2005, per fer que Johnson Sirleaf guanyés les eleccions i es convertís en la primera presidenta africana.
Un cop analitzat el contingut, és important saber quin rol protagonitzen les dones negres als diaris. En un 25% dels casos, són protagonistes principals de successos positius, com passa a Una dama amb poder, (El Periódico 17 de novembre) notícia sobre Grace Mugabe, exprimera dama de Zimbàbue.
En un 36% hi apareixen com a personatges secundaris, fagocitades per una situació que involucra més persones, així que elles queden en segon pla. Així passa, per exemple a Per les causes oblidades (El Punt Avui, 5 de març) notícia sobre l’activista catalana Fina Ferrés on es menciona una política ruandesa empresonada a qui aquesta intenta alliberar. Per tant, la política hi té un paper secundari.
També succeeix sovint, que les dones estan supeditades a una figura masculina, especialment com a parella, com passa a La finca Kabila (La Vanguardia, 29 de juliol), en què es parla de la dinastia Kabila, liderada pel president Joseph Kabila, aferrada al govern del Congo i que usa mitjans tèrbols per mantenir-se al poder. Ara bé, Marie Olive Lembe, la primera dama, només s’esmenta al peu de foto, perquè està asseguda al costat del seu marit. En el 39% d’informacions restants apareixen en qualitat de víctimes afectades per un fet negatiu que les converteix en notícia. Si se suma a les dones negres víctimes i a les secundàries, superen amb escreix les que protagonitzen successos positius.
D’altra banda, les intervencions en una notícia també són un reflex de la consideració que els mitjans li tenen a un col·lectiu quan n’informen. A l’hora d’interpretar les dades cal tenir en compte si es preocupen d’incloure’n la veu a la notícia o no. Així, del total de notícies analitzades, en un 28% sí que hi intervenen dones negres i en un 72% no. És a dir, tres de cada quatre dones negres que van aparèixer durant tot l’any a quatre grans diaris catalans no tenien, aparentment, res a dir. Veiem doncs, que existeix una infrarepresentació de la veu d’aquest col·lectiu a la premsa, sobretot quan no són personalitats reconegudes. En aquests casos, els diaris no consideren important recollir-ne l’opinió.
Finalment, l’estudi també ha analitzat la forma, el continent de la informació, ja que l’estructura d’un diari en si mateix ja transmet un missatge que afectarà, inevitablement, la informació que conté. Un exemple són les seccions, que distribueixen el coneixement per temàtiques i que, per tant, condicionen com aquest es percep. Que les notícies estiguin parcel·lades d’aquesta manera, pot minvar la capacitat del lector de fer-ne una interpretació transversal per poder entreteixir-la i utilitzar-la per comprendre la realitat.
Si la majoria de les notícies sobre dones negres estan apartades a Internacional o en seccions com Viure (La Vanguardia) és fàcil que el lector pugui pensar que aquests successos negatius són remots i inevitables en comptes de plantejar-se que són la conseqüència d’un sistema mundial injust del qual forma part i, per tant, que cal analitzar i qüestionar-lo. El periodisme no hauria d’aixecar barreres en el pensament, sinó desfer-les perquè la capacitat crítica pugui obrir-se pas.
En definitiva, l’estudi permet corroborar la hipòtesi inicial: els diaris generalistes catalans projecten, majoritàriament, una imatge negativa de les dones negres. Sovint és una informació tractada des d’una perspectiva etnocentrista. Si no fos així, no trobaríem mai a la secció de Tendències un titular com el del reportatge No vull ser tan negra (La Vanguardia, 5 de març) sobre l’augment de l’ús de cosmètics blanquejants de la pell. O bé a l’entrevista mencionada sobre una tecnòloga kenyana, no li preguntarien diversos cops com és que hi ha tants avenços tecnològics al seu país si “associem” l’Àfrica amb pobresa (El Periódico, 18 de desembre).
Darrerament, hem vist a la premsa el sacseig de moviments com el #MeTo o el Time’s up, en què dones blanques i poderoses s’han aixecat contra l’abús sexual i el menyspreu d’alguns homes. Però no passa el mateix amb les accions de dones negres i amb menys recursos que lluiten per la igualtat. Les seves reivindicacions i proeses també mereixen sortir als mitjans.
En definitiva, l’estudi conclou que les dones negres –tant les d’aquí com les que viuen al continent africà– estan infrarepresentades als diaris catalans, a més d’estigmatitzades per ser dones i per ser negres. Quan estigueu llegint aquest 65% de notícies negatives, caigueu en el parany d’un 23% d’híbrides o només sentiu la veu d’un 28% de dones negres, recordeu-vos d’incorporar dins del vostre marc mental les que treballen de valent amb els negocis propis, pioneres en tecnologia, en medicina, grans periodistes, escriptores, jutgesses, professores o referents feministes. Quan ja les tingueu visualitzades, pregunteu-vos: i aquestes què? No surten al diari?
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari