Més d’un 60% de les notícies que es van publicar als diaris durant el 2017 eren islamòfobes. Unes dades que ha presentat aquesta tardor l’Observatori de la Islamofòbia als mitjans en el seu nou informe anual (Una realidad incontestable. Islamofobia en los medios). Les dades es van extreure després d’analitzar 1.600 articles publicats en sis diaris (La Razón, El País, El Mundo, La Vanguardia, Eldiario.es i 20 Minutos). A més, l’estudi constata que un 90% de les notícies sobre l’Islam feien referència a temàtiques negatives, com el terrorisme.
Però el que, segons l’informe, pateix d’una “islamofòbia més flagrant”, és la representació de la dona musulmana als diaris, que supera fins i tot continguts a priori més propicis a incórrer en generalitzacions i acusacions islamòfobes com són el terrorisme o la radicalització. Un altre dels exemples que esmenta l’anàlisi és que al voltant d’un 70% de les notícies que tenen com a temàtica principal la dona musulmana parlen sobre la utilització del vel. Uns resultats que posen en relleu una tendència: els prejudicis i estereotips tenen més pes quan es parla de dones musulmanes.
En general, els mitjans de comunicació a Espanya ofereixen una imatge de les dones musulmanes excessivament monolítica. Així ho expressa Carmen Marina Vidal Valiña, periodista i doctora en Història contemporània. “Les presenten com un tot aglutinat segons la religió, sense tenir en compte les especificitats del seu origen, formació o expectatives laborals de cadascuna”, apunta. I mentre els mitjans se centren en aspectes que serien més “cridaners”, com la utilització del mocador, obliden mostrar “elements humans que reflecteixin la quotidianitat d’aquestes dones”.
Tot plegat provoca, segons l’experta, que l’audiència tingui una visió molt llunyana d’aquestes dones i que “difícilment pugui trobar punts en comú amb elles”. Un clar exemple per a Valiña és que, mentre que a les històries localitzades a Europa o als Estats Units acostumem a conèixer els noms, edats i circumstàncies dels testimonis, “quan se surt d’aquest marc sovint les fonts es restringeixen al fet oficial i les històries queden reduïdes a un recompte cronològic o numèric”.
En un assaig escrit per Yaratullah Monturiol Virgili, islamòloga i membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, l’autora afirma com ens han venut una imatge de les dones musulmanes que és “el perfil estàndard que els mitjans de comunicació, la premsa i la literatura han explotat durant aquests darrers anys, i que estableix uns tòpics que serveixen a fins polítics i geoestratègics, i que han quedat consolidats a força de repetir-se un dia rere l’altre”. Una idea que també comparteix l’escriptora Najat El Hachmi, que assegura que el subjecte dona musulmana és una construcció dels mitjans occidentals. “Amb això vull dir que les que tenim aquest origen hem estat sistemàticament tractades d’acord amb la religió dels nostres pares i no pas com a persones condicionades o caracteritzades per elements que van més enllà de l’Islam”.
Per a aquesta escriptora, els mitjans mai parlen de la cultura, la llengua, les condicions socioeconòmiques o dels àmbits professionals de les dones. “Escapar d’aquest marc conceptual és tremendament difícil”. En canvi, El Hachmi lamenta com, si es fes cas al que diuen els mitjans, la vida de les musulmanes consistiria a “preocupar-se de manera obsessiva pel mocador o el burquini”. De fet, assegura que són els mateixos mitjans els que gràficament han fixat l’estereotip de la dona amb mocador. Com a exemple esmenta el que va passar l’any passat a Tunísia, quan es va aprovar la primera llei contra la violència de gènere. El Hachmi va provar de buscar què deien els mitjans tunisencs i els d’aquí. “La fotografia de la notícia de Tunis mostrava un grup de dones entre les quals alguna portava mocador. En la d’aquí totes el portaven”. O sigui que, sota aquesta premissa, els mitjans occidentals estarien contribuint a “tapar” les dones musulmanes.
Una realitat que, principalment, es construeix a partir de la fotografia. “Les imatges serveixen per alimentar l’imaginari col·lectiu”, explica Laure Rodríguez Quiroga, fotoperiodista i autora del llibre Falsos mitos de la mujer en el Islam (Editorial Almuzara). Com a exemple, recorda com en les últimes Olimpíades al Brasil va córrer com la pólvora una imatge en què es veia en el mateix pla un biquini i un burquini. Una estampa que va obrir el debat social en què se simplificava que la qui anava lleugera de roba estava alliberada i la que anava tapada estava oprimida. Una situació que, segons aquesta fotoperiodista, només fa que cosificar la dona i limitar el debat a la vestimenta.
Tot i el grau d’islamofòbia detectat per l’informe, l’Observatori també ha constatat que alguns mitjans estan fent bones pràctiques a l’hora de difondre’n les notícies. És el cas d’Eldiario.es, molt ben valorat pels observadors. Segons converses mantingudes entre els analistes i Juan Luis Sánchez, el subdirector d’aquest mitjà reconeix que les bones pràctiques es podrien deure a la política interna del diari pel que fa a les notícies relacionades amb minories i sectors vulnerables de la societat, així com per la presència a la redacció de Moha Gerehou, periodista especialitzat en temes de racisme i discriminació, que a la vegada és el president de SOS Racisme-Madrid.
D’altra banda, els autors de l’estudi diferencien entre els autors islamòfobs que disposen de columnes d’opinió i els periodistes de base, que sovint no són conscients dels efectes que tenen els seus escrits. En aquest últim cas, Francesc Cano, cap d’Informatius de Catalunya Ràdio, assegura que, sempre que sorgeixen dubtes a l’hora d’enfocar una notícia, es remeten al llibre d’estil. “Allà es diu clarament que sempre s’han de tractar les persones amb el màxim respecte i igualtat, reflectir la diversitat de la ciutadania, la cohesió social, la no-discriminació segons l’origen o religió, la paritat i la diversitat de gènere”, explica Cano, Tot i això, en el llibre d’estil no hi ha cap apartat específic pel que fa al tractament de les dones musulmanes. Per això, Cano confessa anar una mica “a les palpentes”, per una “falta de coneixement profund del tema”.
Respecte a la televisió, les imatges sí que tenen un paper més important. “No decidim si les dones que filmem porten vel o no, filmem el que ens trobem”, explica David Bassa, cap d’Informatius de TV3. Bassa també remet els dubtes al llibre d’estil i afirma que, si no és un fet informativament rellevant, mai s’especifica la nacionalitat o religió d’una persona. “Si fas periodisme honest, no és tan complicat. Una altra cosa és que hi ha mitjans que utilitzen imatges d’arxiu que no corresponen amb el tema, i això sí que afavoreix certs estereotips”, matisa Bassa.
Per a l’observatori, si els mitjans focalitzessin les notícies d’una altra manera, seria possible fer un periodisme de qualitat a l’hora de tractar el col·lectiu. Per exemple, visibilitzant i donant veu a persones musulmanes que destaquen pels mèrits i no per la fe, o donant a conèixer el feminisme dins d’aquestes comunitats. És qüestió de temps.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari