El novembre de 2017, l’informe de la consultora Gartner, segons el qual el 2022 el públic occidental consumirà més notícies falses que veritables i que no hi haurà prou capacitat ni material ni tecnològica per eliminar-les, va provocar que des de diferents sectors –des de l’educació a la comunicació passant per la documentació...– posessin el crit al cel. Tenim un problema.
La forta irrupció de les notícies falses, la infoxicació o la postveritat exigeixen una resposta global que permeti un consum responsable i crític de la informació. Cada cop sona amb més força el concepte alfabetització mediàtica i informacional (Media Information Literacy, mil, per les sigles en anglès) sobre la capacitat de comprendre, interpretar amb sentit crític les notícies i crear continguts informacionals.
La forta presència dels mitjans de comunicació en les nostres societats requereix ciutadans competents per afrontar el fet comunicatiu. El consum actiu de notícies, la lectura comprensiva dels seus codis, la interpretació crítica de les informacions, la cerca d’informació fiable o l’actitud intel·ligent davant dels missatges persuasius s’han convertit en una prioritat inajornable.
La importància de l’alfabetització mediàtica és una realitat inqüestionable en l’àmbit internacional. Organismes com el Consell d’Europa, el Parlament Europeu, l’ONU o la UNESCO l’han situat com un dels reptes estratègics a afrontar. En aquest context, defensen que la millor arma contra la desinformació és l’educació.
En aquest sentit, el Col·legi de Periodistes de Catalunya fa més de deu anys que porta a terme el programa “Premsa a les escoles” amb l’objectiu d’explicar la funció social dels mitjans de comunicació i reflexionar sobre les noves formes de comunicació i de consum informatiu. De la mateixa manera, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha creat el programa Educac –amb la participació, també, del Col·legi– per contribuir a l’educació mediàtica als centres educatius i proporcionar, així, els recursos necessaris per a un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació.
Una altra iniciativa va tenir lloc, el 30 de novembre, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB on es va celebrar la Jornada sobre Alfabetització Informacional i Mediàtica per a una Ciutadania Crítica, en la qual van participar ponents de diferents àmbits. Organitzada per la Facultat de Ciències de la Comunicació, comptava amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes, la Càtedra UNESCO d’Alfabetització Mediàtica de la UAB, el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, els Estudis Informació i Comunicació UOC, la Facultat de Biblioteconomia i Educació de la UB, el Gabinet de Comunicació i Educació de la UAB i el Departament de Presidència de la Generalitat i l’Institut de la Comunicació (InCom) de la UAB.
En aquella jornada, Núria de José, membre del Col·legi de Periodistes, assegurava basant-se en el programa Premsa a les escoles –que ja acumula deu anys d’experiència– que “quasi el 100% dels alumnes s’informen a través de les xarxes socials”. D’aquesta pràctica, se’n deriven falses premisses tipus “és veritat perquè ha sortit a Twitter a Instagram”.
El 2011, l’estudi Competència Mediàtica, coordinat per Joan Ferrés (Universitat Pompeu Fabra) i publicat pel Ministeri d’Educació ja advertia que els joves presenten un dèficit de sentit crític a l’hora de consumir informació. L’entreteniment s’imposa sobre qualsevol altra necessitat en la interacció amb les pantalles. El sentiment del “m’agrada” o “no m’agrada” pesa molt més que l’“hi estic d’acord” o “no hi estic d’acord”.
Ara bé, la falta de sentit crític dels alumnes no és l’única mancança. José Manuel Pérez Tornero, Catedràtic de la UNESCO en Alfabetització Mediàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i ponent de la jornada, afirmava que “menys d ‘un 5% de les escoles a Europa utilitza l’audiovisual a l’aula”. “No s’està estimulant cap sentit crític en relació amb el llenguatge audiovisual, que és l’hegemònic actualment”, adverteix Pérez Tornero.
Els experts reivindiquen més formació en cultura audiovisual a les escoles per fer front a aquesta anomalia. De fet, la Unió Europea a través de la Directiva sobre Alfabetització Mediàtica (que ha de ser transposada a les diferents legislacions estatals) promulga la creació d’una matèria sobre educació mediàtica. En aquest sentit, Marta Civil, investigadora InCom-UAB, defensa una “assignatura transversal d’alfabetització mediàtica” que pugui ser impartida pels graduats en comunicació.
D’acord amb això, Núria de José considera que l’educació mediàtica ha de “formar part del currículum escolar sense dependre de la voluntat de l’equip directiu” i ha de comptar amb la participació dels professionals de la comunicació. “Coneixem els aspectes ètics i legals de la gestió de la informació. Ens hem de reivindicar. Tenim uns coneixements que hem d’aportar a la ciutadania”, assegurava. També, Salvador Alsius, vicepresident del CAC i impulsor d’Educac, creu, però, que la nova assignatura topa amb l’educació actual. “La tendència és treballar transversalment i per projectes. Per tant, no té sentit compartimentar una assignatura”, afirma.
L’elaboració de productes audiovisuals per part dels alumnes pren especial rellevància en l’ensenyament per projectes. Aquest treball permet que els escolars adquireixin competències d’expressió, de coneixement de l’actualitat i de funcionament dels mitjans de comunicació, entre altres. Aquest aprenentatge encara és més efectiu quan entren en joc els professionals de la comunicació.
Un exemple és la col·laboració que Ràdio Sant Vicenç dels Horts (SVH Ràdio) realitza amb les escoles del municipi i que es concreta amb l’emissió del programa Aula Dial, premi de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona al millor programa de ràdio i premi El CAC a l’escola en la categoria radiofònica. “El programa neix de la voluntat de SVH Ràdio de repensar-se com a ràdio local de servei públic. Què podem aportar? La resposta va ser vincular-nos de manera decidida a les escoles”, explica Eva Garcia, directora de l’emissora.
Durant aproximadament un mes, els estudiants de cinquè de primària treballen a classe com si fossin la redacció d’una emissora de ràdio: ells mateixos seleccionen les notícies i les redacten. En aquest procés, compten amb el suport dels periodistes de SVH Ràdio, que visiten totes les escoles. Finalment, els mateixos alumnes emeten en directe l’informatiu a la ràdio. El curs vinent, el projecte arribarà a la desena edició.
L’alfabetització mediàtica, però, no és una responsabilitat que recau únicament en les escoles, sinó que també han de convergir en les famílies, els mitjans de comunicació i la societat civil. Una de les cinc lleis de l’alfabetització mediàtica i informacional de la UNESCO apunta que hem d’aprendre a aprendre al llarg de tota la nostra vida: “L’alfabetització mediàtica no s’adquireix de cop. És un procés viu i una experiència dinàmica, molt més completa quan inclou coneixements, habilitats i aptituds com l’accés, cobertura, avaluació, assignació, ús, producció i comunicació del contingut dels mitjans de comunicació”.
De la mateixa manera, la Directiva europea proposa que la ciutadania en general, fent especial èmfasi en la gent gran, també sigui inclosa en les tasques d’educació mediàtica. Per això, Pérez Tornero considera que des de l’escola fins a la vida adulta, la gent ha de ser crítica”. “Tenim responsabilitat quan fem un “m’agrada” o quan retuitegem”, afegeix.
Les dades de l’Eurobaròmetre Notícies falses i desinformació online assenyalen que quasi 8 de cada 10 espanyols admeten estar en contacte amb informacions falses com a mínim un cop a la setmana, el que converteix Espanya en el país de la Unió Europea on més enquestats afirmen trobar-se en aquesta situació.
A l’altre extrem de la balança hi ha Finlàndia, on “només” la meitat dels enquestats es topa amb notícies falses. Precisament, en aquest país nòrdic és on es promou intensament l’alfabetització mediàtica a les escoles i biblioteques. A diverses ciutats existeix la figura del “pedagog mediàtic”, que visita les escoles per ensenyar al professorat a utilitzar eines tecnològiques amb finalitats pedagògiques. De la mateixa manera, els mitjans de comunicació fa anys que tenen una persona encarregada de l’educació mediàtica que col·labora amb els centres educatius de l’entorn.
L’educació mediàtica ha de ser tan dinàmica com l’evolució tecnològica i ha d’abastar els reptes actuals (desinformació, infoxicació, privacitat, addiccions digitals, ciberassetjament, etc.). Amb tot, és important posar el focus en el desenvolupament de competències que confereixin als ciutadans la capacitat crítica per interpretar les notícies que consumeixen. Com diu Carlos Magro, especialista en innovació eductiva, “avui la bretxa digital és la que separa aquells que són capaços d’utilitzar la tecnologia de manera reflexiva, activa, creativa i crítica, d’aquells altres que la utilitzen de manera passiva, consumista i irreflexiva”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari