• Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Els nous hàbits afecten als mitjans. Foto: Sergio Ruiz
    Ricardo Kirschbaum, president de la Global Editors Network, analitza la situació dels diaris, immersos en una transformació tecnològica histórica, l’eix central del GEN News Summit, el congrés periodístic més important del món, que, entre l’11 i el 13 de juny, acollirà el CCCB.
    Vint Cerf. Foto: EFE
    Quatre dècades després de crear el protocol informàtic que va permetre connectar els ordinadors entre si, Vint Cerf, el considerat “pare d’Internet” i actual vicepresident de Google reflexiona sobre com la revolució digital afecta el periodisme.
    Concentració d’afectats per l’ERO davant de Canal 9. Foto: Prats i Camps
    El tancament en rigorós directe de Canal 9 ha vingut precedit d'un seguit de manipulacions periodístiques, censures informatives i unes altíssimes quotes d’amiguisme i endeutament, entre altres nombrosos escàndols lamentables. Un còctel explosiu que ha acabat amb el tancament del mitjà públic.
    Stephen Engelberg, director de ProPublica.
    L’organització periodística nativa digital sense afany de lucre més reeixida dels Estats Units compleix sis anys amb una combinació entre reporterisme tradicional i noves eines de processament de dades. Dos Pulitzer demostren que els mals auguris sobre el periodismo d’investigació eren erronis.
    Un voluntari de la campanya pel Si. Foto: Oriol Gracià
    A diferència de Catalunya –on existeix un espai de comunicació propi consolidat des de fa anys–, a Escòcia els grans mitjans són anglocèntrics i, per tant, tenen una línia editorial sobre el conflicte territorial contrària a una hipotètica independència.
    Mònica Terribas durant el debat. Foto: Jordi Salinas
    El cicle de conferències “Futur”, que organitza el Col•legi de Periodistes amb el suport de l’Obra Social de La Caixa, va celebrar el 23 de gener al CaixaForum el quart debat amb la participació de Mònica Terribas i Cilla Benkö, que reflexionaren sobre els mitjans públics en el context actual.
    El sector està a la recerca de nous models d'empreses periodístiques
    En els darrers anys, l’experimentació empresarial és a l’ordre del dia amb l’objectiu d’aconseguir una premsa independent políticament i econòmicament. Jesús Maraña, actual director editorial d’infoLibre, reflexiona sobre com aconseguir aquest difícil equilibri en el difícil context actual.
    Les reivindicacions actuals connecten amb els fets històrics
    Enmig del tricentenari de 1714, els paral•lelismes amb la situació actual són inevitables, embrancada en una confrontació dialèctica entre Barcelona i Madrid. Un sociòleg, un filòsof, dos politòlegs i dos catedràtics de Periodisme –tres per cada costat del pont aeri– reflexionen sobre tot plegat.
    Un gravat sobre la Guerra de Successió
    Durant la Guerra de Successió els impresos i els manuscrits d’ambdós bàndols escamparen armes de tinta i paper que havien d’informar i persuadir públics heterogenis.
    Un gravat del setge austriacista de 1705 quan Barcelona estava sota control dels borbònics
    A l’inici del XVIII, la informació va ser una arma de guerra de les potències europees . Les gasetes de Rafael Figueró informaven dels combats que tenien lloc arreu d’Europa i es va convertir en la veu de la resistència catalana.
    Imatge d'un dels documentals emesos al Sense Ficció
    Joan Salvat, director del programa Sense ficció de TV3 –que compleix cinc d’anys d’emissions– reflexiona sobre les diferències entre el documentalisme del sud i el nord d’Europa i és crític amb les limitacions i problemes que no permeten als periodistes fer la feina que la societat espera d’ells.
    Colom al Xino. Foto: Ignasi Marroyo
    Nascut i crescut al Raval, Joan Colom –de qui el MNAC exposa aquests dies una mostra antològica– ha captat la puresa i la densa energia del barri i la seva gent, en blanc i negre a la postguerra, en color a partir dels anys noranta. Un poeta de la imatge intensa, insubornable.