• Adrián Caballero

    Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.

    Jordi Rovira

    Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Cromos de l'empresa Chocolates Amatller que va fer sobre la Primera Guerra Mundial
    Enguany, es commemora el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, un conflicte que Agustí Calvet (Gaziel) i Enrique Domínguez Rodiño van cobrir per a La Vanguardia. Una feina que, sovint, van fer cansats, estranyats i sols. Aquesta és la contracrònica que redactaren un segle enrere.
    Les xarxes alimenten noves crisis de comunicació. Il·lustració Francesco Cusumano
    Les empreses i les institucions es comencen a dotar d’instruments per fer front a crisis de comunicació originades a les xarxes socials. Alguns professionals del sector reflexionen sobre aquests fenòmens, que, a la vegada que s’expandeixen més ràpid, resulten també més efervescents.
    L'històric periodista musical Ignasi Julià, cap d'edició a la revista Ruta 66, admet que el nivell dels que escriuen als mitjans del sector ha baixat molt. Foto: Òscar Garcia
    Nascudes després del franquisme, les publicacions que es dediquen a parlar sobre l’actualitat de la música lluiten, a dia d’avui, per la supervivència en un entorn en què Internet i la gratuïtat dels continguts qüestionen el paper tradicional del crític com a filtre.
    D'esquerra a dreta, Alicia Alegret (PP), Marta Ribas (ICV), Marisa Xandri (PP), Marta Vilalta (ERC) i Carles Puigdemont (CiU). Foto: Sergio Ruiz
    La política i el periodisme solen estar molt a prop l’un de l’altre i sovint es retroalimenten. En alguns casos, hi ha professionals de la informació que acaben passant-se a la política en un viatge que poques vegades és de tornada, encara que els permet assaborir els clarobscurs dels dos mons.
    El mojo (mobile journalism) és una de les noves sortides que ofereix el periodisme digital. Consisteix a fer totes les tasques diàries d’un periodista, com escriure, editar o gravar, íntegrament a través del telèfon intel·ligent o de la tauleta.
    Un moment de les jornades. Foto: José Luis Gómez Galarzo
    La primera edició de l’Editors Lab-Col•legi de Periodistes de Catalunya Hackdays, celebrada el 13 i 14 de març a Barcelona, impulsat pel Global Editors Network, permet observar la importància de la informàtica i de les dades en la professió actual.
    Els diferents formats de la revista
    El primer número de CAPÇALERA es va publicar l’abril de 1989. Un quart de segle i 164 números després, la professió ha canviat molt, sobretot en l’aspecte tecnològic, mentre que una visita a l’hemeroteca ens mostra que a nivell laboral i deontològic les coses no han canviat tant.
    El periodista Eduardo Martín de Pozuelo. Foto: Sergio Ruiz
    David Leigh, tot un referent del periodisme al Regne Unit i que al febrer va participar al cicle “Futur”, organitzat pel Col•legi de Periodistes, explica per què el periodisme d’investigació està vivint actualment un dels grans moments de la seva història.
    Operación Palace, el documental polèmic.
    “Operación Palace”, el programa especial sobre el 23-F de Jordi Évole, a més de generar una important polèmica, va posar de nou sobre la taula un gènere audiovisual conegut per l’expressió anglosaxona mockumentary. Els falsos documentals tenen un llarg recorregut a l’esquena.
    La tecnologia, clau en el canvi de la professió. Foto: Sergio Ruiz
    Una dècada enrere, el New York Times va iniciar una forta aposta per adaptar-se al nou entorn en línia. Aron Pilhofer, editor en cap de l’estratègia digital d’aquest rotatiu, repassa el camí transcorregut fins ara.
    Albert Closas durant l'acte. Foto: Jordi Salinas
    El 27 de març, el CaixaForum va acollir el penúltim debat del cicle “Futur”, en el qual Albert Closas i Martí Saballs van parlar sobre el periodisme econòmic, una especialitat que encara és vista per molts professionals com una informació feixuga i plena de tecnicismes.
    La redacció de l'ACN. Foto: Arxiu
    Immers en un canvi constant, la professió es reinventa un cop més pensant en un consum i una realitat com és la dels dispositius mòbils. Ismael Nafría, director d’Innovació Digital al Grup Godó i especialista en mitjans digitals, analitza els darrers moviments d’aquesta nova mutació.