Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.
Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La mort de Carles Capdevila el passat 1 de juny a cinquanta-un anys d’edat va tocar de ple molta gent, sobretot els lectors que li agraïen la sinceritat i el seu discurs valent i vital. El 30 d’agost de 2015, ell mateix havia anunciat a la seva columna a l’ARA, diari que dirigia, que li havien diagnosticat un càncer colorectal. Durant els quasi dos anys de lluita contra la malaltia, Capdevila va seguir fent nombroses reflexions al voltant de diferents aspectes de la vida i, de tant en tant, del periodisme, una professió que l’apassionava, defensava i criticava quan calia. Seleccionem aquests 3 articles per pensar-hi.
La digitalització de Capçalera permet a tothom la consulta oberta i gratuïta de qualsevol dels números publicats en el decurs de les tres darreres dècades.
En el competitiu univers mediàtic digital bona part les notícies són de consum ràpid i sovint es potencia allò anecdòtic i s’obvien els canvis importants que, a poc a poc, s’estan gestant en la societat. Reproduïm un extracte d’El sentido del rumor (Ediciones Península) el llibre del periodista Marc Argemí, expert en l’anàlisi dels rumors, en què s’analitza el perquè d’aquests greus errors de pronòstic.
Els partits populistes i d’ultradreta ja fa uns anys que guanyen pes polític i arraconen, o si més no planten cara a la política tradicional. En aquest fenomen, hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació, que han entrat de ple en el joc d’aquestes formacions i han alimentat, al posar el focus d’atenció en certs personatges, uns moviments que abans eren minoritaris i que no rebien tanta atenció mediàtica.
Amb només trenta-quatre anys, Mar Cabra és el referent del periodisme de dades a l’estat espanyol i és membre del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ).
Els atemptats a Barcelona i Cambrils enfronten la professió amb els seus pitjors fantasmes. Enmig d’aquest context, i amb el mar de fons del procés sobiranista, sorgiren opinions sovint airades entre companys de professió que mantenen fortes divergències. En allò que quasi tothom coincideix és en la necessitat d’una reflexió serena al voltant del tractament informatiu dels fets dramàtics viscuts aquest agost.
Els atemptats d’Estat Islàmic a Barcelona i Cambrils han provocat una forta polèmica en la professió i han obert una sèrie de debats paral·lels. Alguns, com el de quines fotografies s’han de publicar o no, són recurrents. D’altres, lligats a les noves tecnologies, tenen menys recorregut.
El blockchain o cadena de blocs proposa un ecosistema digital per publicar i comercialitzar continguts sense mitjans ni intermediaris financers
El periodista i consultor Ismael Nafría, que actualment resideix a Austin (Texas), va presentar el passat abril el llibre La reinvención del New York Times. Cómo la "dama gris" del periodismo se está adaptando (con éxito) a la era móvil. En aquest article, en reproduïm un extracte.
Les publicacions clandestines es van editar enmig de la por i de la repressió. Van lser moltes les publicacions que en plena dictadura van imprimir-se lluny dels ulls atents del Règim franquista
Les xarxes socials comencen a actuar per evitar la ràpida propagació de les notícies falses. Google i Facebook ja han anunciat mesures, sobretot després de l’escàndol de les notícies falses durant la campanya electoral als Estats Units
Xavier Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia especialitzat en política internacional i excorresponsal a Washington valora la diplomàcia de l'era Trump.
