• Susana Pérez-Soler

    La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Francesc Ponsa

    La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.

    Elisabet Carvajal

    Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.

    Una periodista de Ràdio Arenys durant una entrevista. Foto: Vicente Pruna
    El comiat de trenta corresponsals de comarca de Catalunya Ràdio i la renúncia de TV3 a les productores que cobrien informació des del territori sacseja la controvèrsia ja habitual sobre la manca de pluralitat territorial en les informacions dels mitjans nacionals.
    A mitjan de l’any passat es va constituir la Mesa sectorial dels mitjans de comunicació. Després de sis mesos de debats entre els diferents actors del sector, han elaborat un document pioner i consensuat que busca abordar, amb propostes concretes, la crisi que afecta la professió.
    L’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics del 2012, impulsat per l’Observatori crític dels mitjans Media.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, incideix en tots aquells temes que els mitjans de comunicació per una raó o altra no solen abordar.
    La creixent precarització del periodisme, la pressió de la publicitat, la dependència de les subvencions i el desmantellament dels equips d’investigació dels diaris no permeten crear les condicions idònies perquè els mitjans investiguin els creixents casos de corrupció.
    Gràfic amb dades de l'estudi.
    Pablo Rey Mazón, científic visitant del MIT Center for Civic Media de Boston, ha analitzat les portades dels principals diaris espanyols per valorar si, en funció de la tendència ideològica de cadascun d’ells, la informació sobre corrupció destaca més uns casos que altres.
    El periodisme, per un costat, i les trames corruptes, per l’altre, han avançat molt en la manera de treballar. La irrupció i consolidació del periodisme de dades permet als professionals treballar d’una manera més eficient a l’hora denunciar la corrupció a petita i gran escala.
    El microcenatge és un fenomen a l’alça en la professió. Aquí repassem algunes de les empreses des de les quals es pot proposar projectes periodístics.
    El finançament de projectes mitjançant petites aportacions econòmiques de diferents persones es perfila cada dia més com una realitat que creix en àmbits diversos, entre aquests els professionals de la informació.
    Foto: Oriol Clavera
    La comunicació política dóna feina a periodistes que no sempre militen en les formacions per a les quals treballen. Esclavitzats per l’actualitat, han de lidiar amb els mitjans mentre sovint pateixen la incomprensió dels seus.
    La creació de mitjans de comunicació i la utilització de les noves tecnologies han servit als pobles indígenes per fer-se més visibles, reivindicar-ne els drets i denunciar els abusos. En aquest sentit, el poble nasa a Colòmbia és tot un referent.
    Santiago Nadal es va convertir, el 1944, en el primer professional de la informació empresonat pel franquisme per un article a Destino en què defensava postures aliadòfiles, contravenint la germanofília del règim. Quasi seixanta anys després, recordem la figura de Nadal.
    Revolució dels Clavells (Foto: Paco Elvira)
    La mort accidental de Paco Elvira el 31 de març va deixar el fotoperiodisme català sense un dels seus referents. Fidel al seu estil, compromès i polifacètic, Elvira havia après la professió anant per tot el món i l’havia transmès als seus alumnes.