• Elisabet Carvajal

    Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.

    Susana Pérez-Soler

    La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.

    Jordi Rovira

    El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.

    Carme Escales

    Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?

    Francesc Ponsa

    La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.

    D'esquerra a dreta, Alicia Alegret (PP), Marta Ribas (ICV), Marisa Xandri (PP), Marta Vilalta (ERC) i Carles Puigdemont (CiU). Foto: Sergio Ruiz
    La política i el periodisme solen estar molt a prop l’un de l’altre i sovint es retroalimenten. En alguns casos, hi ha professionals de la informació que acaben passant-se a la política en un viatge que poques vegades és de tornada, encara que els permet assaborir els clarobscurs dels dos mons.
    El mojo (mobile journalism) és una de les noves sortides que ofereix el periodisme digital. Consisteix a fer totes les tasques diàries d’un periodista, com escriure, editar o gravar, íntegrament a través del telèfon intel·ligent o de la tauleta.
    Un moment de les jornades. Foto: José Luis Gómez Galarzo
    La primera edició de l’Editors Lab-Col•legi de Periodistes de Catalunya Hackdays, celebrada el 13 i 14 de març a Barcelona, impulsat pel Global Editors Network, permet observar la importància de la informàtica i de les dades en la professió actual.
    Els diferents formats de la revista
    El primer número de CAPÇALERA es va publicar l’abril de 1989. Un quart de segle i 164 números després, la professió ha canviat molt, sobretot en l’aspecte tecnològic, mentre que una visita a l’hemeroteca ens mostra que a nivell laboral i deontològic les coses no han canviat tant.
    El periodista Eduardo Martín de Pozuelo. Foto: Sergio Ruiz
    David Leigh, tot un referent del periodisme al Regne Unit i que al febrer va participar al cicle “Futur”, organitzat pel Col•legi de Periodistes, explica per què el periodisme d’investigació està vivint actualment un dels grans moments de la seva història.
    Operación Palace, el documental polèmic.
    “Operación Palace”, el programa especial sobre el 23-F de Jordi Évole, a més de generar una important polèmica, va posar de nou sobre la taula un gènere audiovisual conegut per l’expressió anglosaxona mockumentary. Els falsos documentals tenen un llarg recorregut a l’esquena.
    La tecnologia, clau en el canvi de la professió. Foto: Sergio Ruiz
    Una dècada enrere, el New York Times va iniciar una forta aposta per adaptar-se al nou entorn en línia. Aron Pilhofer, editor en cap de l’estratègia digital d’aquest rotatiu, repassa el camí transcorregut fins ara.
    Albert Closas durant l'acte. Foto: Jordi Salinas
    El 27 de març, el CaixaForum va acollir el penúltim debat del cicle “Futur”, en el qual Albert Closas i Martí Saballs van parlar sobre el periodisme econòmic, una especialitat que encara és vista per molts professionals com una informació feixuga i plena de tecnicismes.
    La redacció de l'ACN. Foto: Arxiu
    Immers en un canvi constant, la professió es reinventa un cop més pensant en un consum i una realitat com és la dels dispositius mòbils. Ismael Nafría, director d’Innovació Digital al Grup Godó i especialista en mitjans digitals, analitza els darrers moviments d’aquesta nova mutació.
    Els nous hàbits afecten als mitjans. Foto: Sergio Ruiz
    Ricardo Kirschbaum, president de la Global Editors Network, analitza la situació dels diaris, immersos en una transformació tecnològica histórica, l’eix central del GEN News Summit, el congrés periodístic més important del món, que, entre l’11 i el 13 de juny, acollirà el CCCB.
    Vint Cerf. Foto: EFE
    Quatre dècades després de crear el protocol informàtic que va permetre connectar els ordinadors entre si, Vint Cerf, el considerat “pare d’Internet” i actual vicepresident de Google reflexiona sobre com la revolució digital afecta el periodisme.
    Concentració d’afectats per l’ERO davant de Canal 9. Foto: Prats i Camps
    El tancament en rigorós directe de Canal 9 ha vingut precedit d'un seguit de manipulacions periodístiques, censures informatives i unes altíssimes quotes d’amiguisme i endeutament, entre altres nombrosos escàndols lamentables. Un còctel explosiu que ha acabat amb el tancament del mitjà públic.