Quasi un segle després que la BBC realitzés les primeres emissions en proves, la manera d’entendre la televisió està canviant per culpa de Netflix, responsable de la més gran disrupció empresarial en l’ecosistema audiovisual mundial. Al seu costat, hi ha gegants com Amazon o hbo, als quals aviat se sumaran multinacionals com Disney i Apple, que augmentaran encara més la bombolla audiovisual sota demanda.
“La televisió està en un procés de mutació cap a una cosa nova”, afirma Elena Neira, professora dels estudis de Comunicació de la UOC i especialitzada en nous models de distribució audiovisual.
Les dades confirmen el canvi. Segons l’anuari de Kantar Media –publicat al febrer–, el 2018 va continuar la caiguda dels darrers anys de la televisió lineal, sobretot entre els joves, mentre augmenten les subscripcions a plataformes de continguts. Només entre juny de 2017 i juny de 2018, Netflix va incrementar en un 76% els subscriptors a Espanya.
Un altre estudi, aquest cop de la consultora audiovisual Barlovento, conclou que una de cada quatre llars espanyoles està abonada a Netflix o HBO, o a totes dues. I que els ciutadans que no tenen cap d’aquestes plataformes consumeixen 80 minuts més diaris de televisió tradicional.
Tot això implica una nova forma de veure la televisió, sobretot la ficció. “La ficció –explica Neira– s’està començant a consumir sense el rigor de la graella, sense pauses, sense esperar una setmana per al capítol següent. La ficció és la gran damnificada del consum lineal a demanda i de manera asincrònica. Al final, la comoditat conquista els usuaris. I la graella és la incomoditat”.
Davant d’això, al novembre de 2018, un informe d’UTECA –entitat que agrupa les televisions privades espanyoles– treia pit i recordava que, tot i l’impuls d’aquestes plataformes, un 92% de ciutadans segueixen consumint televisió en obert i que la inversió publicitària encara és important i efectiva.
Malgrat seguir sent dominant, però, el consum lineal o de flux –el de tota la vida– no para de baixar des del 2012, quan se situava en 264 minuts/dia. L’informe d’UTECA argumenta la baixada de consum per l’augment del temps lliure que la crisi econòmica va provocar entre els aturats. Actualment, el consum diari s’acosta a 225 minuts. “Una dada que abans del 2008 hauria significat un rècord històric i que, en canvi, ara per a alguns analistes suposa tot un senyal d’alarma i un anunci de la mort de la televisió en obert”, adverteixen irònicament.
Eduard Nafría, director d’Insights i Desenvolupament de Negoci de Kantar Media, reconeix la bona salut de la televisió tradicional, si bé deixa anar una advertència. “Hem de fugir de discursos alarmistes al mateix temps que també hi ha raons o motius per ocupar-se’n i és un bon moment perquè les cadenes de televisió es replantegin alguns tipus de continguts i la forma de distribuir-los”, assegura.
L’informe d’UTECA també reconeix que, en els darrers deu anys, l’audiència s’ha fragmentat i resumeix el canvi d’hàbits en un paràgraf: “Les noves generacions, els espectadors més joves, són els que opten en major mesura per ofertes diferents, tan cadenes temàtiques com televisió en streaming o sobre IP i noves possibilitats de consum audiovisual en dispositius diferents del televisor. Els protagonistes del futur poden estar perdent el contacte amb la televisió lineal”.
“El tall generacional és inequívoc –argumenta Àlex Gutiérrez, cap de la secció de Mèdia del diari Ara– i apareix a cada estadística. I res fa pensar que els joves d’ara, quan més endavant madurin, adoptin el consum de la gent gran d’avui dia. Ara bé, penso que amb l’edat –és a dir, amb les preocupacions– un percentatge del públic seguirà preferint que la televisió li ofereixi coses, sense haver-se de preocupar per anar-les a buscar. Els dos consums poden conviure perfectament i no s’anul·len l’un a l’altre”.
Elena Neira també opina el mateix: “Es tendeix a sobreestimar la capacitat i múscul de les plataformes de streaming. Els usuaris de transició (els que provenen de l’època analògica) necessiten prescripció, que algú els digui què han de veure. Per tant, la prescripció encara és útil i necessària per als nostres cervells”.
També, Nafría recorda que la bretxa generacional sempre ha existit –la gent gran consumeix més televisió que els joves–, encara que admet canvis que s’han accentuat els darrers anys: “El que demostren els nostres estudis és que aquesta acceleració i canvis en la forma i el temps de consum de televisió en els últims dos anys no s’expliquen tant per variables sociodemogràfiques com l’edat, sinó, sobretot, per canvis en l’equipament tecnològic de les llars. I, específicament, en tot allò que té a veure amb quatre factors: l’ús de videojocs, la presència de segones pantalles, la capacitat d’accés a continguts de plataformes de pagament sota demanda i la possessió d’una televisió intel·ligent connectada. I aquests quatre factors, que es concentren entre el públic més jove, no són exclusius d’ells. La gent adulta, i fins i tot gran, en comença a fer molt ús i tot el temps que hi dediquen és competència directa al consum de televisió lineal”.
Tot i això, Nafría admet que “les grans audiències que congreguen milions d’espectadors, se segueixen trobant a la televisió lineal, especialment a les retransmissions en directe”. I recorda que els deu programes més vistos del 2018 a Espanya van ser emissions en directe: nou partits de futbol i el Festival d’Eurovisió.
I és que, tal com destaca Gutiérrez, la principal força de la televisió lineal és el valor del directe en programes com els informatius, els esports i determinats xous de telerealitat. “Supervivientes va tenir un quota de pantalla a la final de l’ordre d’un 40%. Això dona un poder i una potència (publicitària, però no només això) que Netflix mai no tindrà”, afirma.
Els anunciants també ho tenen clar. “La televisió en línia té la capacitat de concentrar molta gent en el mateix moment per veure un mateix contingut. I això ho valoren molt els anunciants”, assegura Nafría. “Publicitàriament, no hi ha alternativa a la televisió convencional. Als usuaris de contingut en línia, la publicitat els resulta antipàtica”, afegeix Neira. Prova d’això és que, segons un estudi d’inici del 2019 elaborat per Audience Project al Regne Unit, Netflix perdria més de la meitat dels subscriptors –un 57%– si inclogués publicitat a la plataforma.
Tot i les potencialitats de la televisió convencional, el creixement de les plataformes ha fet moure fitxa a les grans cadenes. Al març del 2018, Mediaset, Atresmedia i RTVE –els tres grans grups de televisió en obert a l’estat– es van aliar per crear una única plataforma de televisió digital que agruparà els respectius continguts audiovisuals en una mateixa plataforma en streaming. Un acord inimaginable temps enrere.
“Que el panorama està canviant és obvi. Amb tot, les televisions tradicionals en són conscients i saben que hauran d’adaptar-se al nou escenari. No veig per què no ho haurien de poder fer: tenen tradició, know-how, solidesa empresarial, múscul financer... No pas per competir a força bruta amb Netflix, però sí per ocupar nínxols concrets ben lucratius”, afirma Gutiérrez.
Ara bé, cap a on va tot això? “Tendim a precipitar-nos en els nostres pronòstics. No tinc cap mena de dubte que la televisió lineal seguirà existint. És arrogant pensar que tot aquest sistema desapareixerà”, conclou Neira per, finalment, reconèixer que el futur és incert. “No tenim ni idea de com serà això d’aquí a deu anys”, admet.
1 Comentari
Deixa el teu comentari