És molt aviat per pronosticar si es tracta d’un “sostre” o d’una eventualitat sense significació estadística. Però el cert és que el volum de subscriptors de pagament, de mitjana, s’estanca. Fins i tot països com Estats Units, que amb l’arribada de Donald Trump a la presidència va veure quasi doblar el nombre de subscriptors a algun tipus de mitjà de referència a la recerca d’informació de qualitat davant l’allau de notícies falses, han vist com, en els darrers mesos, la xifra d’usuaris de pagament parava de créixer. Aquest és l’aspecte més destacat del prestigiós informe Digital News Report 2019, que anualment publica el Reuters Institut de la Universitat d’Oxford i que enguany, com ja va succeir a Viena el 2017, ha estat presentat durant el gen Summit a Atenes.
L’informe, el més gran de la indústria del periodisme elaborat a partir de més de 75.000 entrevistes a persones de 38 països –a Espanya s’han entrevistat més de 2.000 persones– apunta que, de mitjana, un 11% dels usuaris paguen per informar-se a Internet, xifra similar a la de l’any 2018.
A Espanya, també s’observa un cert estancament i es passa d’un 10%, el 2017, a un 11% el 2018 per tornar, en l’informe presentat al congrés del Global Editors Network, de nou a un 10%. Només en països nòrdics com Noruega (34%) i Suècia (27%) el volum de ciutadans subscrits a un mitjà ha crescut lleugerament.
Curiosament, qui pateix menys aquest estancament són les principals capçaleres de cada país, que concentren bona part de les subscripcions. El New York Times, amb més de 3,3 milions de subscriptors; el Washington Post, amb 1,2 milions, o l’alemany Bild, amb 423.000, són els principals exemples que es van posar sobre la taula durant la presentació de l’informe. “Els grans mitjans s’emporten bona part del pastís”, resumia Rasmus Kleis Nielsen, director del Reuters Institute.
Al mateix temps, el màxim responsable de l’informe feia menció al fet que un 60% dels usuaris de pagament estan subscrits només a un mitjà. “La majoria dels usuaris paga només una subscripció, així que la majoria dels mitjans competeixen pel mateix grup de subscriptors”, va afirmar.
La competició s’aguditza tenint en compte que la principal raó per la qual un usuari decideix no subscriure-s’hi és perquè “hi ha una opció informativa similar de manera gratuïta”. Malgrat que enguany no es van donar xifres sobre aquest aspecte, en un informe del Reuters Institute de l’any passat, més d’un 80% dels enquestats afirmava que no estava subscrit a cap mitjà per aquesta raó.
Aprofundint en l’estudi, Nielsen va mostrar com “en analitzar el comportament i el periodisme que cerquen aquells qui paguen, és un contingut diferent: o bé local, o bé periodisme d’investigació, etc.”. En el cas espanyol, hi destaca el fet que “durant el 2018 un 57% dels espanyols no van pagar per informar-se, ni en versió impresa ni digital”, tal com indica l’equip d’investigadors de la Universitat de Navarra encarregat de l’informe a Espanya.
Una altra de les qüestions sobre les quals s’esperaven noves dades en el Digital News Report 2019 afecta a la credibilitat dels mitjans. I les notícies no van ser gaire bones. Si, a l’informe del 2018, la confiança dels ciutadans en els mitjans era un exigu 44%, enguany la xifra baixa fins a un 42%.
Les diferències entre països es fan evidents quan es mostra com la confiança en els mitjans de comunicació van d’un 59% a Finlàndia a un 22% a Corea del Sud, passant per un 43% a Espanya. Els autors dels informes prevenen que el context particular d’alguns països expliquen les davallades significatives, com és el cas de França, on la crisi dels “armilles grogues” ha provocat que, en un any, els francesos confiïn un 11% menys en el periodisme. Un període de temps durant el qual, recordava Nic Newman, investigador sènior del Reuters Institute, “es van atacar alguns periodistes acusant-los de no representar la lluita i formar part de l’elit”.
Tant Nielsen com Newman vinculaven la manca de confiança en el periodisme amb el fet que la població no està segura que els mitjans estiguin fent realment el rol de “quart poder”. Dit d’una altra manera: només un 51% dels més de 75.000 enquestats considera que els mitjans els ajuden “a entendre les notícies que han passat aquell dia” i només quatre de cada deu afirmen que monitoritzen i controlen els poderosos.
“Ambdues característiques són el nucli del periodisme i aquest resultat ens porta directes a explicar la baixa confiança que generen els mitjans en la població”, apunten els autors a l’estudi. Sense anar més lluny, entre els qui consideren que els mitjans no fiscalitzen el poder, la confiança en el periodisme se situa en un 28%. Entre els que sí que creuen que controlen i vigilen allò que fan els polítics i poderosos, la confiança puja fins a un 55%. En canvi, les dades no mostren gaire relació entre la percepció que els mitjans fan de “quart poder” i la predisposició a pagar.
Lligat amb la confiança que generen els mitjans de comunicació en la societat es troba el fenomen de les notícies falses i la desinformació. L’informe apunta que cada cop més ciutadans són conscients del perill d’aquest tipus de contingut. Espanya és un dels països on més precaució hi ha entre la població. Concretament, un 68% dels espanyols afirma estar preocupat sobre què és veritat i que no ho és, quan llegeix notícies a Internet. Tot i això, els espanyols són els europeus que més s’informen a través de grups de Facebook i WhatsApp, on sovint no coneixen tots els membres d’aquests grups, “el que suposa un punt de difusió de desinformació”, segons adverteix l’informe.
Una tendència que apareix en aquest darrer informe és el dels ciutadans que es refugien de la desinformació consumint capçaleres conegudes i reputades. Per primer cop, el Digital News Report ha preguntat als internautes què fan davant el risc de la desinformació. Un de cada quatre enquestats “confia en fonts d’informació més reputades”. Però no es tracta només d’això. També cal deixar de compartir informacions dubtoses (29%) i de contrastar qualsevol informació que ens arriba (un 41% intenta comparar una mateixa notícia en dos o més webs). Newman també assegura que “es comença a detectar una major demanda del que anomenem unbreaking news, és a dir, un periodisme reposat i d’anàlisi”.
La confiança en els mitjans i la prevenció davant de possibles desinformacions a Internet dibuixen també una bretxa generacional que si bé no és nova, s’intensifica amb el pas dels anys. Un exemple: mentre a Espanya més de la meitat dels joves no confien en les notícies que troben a les xarxes socials, només un 40% dels més grans de 55 anys hi desconfien. Ara bé, les diferències entre generacions és tan gran en tants punts de l’informe que un dels investigadors, Antonis Kalogeropoulos, hi dedica un article sencer.
Els joves, tant la Generació Y (coneguts com mil·lennistes, nascuts entre mitjan anys 80 i el 2000) com la Generació Z (els centennistes, nascuts al segle XXI), “viuen permanentment interactuant amb un smartphone des que s’aixequen del llit”, va afirmar Kalogeropoulos. És quelcom evident que això té conseqüències pel que fa al consum d’informació: un 45% de la Generació Z i un 39% de la Generació Y s’informen de bon matí amb el mòbil. En canvi, això només ho fa un 19% dels majors de 35 anys, mentre que els nascuts abans de 1985 escullen la televisió (30%) per tenir un primer contacte del dia amb les notícies.
Malgrat tot, és al mòbil on els mitjans trobaran la majoria de la població en un moment o altre del dia. A Espanya, un 67% de la població assegura que ha utilitzat el mòbil per consumir notícies durant aquell dia. A més, ja supera en quasi vint punts percentuals les notícies de l’ordinador i encara més les que es consumeixen des de la tauleta. “Tot el periodisme ha de treballar-se enfocat als smartphones”, recomanava Newman.
L’ús del mòbil provoca, però, que molts cops la font d’informació no es trobi, directament, en un mitjà de comunicació. En realitat, més de la meitat dels espanyols, s’informa a través de les xarxes socials. Només la televisió (amb un 72% d’ús per informació) les supera i queden relegades a la tercera posició (amb un 44%) els webs i les aplicacions oficials dels mitjans de comunicació.
En aquest cas, de nou, sorgeixen diferències segons l’edat. Mentre un 38% dels menors de 25 anys confien en les xarxes com a “mitjà d’informació preferit”, entre els majors de 55 anys la xifra baixa fins a un 8% i l’ús de la televisió és majoritari (més del 54%). “Dit d’una altra manera: la marca del mitjà és menys important per als joves”, sintetitza Kalogeropoulos.
Entre el jovent, Facebook continua sent la xarxa social més emprada per informar-se, malgrat que alguns dels centennistes enquestats afirmen que la xarxa de Mark Zuckerberg “és antiga, és una cosa de mares”.
Les principals capçaleres no han perdut, tanmateix, el paper rellevant entre les noves generacions. Un 23% de la Generació Z i un 33% de la X continuen confiant en els webs i apps dels mitjans de comunicació, especialment quan del que es tracta és d’aprofundir en un tema o bé saber què està passant realment en un determinat context. “Cada matí vaig a l’aplicació de la BBC preguntant-me ‘què està passant?’”, explicava una mil·lennista britànica entrevistada pels autors de l’informe que resumia així un hàbit que tenen molts joves.
L’auge dels dispositius de veu d’Amazon i Google, entre altres, ajuda a consolidar i a fer créixer el consum de podcasts, peces d’àudio creades especialment per al consum a la carta. Un 36% dels usuaris escolten algun podcast, i un 15% escull podcasts especialitzats en informació i notícies.
La popularització dels podcasts (el seu ús ha augmentat dos punts més que l’any 2018) es deu, en part, al fet que entre els qui fan més ús de l’smartphone –els joves, evidentment– “és on més creix l’ús dels àudios”, tal com va indicar Newman durant la presentació de l’informe. “Un 55% dels usuaris consumeix els podcasts a l’smartphone” i els principals avantatges d’aquests àudios a la carta són, segons expliquen els usuaris, que són “perfectes per fer més coses alhora”, que “decideixes quan els escoltes” i que hi troben “molta diversitat d’oferta, molta més que a les ràdios convencionals”.
Un altre recurs a l’abast dels mitjans de comunicació i que els usuaris semblen sol·licitar força són els butlletins de notícies. A Espanya, per exemple, un 14% dels ciutadans reben, com a mínim, un butlletí de notícies. I no és l’únic lloc on han descobert la seva utilitat. “Al Washington Post han descobert que els usuaris que provenen dels butlletins consumeixen tres vegades més d’informació”, destacava Newman en una de les anàlisis d’aquest darrer Digital News Report que es va presentar a la capital grega.
Els autors de l’estudi, en definitiva, es mostren optimistes pel que fa al consum de notícies ja que, tant si és de manera directa (webs i apps dels mitjans) com indirecta (xarxes socials), aquest creix any rere any.
El repte a les redaccions és, sens dubte, aconseguir fidelitzar els usuaris que arriben –especialment els joves– i així poder “trobar la manera de fer diners”, com resumia Kleis Nielsen. Aquest expert recomana “pensar a llarg termini”. En aquest sentit, les claus dels responsables de la darrera edició del Reuters Institute són “oferir contingut exclusiu, de qualitat” i “pensar en el contingut, però anar més enllà. Pensar en tota l’experiència, creant una relació amb l’usuari”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari