Amb intel·ligència artificial, realitat augmentada i bots es podran fer moltes coses en l’àmbit del periodisme... però encara no. Així es podria resumir tot el que es va comentar enguany a Atenes, al GEN Summit 2019, sobre la tecnologia i la indústria de la informació. L’edició anterior, celebrada al maig de 2018 a Lisboa, començava amb un discurs del CEO de la Global Editors Network, Bertrand Pecquerie, en què reconeixia que, preparant el congrés, ja pensaven “a parlar d’intel·ligència artificial, bots, etc.” i alguns experts aconsellaven “millor parlar d’això d’aquí a un any”, és a dir, en l’edició de 2019. A jutjar pel que es va poder sentir a Atenes, els qui aconsellaven Pecquerie i la resta de membres del gen no anaven pas desencaminats.
El potencial d’aquestes disrupcions tecnològiques envers el periodisme és enorme, si bé encara hi ha molts dubtes al voltant de l’aplicació. La tecnologia arriba i algunes redaccions experimenten amb coses com les notícies automatitzades, encara que el ritme d’implementació no és tan alt com alguns auguraven no fa gaire. A més, la universalització que es predicava tampoc és tal, ja que aquests experiments, que no deixen de ser proves d’assaig-error, només s’estan duent a terme a les grans redaccions i a les agències de notícies.
L’absència d’experiències a les petites redaccions no és, però, una qüestió de pressupost perquè l’aplicació d’aquestes tecnologies no és cara. “El que cal és tenir gent a la redacció que es pregunti ‘com podem explicar això en un nou format?’”, plantejava Diogo Queiroz, exdirector del diari Publico de Portugal. És una qüestió, doncs, de curiositat i no tant d’inversió. “Pels qui volen innovar en aquest sentit existeixen moltes eines gratuïtes, molts tutorials, etc.” esperonava Carole Chainon, fundadora de JYC, companyia que desenvolupa tecnologia de realitat augmentada i realitat virtual.
Per als qui ja treballen amb aquestes tecnologies disruptives, la realitat augmentada o la intel·ligència artificial “no són la salvació del periodisme, simplement un llenguatge i un recurs més”, com va puntualitzar Queiroz. “Quan altres llenguatges van arribar a les redaccions, com és el cas del vídeo o el podcast, es van produir les transformacions necessàries per incloure’ls. Amb la intel·ligència artificial i la realitat augmentada passarà el mateix”, pronostica aquest periodista portuguès.
La principal novetat del GEN Summit 2019, pel que fa als avenços tecnològics a la redacció, és que s’han pogut conèixer les primeres experiències de grans redaccions on s’ha aplicat la intel·ligència artificial per, entre altres coses, crear contingut automàticament. És el cas d’Associated Press, on la intel·ligència artificial ja elabora peces informatives relatives a la previsió meteorològica o als resultats esportius. “Els periodistes preparen una plantilla i un algoritme omple els buits amb la informació que ens arriba dels nostres proveïdors de dades”, explicava Lisa Gibbs, directora de la relació amb mitjans d’Associated Press. “Un periodista sempre comprova el que ha escrit el robot”, matisava.
Per a Gibbs, “la intel·ligència artificial és un assistent que ajuda un periodista a saber més, a estar més actualitzat del que ha passat mentre dormia o estava investigant”. Com Queiroz, l’editora d’Associated Press opina que “la intel·ligència artificial és com qualsevol tecnologia que ha entrat a la redacció”. “Només cal entrenar les dades i els algoritmes perquè facin el que volem”, afegia Ben Rudolph, director de Microsoft News Lab. “Aviat podrem utilitzar la transcripció per cobrir esdeveniments i rodes de premsa a les quals no arribem”, exposava Gibbs.
I no només per transcriure. També per traduir, etiquetar, contextualitzar la informació, cercar la biografia dels qui han intervingut en aquell esdeveniment... “La intel·ligència artificial podrà fer tot això a l’instant”, assegurava Krishna Bharat, creador de Google News, que batejava aquesta manera de cobrir actes amb un toc original “prendre notes 2.0”.
La intel·ligència artificial, doncs, multiplica exponencialment la capacitat de treball d’un periodista i es converteix en un assistent per a tot. “En comptes de llegir-me 200 històries o articles per a una recerca, un robot em podrà fer un resum de qualitat”, imaginava Reginald Chua, el responsable editorial d’operacions de Reuters.
“S’imaginen poder personalitzar la notícia segons el lector?”, continuava Bharat mentre entre el públic encara comentaven les aplicacions d’aquesta nova manera de prendre notes. “Posem per cas –va dir a tall d’exemple– una notícia sobre incidència del càncer i l’índex de mortalitat. Amb intel·ligència artificial, l’ordinador detectarà qui està llegint la notícia. Així, si el lector és home, la notícia incorporarà dades sobre el càncer de pròstata i, si és dona, sobre càncer de mama, ovaris, etc.”
Entrevistes escalables, detecció de sentiments en l’usuari i, fins i tot, “empleats digitals a la redacció” (com expressava Bharat). El “més difícil encara” del circ, aplicat a la intel·ligència artificial. A mig i llarg termini, però.
També pel que fa a la realitat augmentada les aplicacions futures van deixar bocabadat més d’un dels assistents al congrés. “Amb realitat virtual i augmentada posem els usuaris allà on passa la notícia. S’obren moltes oportunitats per a l’storytelling”, assegurava un convençut Diogo Queiroz, que insistia un cop més que la incorporació de la tecnologia a la informació és només una qüestió de voluntat. “Si la immersió de la realitat augmentada funciona molt bé en l’educació, per què no ha de funcionar en el periodisme?”, afegia Dan Pacheco, catedràtic d’Innovació Periodística a la Universitat de Siracusa. “Ja no caldrà dir allò de ‘hi hauries d’haver estat’. Tothom podrà ser-hi”, prosseguia Pacheco.
El potencial de la intel·ligència artificial a les redaccions té, però, una contrapartida: el potencial que té per crear i difondre fake news cada cop més reals. “La intel·ligència artificial permet crear veus, text i fins i tot persones artificials”, advertia Amy Webb, fundadora del Future Today Institute, que va batejar les notícies falses del futur com deep fakes, “contingut fals, però que dona una sensació molt profunda de realisme”. Webb va vaticinar que “caldran dies per endevinar què és real i què no”, tot i així, aposta en el periodisme com l’eina adequada per fer-ho.
Aquesta ‘futurista’ –tal com ella es defineix–, no és l’única a reconèixer que tot el potencial de la intel·ligència artificial pot ser emprat per la temuda desinformació. “És cert, la intel·ligència artificial pot suposar certes amenaces i fins i tot arribar a distorsionar la realitat”, admetia Bharat en relació amb el que hores abans havia expressat Webb. Prova d’això és que David Beckham, Mark Zuckerberg i fins i tot l’aleshores president dels Estats Units, Barack Obama, han estat “víctimes” d’aquestes deep fakes. A les xarxes es poden veure vídeos on a aquestes tres conegudes personalitats se’ls posa en boca discursos que ells mai han pronunciat, tot amb un realisme i un to de veu molt creïbles.
També pateixen alguns pel futur incert de les dades dels usuaris, “cada cop més en mans de les grans empreses tecnològiques”, com recordava Webb. “La privacitat està morta”, sentenciava, al temps que advertia als mitjans de comunicació que multinacionals com Amazon i Google cada cop estan acumulant més dades dels seus usuaris. Quelcom molt valuós per als mitjans de comunicació que, per tant, suposarà també una “dependència més gran” de la indústria periodística respecte a aquests gegants tecnològics.
Amb tants reptes a la part “fosca” com en tot allò que implica la incorporació de les disrupcions tecnològiques a les redaccions, de ben segur que l’any vinent durant la propera edició del GEN Summit es podran escoltar diferents sessions dedicades a la tecnologia i la seva aplicació en el periodisme. Llavors serà hora de conèixer si, finalment, eines com els bots i la realitat augmentada ja han trobat l’encaix en les petites i mitjanes redaccions.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari