El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
El 8 de novembre de 1923, Josep Pla i Eugeni Xammar es trobaven en una cerveseria de Múnic quan van presenciar en primera persona el cop d'estat de Hitler. Dies més tard, els periodistes van informar de l'intent de cop d'estat, però que va passar després? Van entrevistar-lo?
Ernest Hemingway no només va ser escriptor, sinó també corresponsal a la Guerra Civil Espanyola. El periodista Francesc Farré repassa els seus inicis en el periodisme i la seva relació amb el país que va marcar la seva obra literària.
L'evolució de la publicitat ha portat a una diversificació dels actors que hi participen i sovint els periodistes també s'han convertit en la cara visible de grans espots publicitaris. Com és el cas de Matías Prats amb Línia Directa o Josep Palau per BBVA, entre una llarga llista de professionals del periodisme.
Per a molts periodistes la passió per posar paraules als fets i la realitat no es limita només a la publicació de notícies i informació. Molts periodistes, a mesura que desenvolupen les seves habilitats i avancen en la seva carrera, comencen a buscar noves maneres d'expressar-se de manera més àmplia i profunda.
En aquesta crònica, la periodista col·legiada Lara Díaz Martínez recull les impressions i anècdotes de l'homenatge a Antonio Franco que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar el passat dimarts 26 de setembre.
En els últims anys, les seccions que tracten la crisi climàtica han anat augmentant i s'han convertit en una cobertura obligatòria dels mitjans generalistes. Però més enllà d'una secció, els mitjans estan adoptant canvis significatius en les seves pràctiques per tal de reduir la seva empremta de carboni.
Prepara't per un estiu ple d'històries fascinants i reflexions? Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Clàudia Fuertes et recomana deu llibres perquè el periodisme i la comunicació t'acompanyi.
El ritme de l'estiu és diferent, i també ho és la nostra manera de consumir informació. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Elisabet Cassà ens porta una selecció de pòdcasts sobre actualitat, economia, política, internacional, societat, cultura, esports, ciència i tècnica, oci i públic infantil i juvenil.
Quina és la "dieta mediàtica" de l'alcaldessa de Barcelona? Aquesta va ser la pregunta de Report.Cat a la 34ena edició de la conferència anual de l'alcalde que es va fer aquest dilluns. Perquè la forma d’informar-se pot determinar la presa de decisions.
Quines són les noves tendències del periodisme i les condicions laborals dels professionals? Des del Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, Adrián Caballero ens resumeix les dades més interessants de l’Informe anual de la professió periodística.
Fins ara, els trolls polítics s'utilitzaven per generar opinió a favor d’un candidat, partit o política concreta. Des del Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, Adrián Caballero ens descobreix quin ús en fan alguns governs.
El fotoperiodisme de qualitat i compromès està sent menystingut en molts mitjans. Si més no així ho posa de manifest la fotografia considerada World Press Photo of the Year presa pel freelance australià Warren Richardson. Pots llegir-ho a Report.Cat.
La informació ambiental als mitjans de comunicació encara és escassa. Des del Report.cat, el setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Judit Alonso ens descobreix les novetats de la trobada organitzada per la UICN.
El llibre “Periodisme Samurai. Les claus per a ser un bon periodista polític” és una barreja d’un manual d’instruccions i un llibre d’autoajuda. Des de Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, David Miró ens explica en deu punts les claus de l'obra.
El text i la fotografia han passat a un segon pla a l’hora de consumir informació. Des de Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, Adrián Caballero ressalta les noves narratives digitals que tenen per objectiu atreure l'atenció del públic més jove.
Persuadir o manipular? Avui dia, els límits d’aquestes dues paraules estan molt poc definits. Des del Report.cat, el setmanari digital del Col·legi, Laura Saula destaca la importància de la persuasió en la comunicació corporativa.
Aquesta setmana es compleixen 10 anys de l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia. Report.Cat, el setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya li dedica el seu particular homenatge.
La Biblioteca de Catalunya exposa fins el 22 d'octubre una proposta epr aproximar-se a aquest tema a través de trenta-quatre escriptors i escriptores del nostre país que al llarg d’un segle van treballar també en la premsa.
El PEN Català i el Col·legi de Periodistes de Catalunya organitzen aquest debat amb motiu del 10è aniversari de l’assassinat de la reportera russa. L'acte es farà avui dijous, 6 d’octubre de 2016, a les 19:00 hores.
