Joves hiperconnectats

ARIADNA FERNÁNDEZ-PLANELLS / MÒNICA FIGUERAS-MAZ

La Joana té vint anys. Estudia Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra. En tan sols una hora, la Joana ha mirat el mòbil uns vint cops; ha rebut tres correus; ha pujat una foto a Instagram; li ha donat al botó de m’agrada de Facebook; ha mirat la cronologia de Twitter i ha clicat sobre l’enllaç d’una piulada per mirar l’últim vídeo viral a Youtube; ha begut un cafetó i menjat una torrada amb tomàquet; ha descobert un nou bloc per llegir; ha creuat dues frases amb el pare; ha mirat la televisió i ha escoltat música a la ràdio, a més, s’ha mirat al mirall de l’ascensor. La rutina de la Joana no és un cas excepcional. És el dia a dia connectat de molts joves catalans.

La tecnologia i els seus usos tenen, per als joves, una funció expressiva i identitària de primer ordre. L’ordinador, el mòbil i Internet s’han convertit en elements tan naturals en la cultura juvenil que, de vegades, el salt generacional és evident, fins i tot en nens que no han crescut envoltats d’aquestes tecnologies. En els últims anys, l’ús d’Internet i de la telefonia mòbil ha experimentat un creixement sense precedents. La joventut ha estat la més activa en el seu consum. Es comuniquen amb els amics ?als quals veuran en cinc minuts? a través de missatges de WhatsApp, naveguen constantment per la Xarxa, fan amics als xats, s’informen a través dels mitjans socials i, de fet, són els que ?fins i tot? poden canviar l’ús pel qual van ser pensades algunes aplicacions. La permanent connexió, estar disponibles encara que sigui passivament, és el que els psicòlegs anomenen “por a perdre’s alguna cosa”.

Com afecta la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la vida diària dels joves? Quins suports escullen? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan des de les institucions, els anunciants o els mateixos educadors o agents de joventut.

Una mirada a les rutines mediàtiques dels joves fa palesos alguns dels canvis que estem experimentant com a societat. El primer tret característic és la presència constant i ubiqua de les tecnologies de la informació i la comunicació (especialment d’Internet i de la televisió) en, pràcticament, tots els àmbits de la vida social i personal; el segon és el caire social i col·laboratiu dels consums comunicatius i, finalment, la preeminència dels dispositius mòbils.

Dieta mediàtica

La població jove fa un ús més intensiu d’Internet que la resta de la població. Així ho conclou l’últim Eurobaròmetre sobre l’ús de mitjans a la Unió Europea (2012). Fa només un any, a Catalunya, l’audiència jove de la televisió encara superava la d’Internet però, segons les dades del darrer informe del Baròmetre de la Comunicació (2014), actualment, l’audiència d’Internet ja supera la de televisió entre els 14 i els 34 anys.

El ritme accelerat de les innovacions tecnològiques i la seva apropiació per part de les persones joves fa que els canvis en les rutines mediàtiques siguin constants. Avui en dia, les dades no deixen lloc a dubtes: la televisió i Internet protagonitzen el dia a dia dels joves. La televisió els permet desconnectar de la “hipercomunicació” o de l’excés d’estímuls. I, en contraposició, Internet suposa la constant connexió amb el món que els interessa. La Xarxa els permet entretenir-se i socialitzar al mateix temps. No obstant això, la televisió manté la presència en les seves vides. Molt per darrere, apareixen altres mitjans com la ràdio, les revistes, els diaris o les publicacions de proximitat.

L’actualitat ‘social’

Més d’un 60% dels espanyols navega per Internet per llegir o descarregar notícies, periòdics o revistes digitals, per buscar informació sobre temes de salut o educació, a més de cercar-hi formació i cursos, segons l’informe La Societat de la Informació a Espanya 2012 (Fundació Telefónica). Paral·lelament, s’ha produït un boom de les xarxes socials entre les principals activitats que es desenvolupen a Internet. En el cas dels joves, a l’estat espanyol, més d’un 90% tenen una presència activa a les xarxes socials.

De fet, entre els 15 i els 24 anys, és quan es realitza un ús més habitual d’aquestes xarxes. En el cas dels adolescents (14 a 17 anys), un estudi recent de la consultora IAB Spain detecta que la penetració de les xarxes socials és encara més gran que entre la resta de joves. Sols un 7% afirma no ser usuari de cap d’aquestes xarxes. Facebook és la més emprada, seguidament de Tuenti (fins al 2011 aquesta era la xarxa social més utilitzada a Espanya entre els joves de 14 a 28 anys, tot i que a Catalunya tenia un ús molt més limitat. Actualment, és una fusió de xarxa social, operadora mòbil i proveïdor de telèfons intel·ligents), YouTube i Twitter.

Molts obren comptes sense tenir l’edat legal per fer-ho. És més, l’edat d’iniciació a les xarxes socials se situa al voltant dels 12 anys, moment en què la relació amb els iguals agafa especial importància. Els joves creen maneres per subvertir les barreres institucionals, socials i tècniques del consum mediàtic i tecnològic, i formen d’aquesta manera una cultura popular juvenil diferenciada de l’adulta. De fet, com que molts pares i mares s’han incorporat a Facebook, els joves han començat a emprar altres xarxes que combinen funcions més enllà de la missatgeria i que no deixen petjada digital.

Davant aquesta nova realitat social, les empreses comunicatives estan especialment interessades a copsar les noves dietes mediàtiques que adopten els joves. A mitjan juny de l’any passat, es va publicar l’últim informe –i no és l’únic– que abordava l’estudi sobre el públic de les notícies a Internet. L’anàlisi estava elaborat pel Center for Internet Studies and Digital Life de la Universitat de Navarra i es basava en l’enquesta del Reuters Institute for the Study of Journalism de la Universitat d’Oxford que aprofundeix en les diferents característiques de l’audiència de l’estat espanyol.

Les conclusions coincideixen amb les tendències internacionals: entre els usuaris joves que s’informen a Internet –d’entre 18 i 24 anys–, les xarxes socials (62%) estan a punt de desbancar la televisió (65%) com a principal font informativa. Tot i que Facebook és la xarxa social més utilitzada entre la joventut, el lideratge de Twitter per informar-se ja és un fet: fins a un 36% descobreixen les notícies a través d’aquesta popular plataforma. I un altre 33% a través d’altres xarxes socials com Facebook o Google+. Per contra, només un 33% dels joves visita directament el lloc web i les aplicacions dels mitjans per buscar informació.

A més, molts joves s’han convertit en autèntics prescriptors de temes concrets, des de la moda fins a l’activisme social a través de YouTube i dels videoblocs. Segons l’enquesta IDG Global Mobile 2014 Survey, un 89% del jovent consumeix vídeo a través dels mòbils. I es converteixen, així, en mitjans ambulants que absorbeixen i distribueixen continguts a través dels telèfons i de la Xarxa.

Deslocalització de la lectura

Els telèfons mòbils intel·ligents estan constantment a les mans del joves com una extensió de l’extremitat superior. No és estrany creuar-te amb ells a l’ascensor, al semàfor, en una classe a la universitat o al metro mirant fixament la pantalla del mòbil, sense aixecar la mirada.

Això és tradueix en el fet que els telèfons s’han convertit en el principal suport per seguir l’actualitat entre els joves de 18 a 24 anys, per davant de l’ordinador. També accedeixen a les xarxes socials, principalment, amb el mòbil. La tendència es manté a la majoria de països desenvolupats, però l’estat espanyol té un peculiaritat: l’ús informatiu del WhatsApp. És el territori on més s’utilitza aquest servei de missatgeria instantània com a plataforma que permet mirar, compartir i comentar notícies.

Els públics de la informació a Internet són cada vegada més amplis i heterogenis. Aquest fenomen és, en part, a causa de la gran varietat de dispositius i modalitats d’accés, dels diferents formats de consum i de les múltiples possibilitats de participació. En el cas del públic més jove, l’accés a la informació es caracteritza per la hiperconnexió constant, pel consum d’informació a través dels mitjans socials i per la deslocalització d’accés a la informació gràcies als dispositius mòbils.