Els consumidors del futur

MAR CALPENA

Diversos indicadors han apuntat, els darrers anys, que la caiguda de lectors en premsa es produïa sobretot al no renovar-se l’audiència que s’incorporava a la lectura. Quelcom semblant succeïa amb la televisió i, en menor mesura, amb la ràdio, el mitjà que més estoicament enfilava les envestides del canvi. Ja l’any 2009, abans de l’arribada del fenomen de les apps –en l’actualitat, la major part del trànsit de diaris, als Estats Units, arriba a través d’enllaços agregats via Facebook, Twitter o altres xarxes– assenyalava l’estudi dels professors Aranda, Tabernero i Sánchez-Navarro, de la UOC, que un 81,8% dels adolescents afirmaven que Internet els permet conèixer què passa al món.

Aquesta bona valoració per part dels menors d’edat contrasta, en aparença, amb els consums. “La tecnologia ha marcat definitivament els hàbits a l’hora de mirar la televisió”, comenta Laia Servera, editora i directora de l’ InfoK, el veterà informatiu de TV3 dedicat a la mainada. “Allà –prossegueix– on abans érem part de la graella, i on els adults seguim mantenint hàbits com mirar un informatiu a l’hora de sopar, els infants són els amos del seu consum mediàtic, i miren el que volen i quan volen. Això complica la introducció de temes noticiosos en la seva rutina”.

Partint de la mateixa premissa, Mireia Rigol, directora comercial del grup Flaixbac, arriba a una conclusió totalment oposada: “Des de la perspectiva de les audiències, aquest canvi en els consums a nosaltres ens ha afavorit. Hem hagut de fer-nos més a la idea que mai que la programació no té l’atenció total dels oients i hem hagut de segmentar millor, i d’estudiar amb més precisió què feien les nostres audiències. En aquest sentit, ens funciona molt bé tot allò que suposa fomentar la participació”. És del mateix parer Josep Lluís Silva, director i impulsor de Diari Win, un portal de notícies dedicat als menors de catorze anys. “Cada cop que fem alguna cosa perquè els usuaris hi puguin participar, sigui enviant-nos temes o prenen part en concursos, tenim molt bona resposta. Els nens no volen tenir un actitud passiva, sinó ser al centre de la informació”, afirma.

Estem fent tard?

La participació de la informació per part dels infants és un dels aspectes clau en els mitjans que aposten per les audiències joves. “La convenció dels drets dels infants recull no només el de ser informats, sinó també el d’expressar-se i de ser subjectes de la informació. Així com tenim tots bastant assumit que els hem de protegir davant de determinats continguts, limitant-los per exemple l’accés a imatges que els puguin ferir la sensibilitat, per comoditat o per desconeixement no hem avançat encara prou en l’altra vessant, la de fer-los subjectes de la informació. De vegades, es veuen notícies que els afecten directament, en les quals es pregunta l’opinió a tothom ?especialistes, pedagogs, pares? excepte a ells”, explica Servera.

Rigol, al seu torn, comenta que ells tenen clar “que tot, des d’informatius, programes, i fins i tot publicitat, han de tenir ben present que ens escolta gent jove. Refusem sovint anunciants que ens poden causar complicacions en adreçar-nos en aquesta franja. Però l’errada seria pensar que pel fet de tractar-se de joves hem d’abaixar-ne el nivell o simplificar-ne el llenguatge. Aquí, per tradició, treballa molta gent que prové de la ràdio pública, i potser per això sempre volem que el model sigui també de servei i qualitat”.

Crear escola

L’escola és, precisament, un dels factors que més pesen en l’estratègia de molts d’aquests mitjans, i el reconeixement del seu pes no és nou. Però la integració dels continguts noticiosos al currículum és encara escadussera i depèn en gran part de com la vulgui o pugui treballar cada centre. “Nosaltres hi creiem molt”, comenta Servera. “La idea –prossegueix– no és tan sols fomentar noves audiències, sinó crear ciutadans informats. Sabem que hi ha escoles que comenten els continguts de l’ Infok cada dia, i cada setmana, els divendres, anem a visitar un centre. Respecte al tractament informatiu, tenim paràmetres clars i didàctics. Per exemple, no podem, explicar tot allò que passa en un conflicte armat, però sí que el cobrim quan hi ha un punt d’inflexió. No podem donar res per sabut: en un especial sobre Israel i Palestina vam tirar enrere fins a temps bíblics per contextualitzar.”.

L’escola i l’educació són també dos dels ítems que centren l’interès dels mitjans destinats als joves. “Els nostres espectadors passen un terç de la vida a l’escola. El calendari, les retallades, les mobilitzacions... tot hi és molt present, molt més, sovint, que en la vida dels adults".

Ombres del model

Malgrat això, tots els entrevistats es mostren convençuts de la bondat –i, en darrer terme, de la rendibilitat– del model i també comenten amb incertesa el seu encaix en el panorama comunicatiu. “Cap a l’any 2000, la majoria de mitjans de comunicació que tenien suplements infantils els van anar tancant, per centrar-se cap al digital. Avui en dia, en premsa, la major part dels diaris dedica poca atenció als futurs lectors, i no sabem si això és redreçarà”, adverteix Silva.

L’audiència de Diari Win arriba, en la franja alta, als catorze anys, tal com ho fa la de l’ Infok. “Ens hem de preguntar –afirma Servera– què passa després. Ara mateix perdem una franja preciosa en l’adolescència, que queda desatesa”. “Per a nosaltres –comenta Rigol– el problema no és tant perdre la franja jove, en la qualsom forts, tant com quantificar-la. Fins fa poc, l’EGM no reflectia els oients infantils i el mesurament de les escoltes per Internet és problemàtica. I, a més, la nostra audiència útil ( target) no és exclusivament jove, cosa que ho complica encara més”.

La directora de l’ Infok explica que la informació infantil està sotmesa a tant o més escrutini per part dels poders polítics que la d’adults. “La solució és tenir claríssims els criteris d’allò que és noticiós i d’allò que no ho és, i explicar-los bé. Com amb les notícies”. I aquesta estratègia dóna majors audiències? “Anem amb retard respecte a la Gran Bretanya o els Països Baixos, que estan fent informatius infantils i juvenils des de fa quaranta anys”, respon Servera.

L’experiència, a l’estranger

La inspiració directa darrere la idea de l’ Infok prové de dos programes com són Newsround, emès a la BBC des de 1972, i Jeugdjournaal, de la cadena NOS holandesa, que s’emet des de 1981. A Gran Bretanya, un dels grans èxits dels darrers anys ha estat First News, un diari adreçat a nens de 7 a 14 anys, creat pel magnat Piers Morgan, que en un parell d’anys ha arribat a vendre més d’un milió d’exemplars setmanals, i que compta amb signatures com les de Jamie Oliver a la secció de Gastronomia o de David Beckham a la d’Esports.

Lluny d’iniciatives amb aquesta experiència, a casa nostra van apareixent noves pràctiques. Així, Catalunya Ràdio ha engegat Clicka’t, un programa emès per Internet, adreçat a infants de 8 a 12 anys, que també compta amb un portal específic amb recursos per a educadors i pares.