La memòria de l’ofici

EUDALD COLL

Els arxius personals i professionals dels periodistes ja tenen una sortida perquè, en el futur, no es perdin en l’oblit. El 10 de juny, el Col·legi de Periodistes va formalitzar un conveni de col·laboració amb el Departament de Cultura “per a la recuperació, la descripció i la difusió dels fons documentals dels periodistes catalans”. La signatura de l’acord, que va tenir lloc al Departament de Cultura, va comptar amb la presència de la degana, Neus Bonet, i del conseller Ferran Mascarell.

El conveni és fruit de dos anys de negociacions que, per part del Col·legi, van estar liderades per Montserrat Rius –delegada de la Junta de Govern del Col·legi per al projecte dels llegats–, Xavier Mas de Xaxàs –membre de l’anterior Junta de Govern– i Carme Teixeiro –documentalista i responsable del Centre de Documentació Montserrat Roig. “Han estat dos anys molt productius. Des de l’inici, hi vam trobar les portes obertes”, afirma Teixeiro.

L’acord permet iniciar una col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) que, tal com apunta el conveni, vol aconseguir “l’objectiu essencial de recuperar i conservar el màxim nombre de fons personals de periodistes i obrir-los a la consulta pública com a part integrant del patrimoni cultural català”.

D’aquesta manera, el Col·legi i l’ANC institucionalitzen una col·laboració que ha de permetre recuperar documents textuals (manuscrits i mecanoscrits), materials impresos, imatges, cartells i enregistraments sonors i audiovisuals, entre altres. El conveni, que no suposa cap despesa econòmica i que té una vigència de deu anys –prorrogable automàticament si les parts ho desitgen–, ha de materialitzar un objectiu estratègic del Col·legi, com és la preservació d’aquesta documentació d’alt valor històric.

A més, amb la signatura del conveni, el Col·legi de Periodistes inicia un tipus de col·laboració inèdita fins ara. “A l’Arxiu Nacional, disposem dels arxius històrics de diversos col·legis, però és el primer acord d’aquestes característiques amb un col·legi professional”, admet Josep Fernández Trabal, cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’ANC, el qual afegeix que “a Espanya crec que no hi ha res semblant”.

El rol dels fons privats

Els arxius nacionals van sorgir, el segle XIX, per preservar els arxius propis de l’Administració. En el cas català, des de l’ANC també es busca la preservació de documents rellevants per a la història del país. Així, actualment, tenen els fons d’empreses, sindicats, fundacions, entitats culturals, partits polítics, etc. Prova d’això és que dels 30.000 metres documentals de què disposen, un 38% corresponen a arxius privats.

En aquest sentit, la signatura de l’acord (que va fer-se el dia després del Dia Internacional dels Arxius i dins la Setmana Internacional dels Arxius i que busca donar a conèixer i promoure els arxius) permet que l’ANC –organisme creat el 1980, depenent del Govern català i amb seu a Sant Cugat del Vallès– reforci l’aposta pels llegats privats.

L’ANC fa anys ha anat aplegant fons personals de periodistes o persones vinculades amb la professió com Antoni Rovira i Virgili, Eugeni Xammar, Montserrat Roig, Horacio Sáenz Guerrero o Salvador Escamilla, entre altres. També aplega els fons gràfics de fotoperiodistes, com els Brangulí o Bert i Claret. En total, conserva 51 fons documentals (551,3 metres de documentació textual i més d’1.356.000 imatges) relacionats amb el periodisme. El recent acord amb el Col·legi podria permetre que algun dia –entre les donacions i els fons ja existents– s’arribés a crear un fons específic dels periodistes catalans.

Un aspecte a tenir en compte, és que l’acord vol evitar la centralització de la documentació a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès. Així, el conveni deixa clar que “si la trajectòria professional del productor i el contingut del fons documental així ho aconsella, els documents podran ésser conservats al centre de la Xarxa d’Arxius Comarcals que correspongui per la seva vinculació territorial”. “Aquesta és la política d’arxius de la Generalitat pel que fa als arxius històrics. Hi ha un arxiu a cada comarca i en cada cas es decidirà on va cada fons”, explica Fernández Trabal.

Carlos Nadal, el primer

El darrer dels llegats de periodistes incorporat a aquest grup de fons documentals de l’ANC és el de Carlos Nadal, que al mateix temps ha estat el primer a ser objecte de recuperació a través de l’acció mancomunada amb el Col·legi. Es troba a l’arxiu, des del dia 22 de gener de 2014, tot i que el contracte de comodat del fons es va fer el 10 de juny, al mateix temps que la signatura del conveni. El Fons Carlos Nadal Gaya –nom oficial d’aquest llegat “molt petit i molt ben conservat”, en paraules de Fernández Trabal– ja ha estat inventariat i, per tant, ja es pot consultar.

Carlos Nadal Gaya (Barcelona, 1924) va morir el 27 de gener del 2010 a vuitanta-sis anys després de més de mig segle escrivint per a La Vanguardia com a responsable de la secció d’Internacional i va ser pioner a Espanya en l’anàlisi dels afers exteriors.

Nadal estava casat amb la també periodista Maria Dolors Masana. “Quan es perd la memòria, es deixa de ser”, va dir Masana en l’acte de presentació del projecte de recuperació, difusió i preservació dels llegats i que va tenir lloc al Col·legi l’1 de juliol. Masana va recordar que, a més de la faceta periodística, el seu marit també escrivia prosa i poesia en català i castellà. El fons de l’ANC està constituït, sobretot, per l’obra creativa, poètica i narrativa, així com per la documentació genealògica i familiar, recull de la feina a La Vanguardia –on Nadal va publicar una columna setmanal sobre política internacional, que va ser una referència, durant més de trenta anys– una relació epistolar, entrevistes sobre la seva trajectòria i material sobre la participació en homenatges, presentacions i altres esdeveniments.

Cessió i custòdia

L’1 de juliol, a més de la presentació del projecte, va tenir lloc la primera reunió del grup de treball intern i tècnic. Aquest grup, format per membres del Col·legi i de l’ANC, té com a missió executar el conveni i elaborar i supervisar les actuacions i els programes que se’n derivin. “La nostra prioritat és que no es perdin certs llegats. Per això, ara atendrem les consultes que ens estan fent i ens centrarem en els periodistes més veterans i en els que han mort recentment”, explica Teixeiro.

El conveni detalla el protocol d’actuació que, a partir d’ara, regirà aquesta col·laboració entre el Col·legi de Periodistes i l’ANC. Segons aquest protocol, el Col·legi col·laborarà en la recerca dels diferents fons documentals. Així, través de la secció de Sèniors, afavorirà la donació dels arxius personals dels seus membres.

El Col·legi de Periodistes rebrà en donació els llegats i els ingressarà, a títol de comodat, a l’Arxiu Nacional. “La cessió o donació es fa al Col·legi, que es compromet a vetllar pels diferents llegats”, aclareix Xavier Mas de Xaxàs. “I qui tindrà la custòdia d’aquests llegats –prossegueix– és l’Arxiu Nacional, perquè és qui aporta unes majors garanties de conservació i ofereix la possibilitat de consultar-los en xarxa des dels diferents arxius associats que té al territori”.

Un cop a l’arxiu, els fons seran triats i catalogats. La mitjana de temps que l’ANC necessita per catalogar els llegats i fer-los accessibles és d’un any. Un cop catalogats, se’n planteja la digitalització.

La figura del prescriptor

Amb vista a potenciar la recerca dels llegats el Col·legi està creant en les sis demarcacions (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre i Catalunya Central) la figura del “prescriptor”, que tindrà l’objectiu de sensibilitzar els professionals de la informació sobre la importància de preservar els seus llegats.

Aquesta figura recaurà en periodistes que coneixen bé el seu territori i que, per tant, tenen accés a professionals que disposin d’arxius rellevants. Alguns d’aquests prescriptors ja estan confirmats, com són Josep Maria Cadena (Barcelona), Gonzal Mazcuñán (Catalunya Central), Josep Lluís Cadena (Lleida) i Amparo Moreno (Terres de l’Ebre).