“Ha canviat la manera com es consumeixen les notícies”

JORDI ROVIRA

Aquesta entrevista és la prova del canvi tan ràpid sofert per la professió?

Sóc la primera editora mòbil de notícies a la BBC. Així que sí, tot està canviant i l’èmfasi que es posa en aquests temes és molt més gran. Realment, un parell d’anys enrere ningú pensava que tot això creixeria tan ràpid. Es preveia la irrupció dels mòbils però, de cop i volta, ja són aquí!

Ja fa molts anys que els periodistes havíem de saber de política. Després, amb la crisi, d’economia. I ara, de tecnologia. No és una mica esquizofrènic?

Jo crec que encara calen els especialistes en política i en economia, però realment un periodista digital, més que saber de tecnologia, ha d’entendre com s’està consumint allò que produeix. Perquè té a veure amb com es construeix una història, amb el relat, i ha d’entendre quina és la millor manera de fer-ho per a diferents públics i plataformes.

Els periodistes no ens hem emborratxat una mica de tecnologia quan tan sols és una eina?

És una eina, si bé al mateix temps també té a veure amb el teu públic, amb la gent que consumeix el que produeixes. I això influeix. Ha canviat la manera com es consumeixen les notícies, fonamentalment, des del creixement del mòbil i més encara amb els telèfons intel·ligents.

El darrer estudi Reuters sobre mitjans diu que més d’una tercera part dels joves entre 18 i 24 anys s’informen, sobretot, a través dels telèfons mòbils.

És un canvi molt profund. Per començar, per a molta gent la connexió a Internet és a través del telèfon i no pas de l’ordinador. Hi ha parts del planeta, com a l’Àfrica o en alguns llocs d’Àsia, on molta gent no té ordinador i el més probable és que no el tinguin. Per tant, hi ha un canvi de paradigma. Amb tot, si tens una gran proporció de públic que encara consumeix les notícies des dels ordinadors, tampoc els ho pots treure, això. Almenys a la BBC, que som un servei públic. Perquè si tens una base important d’usuaris contents i acostumats amb el que els hi ofereixes, no pots canviar-ho d’un dia per a l’altre perquè se n’aniran. Has de cuidar els nous usuaris, però també els que ja et són fidels.

L’estratègia empresarial basada en els mòbils ja està consolidada o encara ens trobem a l’inici de quelcom molt més complex?

Crec que encara som al principi del fenomen del mòbil perquè la tecnologia constantment està canviant. Fa tres anys, qui creia que WhatsApp tenia tant de valor com per ser comprada per Facebook? I què vindrà després? No es poden fer plans, ja que els hauràs de canviar, i aquest és un dels principals reptes als quals s’enfronten, sobretot, les grans companyies, a les quals costa donar tantes voltes.

I com es planteja una companyia com la BBC una estratègia a llarg termini amb tanta incertesa?

És molt difícil. Una de les maneres de fer-ho és mitjançant la creació de grups petits de reacció ràpida, que proven accions diverses per després, si funcionen, passar-les a grups més grans i establerts. I ens dóna força bons resultats. Hem creat un grup a escala força reduïda, de poques persones, que treballa amb vídeos i xarxes socials, i reflexionen sobre què vol la gent i quan i a on mira vídeos en els telèfons mòbils. I un cop han creat el producte, el passen als equips regulars de la companyia.

Intueixo que els vostres estudis diuen que el consumidor final és força heterogeni.

Sí. Fa un any, vam fer un estudi que va detectar sis tipus d’usuaris per als nostres productes. I aquest és l’avantatge de disposar d’una aplicació i d’un web per al mòbil amb els quals podem dirigir-nos a públics diferents. Tenim una aplicació que ens permet tenir una audiència més petita, encara que més fidel, aquells que ho llegeixen tot. En canvi, el públic del web hi llegeix dues o tres coses i se’n va. El comportament és diferent. Per una part, tenim la persona que vol assabentar-se de les notícies i que, des de primera hora del matí, quan és al metro, ja està llegint al mòbil. I, d’altra banda, hi ha els que miren vídeos banals que no tenen a veure amb les notícies perquè temes com la guerra de Síria no els interessen.

Els temes banals solen ser molt vistos. Com escapar del caramel que suposa el material viral informativament irrellevant?

Una manera de veure-ho és dir que els materials virals són molt exitosos. Tot i així, les notícies importants també ho són. Hem observat que quan passa alguna notícia important, hi ha una audiència més gran que la segueix. Fa poc, per exemple, una notícia sobre l’Iraq va generar una audiència de dos milions de persones.

En quins moments del dia els usuaris consumeixen més informació des del mòbil?

Al matí i a la nit, quan la gent torna a casa. En canvi, les notícies consultades des de l’ordinador se solen consumir entre el migdia i les dues, a l’hora de dinar.

Durant anys, l’estratègia de moltes empreses periodístiques estava pensada per a ordinadors i ara parlem de telèfons mòbils. I no és el mateix.

No, no ho és. Es parla molt del sistema mobile first, és a dir primar sobretot la informació mòbil. És un bon sistema però, en el fons, també has de cuidar la teva audiència que busca l’anàlisi, la profunditat. I això és més difícil donar-ho a través del telèfon mòbil perquè en ser un espai més reduït tens menys oportunitat de promoure continguts.

Teniu dades sobre les diferències de lectura al mòbil o a l’ordinador?

Per ara, el que observem és que aquells que s’informen a través del mòbil encara prefereixen el text al vídeo. En part, perquè depèn d’on ets el vídeo pot tardar a baixar i, a més, si et trobes en un lloc amb més gent, necessites auriculars. I una de les grans diferències és el nivell de tolerància. Quan t’informes a través del mòbil, has d’enganxar a la persona a la primera perquè si s’ha d’esperar ràpidament se’n va a un altre lloc. I quan parlo de tolerància també em refereixo a quan ja disposen de connexió. Perquè si la lectura o el vídeo no els enganxa, canvien. Per això, molts cops la televisió no funciona per al mòbil, perquè triga molt a entrar en les històries.

A més, alguns mòbils no estan preparats per a la informació mòbil, sobretot pel que fa als vídeos.

Cada cop més, els mòbils ja no s’utilitzen per parlar per telèfon. Passem més hores al mòbil amb coses que no són xerrar per telèfon. I cada cop els dissenyen amb pantalles més grans, millor definició... També és cert que si estàs molt interessat a mirar un vídeo a YouTube –que segurament no serà una notícia– esperaràs que es descarregui per la gratificació instantània que et produeix. La meitat del consum de YouTube es fa des de telèfons mòbils, una tendència que no para de créixer.

Hi ha alguna dada sobre la informació mòbil que t’hagi sorprès?

Tot em sorprèn. La quantitat de vídeos consumits, la quantitat de trànsit, que estiguem a punt de tenir més contractes de telèfons mòbils que persones al planeta...

I observeu diferències entre els joves i els majors de quaranta anys quant al consum informatiu des del mòbil?

Els telèfons, sobretot els de pantalla tàctil, han canviat aquestes diferències. La meva mare té més de setanta anys i odiava l’ordinador. En canvi, ràpidament va entendre com funcionava l’iPhone i ara l’utilitza tot el dia. Perquè hi ha dispositius intuïtius, més personals i pràctics, a més de ser molt més agradables d’utilitzar que l’ordinador.

Tot i això, seguiu alguna estratègia per a les diferents franges d’edat i l’ús i consum que les mateixes fan de les notícies mòbils?

No, d’això no tenim. Però vam fer trobades amb joves amb edats entre 16 i 29 anys en què els vàrem fer moltes preguntes. Una de les coses que ens van deixar clar és que no volen que ningú esculli per ells. Ells volen escollir allò que consumeixen, personalitzar la informació. Nosaltres seguim temes que els interessen si bé, a part d’això, no volen que els diguem què han de consumir. Algunes vegades, volen consumir com a joves i, d’altres, fer-ho com a adults.

Si et faig resumir els nombrosos estudis d’hàbits de consum en telefonia mòbil amb un titular, quin seria?

“El telèfon és el més important”. Un cop, durant un grup de discussió amb joves, els vaig preguntar què significava per a ells la televisió. “Una distracció”, van dir. I la ràdio? “La meva àvia l’escolta”’. I Internet? “És la meva vida”, “No puc viure sense el meu telèfon”, van respondre.

La revolució en la comunicació es troba en la interactivitat. Les estratègies d’informació mòbil i xarxes socials a la BBC van pel mateix camí?

Per ara són diferents, per contra, crec que han d’integrar-se. Treballo colze a colze amb l’editor de xarxes socials. Ara bé, com ho hem de fer perquè la gent que pregunta i opina n’obtingui una resposta, una conversa real? Perquè si no són dues converses –la nostra i la de l’audiència– que mai es creuen. No és fàcil, però es pot fer.

Els periodistes hem de canviar la nostra manera de treballar arran de les noves maneres de consumir. Això, però, també crea reticències.

Evidentment. Tot i així, si no entenem com es consumeixen les notícies, com podem entregar-les al públic? Si vols seguir fent un diari que es llegirà l’endemà, has de saber que la realitat ja no és aquesta. Ara una empresa no pot tenir periodistes que no treballin mai en l’entorn digital. Això implica canviar l’estructura de feina diària perquè el cicle de notícies ara és molt més ràpid que fa deu anys.

La BBC és un mitjà tradicional, important i amb una forta credibilitat. Tot això, a l’hora de canviar d’estratègia comunicativa, pot ser un fre?

El canvi és difícil perquè és un mitjà molt gran. Ja sigui perquè has de reciclar molta gent, perquè hi ha professionals que fa anys que treballen de la mateixa manera o perquè la televisió i la ràdio encara són populars i segueixen consumint-se.

En el congrés de la Global Editors Network, en què has participat, vas parlar de la necessitat d’adaptar els vídeos de notícies de la BBC al format del telèfon, fent-los més curts.

Hem fet vídeos de 15 segons per a Instagram i WhatsApp però, en general la tolerància dels consumidors se situa entre 45 i 90 segons. I els vídeos de 40 segons t’obliguen a ser més concís. No es tracta tan sols de brevetat i sempre depèn del vídeo. La gent també mirarà un documental de cinc minuts que valgui la pena.

Amb les breaking news, a més de breus heu de ser ràpids.

Disposem d’una eina que ens permet escriure una línia amb un enllaç que va a Twitter, als subscriptors de correu electrònic, al web, etc. Això ens permet ser ràpids i estalviar temps.

Al congrés, han explicat que els publicistes encara no s’han assabentat dels nous hàbits.

Sí, és espantós. No et puc dir res de la publicitat que rebo al telèfon perquè la ignoro ja que, en general, està molt mal feta.

Una de les conclusions del congrés és la tendència creixent de la informació mòbil. Per tant, se’t girarà molta feina i tindràs poc temps lliure, no?

(Riu) Ja tinc poc temps lliure ara! El que pot ocórrer en el futur és que no calgui un editor mòbil perquè tot serà mòbil. Encara, però, falta força temps abans que això passi, així que em sembla que tindré feina durant molts anys...