Escola de meteorologia

CARME ESCALES

Era l’any 1927 quan s’emetia, per primer cop a Espanya, un informe meteorològic per ràdio. Ho va fer Ràdio Barcelona, transmetent un comunicat del Servei de Meteorologia de Catalunya. I, encara que ha plogut molt des d’aleshores, aquella fita precursora forma part d’una Catalunya que no ha davallat mai en la cura de l’estudi dels fenòmens meteorològics i de la previsió del temps, però també sobre com informar-ne la població.

En la professionalització dels presentadors del temps, Televisió de Catalunya hi ha tingut un paper cabdal, “gràcies en gran part a l’arribada a TV3 d’Antoni Castejón, que ens va marcar a tots el camí a seguir”, recorda Josep Sanz, cap d’Informatius a Televisió de Catalunya entre 1983 i 1996. “Castejón venia de TVE a Sant Cugat i de la ràdio, i va saber administrar molt bé els límits d’aquella frontera entre la popularitat de qui presenta una informació amb tanta audiència i la credibilitat sobre els continguts. Castejón va ser un mestre per a tots els que vindrien després”, apunta Sanz.

Com a director, Sanz va saber incidir, “i molt” –precisa l’actual cap dels Meteoròlegs de TV3, Tomàs Molina?, en el paper rellevant de la informació del temps. “Sobretot perquè és un servei públic, avui coordinat amb el Servei de Meteorologia de Catalunya i Protecció Civil per seguir el protocol de les alertes de perill”, justifica Sanz. “A més, és una informació que interessa franges molt grans de la ciutadania, per les implicacions econòmiques, mediambientals, socials i de formes de vida, per això cal que sigui molt rigorosa i ben explicada”, afegeix.

La preparació i bagatge de Castejón permeteren innovar molt, tant pel que fa a procurar bons continguts, com en les maneres de donar-los a conèixer als teleespectadors. “Tècnicament teníem moltes ànsies de fer coses. Érem molt més petits que TVE, si bé precisament per això, podíem ser molt més àgils en els plantejaments a l’hora d’incorporar les coses més innovadores. Algunes d’aquestes coses, per falta de recursos econòmics, ens les havíem de fer nosaltres mateixos, però durant quinze o vint anys vam mantenir la tònica de la innovació com una de les nostres prioritats, i encara ens varen quedar moltes coses al calaix. Només vàrem poder donar a conèixer una tercera part de tots els intents d’invents que vam fer. Teníem moltes ganes d’aprendre i fer coses”, recorda Pere Vila, aleshores cap de l’Àrea tècnica de Televisió de Catalunya i avui a TVE.

“Estàvem molt pendents del que es feia a fora, a la BBC, al Japó, i també de tot el que la tecnologia ens podia aportar. Per exemple, vam ser els primers a realitzar animacions de mapes, a instal·lar càmeres al territori gestionades amb control remot, i a sortir dels estudis, trepitjar el terreny, i comptar amb la participació dels teleespectadors”, diu Josep Sanz. “Si volíem oferir informació rigorosa, havíem de tenir els mitjans per aconseguir-la”, precisa l’excap d’Informatius. I en el conjunt d’eines i mitjans que tv3 va posar a l’abast d’una informació del temps de qualitat i completa, hi havia una xarxa d’observadors al territori que van esdevenir col·laboradors. “D’aquesta manera, incidíem brutalment en la proximitat, un altre senyal d’identitat de TV3”, afegeix Sanz.

Redacció compartida

L’any 1986, Castejón va fer el primer directe des de fora de la televisió, des del Turó de l’Home. Progressivament, la incorporació de les sortides al territori, especialment en dies en què el temps donava grans titulars, va anar provocant l’entrada de la informació del temps i dels mateixos meteoròlegs als espais físics del Telenotícies de TVC, al plató i a la redacció. “Això no és gens freqüent a les altres televisions, ni d’Espanya ni de la resta del món. Josep Sanz va fer que els meteoròlegs ens asseguéssim a la redacció d’informatius. A les televisions, normalment els meteoròlegs estan amb altres programes, en un altre pis o espai físic, però nosaltres reportàvem directament al director del Telenotícies”, precisa Tomàs Molina, que ha presidit –actualment és vicepresident– l’Association of Broadcast Meteorology. “A TVE, els meteoròlegs no som físicament a dins del plató. En tenim un d’enorme, igual que el del Telediario i amb cinc pantalles alimentades de cinc fonts diferents, encara que independent”, detalla Mònica López, cap de Meteorologia de TVE. La seva arribada a TVE ha comportat l’exportació d’un model de presentació del temps.

A TVE –afegeix– “excepte Jose Antonio Maldonado, que és meteoròleg, i jo, la resta són presentadors del temps, amb moltes taules, com l’Ana de Roque, però no meteoròlegs, mentre que a TV3 sempre ho han estat”. Aquest ha sigut també un tret diferencial a la televisió autonòmica de Catalunya, “els presentadors del temps a TV3 han estat sempre gent que fa el pronòstic, que elaboren ells mateixos la previsió i, al mateix temps, els especialistes a dins del TN que expliquen alguna cosa més, amb això Televisió de Catalunya ha estat pionera i única molt de temps”, afirma López.

Negoci o espectacle

“A France 3, no som meteoròlegs sinó periodistes especialitzats en meteorologia els qui presentem el temps”, aclareix Jean-Marc Souami, presentador del temps a la televisió francesa. “Dites populars, refranys, poesia i humor són els tocs personals d’alguns presentadors que, com que no són meteoròlegs, sinó persones “meteosensibles”, es poden permetre aquestes llicències. Catherine Laborde, per exemple, que dóna el temps des de fa vint anys a TF1 era novel·lista abans d’esdevenir cèlebre presentant la informació del temps. També Alain Gillot Petré, presentava als vuitanta el temps amb una llarga cua de cavall i omplia l’emissió d’humor”, assegura Martine Tabeaud.

Unes pràctiques que incideixen en el debat sobre la tendència de certes cadenes a flirtejar amb una certa banalització o frivolitat de la informació del temps, una distensió que trenca amb la seriositat d’un telenotícies i, al mateix temps, és una manera de pujar les audiències d’un espai que congrega molts teleespectadors.

“Fora d’Espanya són més proclius, en general, a caure en el xou dins l’espai destinat a la informació del temps, en què designen un presentador guapo o guapa. És evident que aquí també ho hem vist en alguna cadena. Minerva Piquero, per exemple, que ho feia molt bé a Antena 3, era model”, recorda Francesc Mauri, meteoròleg de tv3 i Catalunya Ràdio. “Però, si espectacularitzes la informació, la banalitzes”, apunta Tomàs Molina.

Risc de pluges i queixes

Que mai plou a gust de tothom no és només una dita ben certa. Les cada cop més encertades aproximacions a la previsió del temps han protagonitzat sovint les queixes de col·lectius com el dels empresaris turístics. “Un pronòstic de mal temps pot buidar un establiment turístic, però de vegades anunciem bon temps i són altres causes, com la crisi, les que fan que no s’omplin”, raona Mauri.

“Malgrat les dificultats de l’orografia del nostre país, l’obligació de la direcció és donar eines als professionals perquè desenvolupin la seva feina amb més qualitat. Ells saben millor que ningú administrar el marge d’error que pot tenir una previsió”, afirma Josep Sanz des del departament de Responsabilitat Social Corporativa de la CCMA. “A la meteorologia s’hi busca la versemblança, no la veritat. Encertar exactament és impossible, el que es busca és que s’assembli a la realitat observada. El risc, a més, sempre és doble: encertar i explicar-ho bé”, afegeix Molina respecte a les adversitats, les més grans de les quals, històricament, han fet pujar sempre, i molt, l’audiència dels telenotícies i li han donat encara més popularitat –i un Ondas a Catalunya Ràdio per la cobertura del temporal de neu del 2010– i prestigi als homes i a les dones del temps.