El personal branding –la gestió de la marca personal– sosté que les persones som equiparables a les marques en tant que posseïm valors i atributs. Sota aquesta perspectiva, l’èxit professional passa per entendre i desenvolupar la pròpia marca personal. “A mi m’agrada definir-la com l’empremta que deixem en el cor dels altres. Ho explico així perquè hi ha una part racional i una part emocional, i ambdues són importants per arribar als altres”, explica Jordi Collell, director del postgrau en Personal Branding de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull).
L’any 2002, William Arruda, considerat el guru del personal branding, va definir els principals avantatges de construir i comunicar la marca personal: guanyar visibilitat, diferenciació, millorar la retribució i obtenir més oportunitats laborals. Amb el pas del temps, aquestes característiques han cobrat més importància atesa la transformació del món laboral.
Avui dia, el treball estable ha donat pas a la flexibilitat, treballar per projectes, la mobilitat, la robotització... Davant d’aquest escenari, el coneixement s’ha convertit en un dels principals valors de les persones en l’àmbit professional. “La gestió de la marca personal ens permet identificar i comunicar aquelles característiques que ens diferencien i que aporten un valor únic en un món tan competitiu, homogeni i canviant”, afirma Àngels Anton, assessora en comunicació i docent del curs “Com crear la teva marca personal”, que organitza el Col·legi de Periodistes.
També, Guillem Recolons, personal brander a Soymimarca, afirma que la marca personal es gestiona partint de l’autoconeixement. “Una mena de diagnòstic que ens permet saber a on som gràcies a les nostres competències i a la retroalimentació que demanem als altres sobre els nostres punts forts i febles, valors…”, explica Recolons.
La fase següent és l’estratègica, que comença definint un objectiu bàsic: “En què volem i podem ser referents, amb quina especialitat i quina àrea d’influència?”, apunta aquest expert. A partir d’aquí, es desenvolupa la proposta de valor. “Gestionar la marca es gestionar un missatge per tal d’explicar qui som i què podem fer per ajudar els altres. Gestionar la marca no té una funció narcisista de mostrar als altres que som molt bons (perquè als altres nosaltres els importem poc); el que els interessa és el que podem fer per ells. I d’això se’n diu proposta de valor”, explica Collell.
Després de les fases diagnòstica i estratègica, entra en joc el tercer aspecte: la visibilitat. És a dir, la manera com es comunica la proposta de valor i els missatges que se’n deriven. En aquest punt, la transmissió de la marca personal a través de la Xarxa és un element clau.
L’any 2009, l’estudi The State of the News Media va apuntar un canvi de tendència: el dels periodistes individuals que sortien de les empreses de mitjans tradicionals i eren capaços d’atraure lectors i finançament per posar en marxa iniciatives periodístiques basades en la Xarxa.
Així, Internet ha obert un gran ventall d’oportunitats i reconeixements. Alguns periodistes han sigut capaços de rendibilitzar nínxols mediàtics gràcies a la seva presència en línia.
Un bon exemple és Gina Tost, comunicadora, periodista especialista en videojocs i tecnologia i autora d’un dels primers videoblocs de parla hispana. L’èxit del seu videobloc la va portar a tenir un programa a tv3 anomenat Ginàpolis, un a Catalunya Ràdio (Generació Digital) i a treballar per a la mexicana Televisa, a més de col·laborar amb cadenes de televisió, emissores de ràdio, diaris i webs de tot el món. Actualment, figura al Top 100 European Founders, elaborat per The Hundert Magazine.
Així, doncs, la identitat digital vinculada a la marca personal és un imperatiu que els periodistes no han d’ignorar. “És molt difícil trobar una activitat professional rellevant sense una identitat digital al darrere”, afirma Sílvia Cobo, periodista i autora del llibre Internet para periodistas (Editorial UOC, 2012).
Jordi Collell considera que “el que realment ha democratitzat la gestió de la marca personal ha sigut l’eclosió de les xarxes socials que han permès un diàleg de persona a persona a un cost molt baix i assequible. Sense les xarxes socials ara no estaríem parlant de marca personal ni de la seva gestió”. D’acord amb això, Anton afegeix: “Cuidar els continguts de les xarxes socials amb una visió professional és bàsic”.
Els blocs i Twitter són la parella perfecta per als periodistes que volen formar-se una marca personal. Si un bloc personal és el mitjà indicat per publicar continguts, Twitter és el millor aliat per a difondre’l. Un cas d’èxit és el d’Ignacio Escolar, que va assolir repercussió com a analista polític gràcies al seu bloc. “Quan vaig començar a escriure el bloc [Escolar.net] el 2003, era un periodista especialitzat en tecnologia”, va explicar en un article a El profesional de la información sobre marca personal i comunicació digital. “Vaig començar a escriure sobre política a les meves estones lliures i això va provocar que els meus assumptes laborals passessin a ser de política”, assenyalava Escolar. La projecció del seu bloc, doncs, l’ha convertit en un dels periodistes espanyols més influents a les xarxes socials.
La gestió de la marca personal té quatre objectius ben diferenciats: ser coneguts, reconeguts, recordats i escollits. En el món professional és essencial, i més per a un especialista en comunicació. “La raó és òbvia, a casa del ferrer no haurien d’haver-hi ganivets de fusta. En definitiva, la nostra comunicació serà més creïble i més fonamentada si comença per nosaltres mateixos”, afirma Recolons.
Els experts consultats coincideixen a destacar la importància de la gestió de la marca personal per a cada tipus de periodista. Per exemple, per a un estudiant de Periodisme és “una oportunitat per formar-se com a professional i posar en valor totes les seves capacitats”, assegura Anton que, en canvi, apunta com al periodista freelance li aporta visibilitat. “Si es gestiona bé la marca personal, el client et troba”, afirma.
Tot i que la gestió de la marca personal és important en tots els casos, Recolons considera que “el col·lectiu que més es relaxa és el de periodistes contractats, fent vàlida la dita ‘a port arribat, bot oblidat’”. De la mateixa manera, l’empresa periodística no acostuma a saber treure profit de la marca personal dels seus professionals. “Un periodista que treballa per a un mitjà és un ambaixador natural de la marca del mitjà. Malauradament, molts mitjans no s’adonen que la seva gent és qui configura la marca, ja que més enllà d’una línia editorial, cada autor diposita el seu ADN professional i atrau un cert perfil d’audiència”, subratlla Recolons. En aquest context, Anton considera que “tenir un periodista amb una marca personal ben gestionada aporta valor a l’empresa”.
El desenvolupament de la marca personal requereix de temps, esforç i implicació. És un procés llarg, que necessita un mínim de sis mesos per començar a donar fruits. Després, la gestió de la marca personal s’ha de mantenir en el temps de manera constant. “Requereix feina, però funciona. Com més et coneixen, més et citen. És un procés que es retroalimenta. Si tens més visibilitat, és més fàcil que tot es multipliqui”, assenyala Àngels Anton.
Amb tot, cal vetllar per la coherència del personal branding. “Una marca és una promesa de valor. Si després no hi ha una informació que la confirmi, aquesta marca perdrà valor. Amb la marca personal passa el mateix”, matisa Sílvia Cobo.
Jordi Collell també considera que les persones que gestionen la seva marca personal de manera eficaç “es coneixen bé, saben el que volen i quin és el propòsit, tenen clara la seva proposta de valor i a quin públic va dirigida, saben explicar-la emetent els missatges adequats a cada situació i els difonen pel món dels àtoms, en offline i en l’online”.
Els experts consideren que les característiques professionals dels periodistes a l’hora de crear, sintetitzar i transmetre informació en diferents formats els confereixen avantatge a l’hora de gestionar la pròpia marca personal. Així, doncs, a què esperem a treure’n partit?
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari