La revolució segueix el seu curs. Les dades i les conclusions de la darrera edició –la setena– del Digital News Report, informe elaborat pel Reuters Institute for the Study of Journalism (Universitat d’Oxford) que es va conèixer a mitjan juny, manté inalterables les grans tendències en la comunicació que es van iniciar fa pocs anys.
Aquest estudi anual –el més important a nivell global sobre audiències digitals–ja és tota una referència en les tendències de la comunicació. En paral·lel, per cinquè any consecutiu compta amb un informe espanyol realitzat pel Center for Internet Studies and Digital Life de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, concretament pels investigadors Alfonso Vara, Avelino Amoedo i Samuel Negredo, que permet traslladar a nivell local totes aquestes tendències.
L’informe global d’enguany es basa en un sondeig de YouGov a més de 74.000 consumidors de notícies en línia en 37 països, amb mostres nacionals d’uns dos mil usuaris. Tots internautes adults que en el darrer mes han consumit notícies. Per tant, representatius d’una població connectada i informada. Enguany, l’informe s’ha centrat en la confiança en les notícies, en la desinformació, en els nous models de negoci en línia, l’impacte dels canvis d’algoritmes de Facebook i l’augment de noves plataformes i aplicacions de missatgeria, entre altres aspectes. Les principals conclusions del darrer Digital News Report són les següents:
A l’article “Descripció general i resultats clau del Report 2018”, Nic Newman, investigador associat del Reuters Institute for the Study of Journalism, destaca que l’informe d’enguany conté “signes d’esperança per a la indústria de notícies, després dels brots verds que van sorgir fa dotze mesos”. Segons Newman, aquest canvi es deu al fet que moltes empreses informatives estan anant cap a un model que aposta per continguts de major qualitat i que posa més èmfasi en el pagament dels lectors.
El canvi de paradigma del consum informatiu entre els mitjans tradicionals offline i els digitals segueix el seu curs, en benefici d’aquests últims. El consum setmanal de notícies en els tradicionals disminueix fins a un 85% per culpa de la forta baixada de la televisió. Malgrat això, segueix sent el mitjà més utilitzat a l’hora d’informar-se.
També es confirma el descens progressiu dels mitjans tradicionals, l’estabilitat de les versions digitals d’aquests i l’augment dels nadius digitals com canals preferits pels internautes. Per primer cop, la suma de les modalitats de fonts en línia quasi iguala la televisió tradicional. Així, les dades mostren un empat tècnic entre la televisió (42%) i el conjunt de mitjans digitals –tradicionals en línia, nadius digitals, xarxes socials i blocs– que sumen un 41%. En el cas dels joves espanyols –entre 18 i 24 anys–, les xarxes socials i els blocs ja igualen la suma de televisió, ràdio, diaris i revistes tradicionals com a font principal de notícies.
En pocs anys, els hàbits informatius han canviat tant que si fa deu anys algú llegís aquest paràgraf, difícilment l’entendria, ja que molts actors que hi apareixen o no existien o estaven en un estadi molt primigeni. Avui dia, però, ja és una realitat que les xarxes socials i altres aplicacions són claus a l’hora d’informar-se. Així, a Espanya un 48% dels usuaris adults utilitza Facebook per llegir, mirar, trobar, compartir i comentar notícies al llarg de la setmana, mentre un 36% ho fa a través de WhatsApp. A més, una de cada tres persones entre 18 i 24 anys s’informa mitjançant YouTube i Twitter, i un 16% per Instagram. D’altra banda, segueix augmentant l’ús informatiu del mòbil en totes les edats. A Espanya, creix cinc punts en un any, passant d’un 59%, el 2017, a un 64%, el 2018.
Tot i això, Newman assenyala que “la transició dels darrers anys cap al contingut distribuït a través de les xarxes socials i els agregadors s’ha vist aturat i fins i tot es comença a invertir”. I és que diferents mercats claus mostren com l’ús de les xarxes socials a l’hora d’informar-se comença a caure després d’anys de creixement continuat.
Així, als Estats Units es redueix sis punts percentuals i també baixa al Regne Unit i a França. Aquesta disminució estarà més condicionada un cop que, el passat 11 de gener, Mark Zuckerberg va fer anunciar que Facebook prioritzaria les publicacions de familiars i amics, i restaria èmfasi tant a les notícies com als continguts promocionals.
A l’informe del Digital News Report 2013 ja es deia que el pagament a Internet acabaria per imposar-se. Newman apunta que, segons el darrer informe, “les subscripcions augmenten en diversos països”. És més, les empreses periodístiques estan compensant les caigudes continuades en publicitat impresa i digital amb l’augment dels ingressos dels lectors. L’augment dels pagaments destaquen a països com els Estats Units, el Regne Unit o Espanya, i estan molt relacionats amb l’edat i la ideologia, ja que solen ser de joves d’esquerres.
També, en el vídeo del resum executiu, Alfonso Vara destaca que el darrer informe del Digital News Report mostra algunes dades per a l’esperança. “Augmenta el percentatge d’internautes espanyols que han pagat per tenir informació digital i se situa fins a un 11%, i aquesta xifra es duplica fins al 20% en el cas de menors de 34 anys”, explica. “Una altra dada esperançadora per als editors d’informació –afegeix– és que el percentatge d’internautes que, no pagant en el present, estan disposats a pagar al llarg del proper any augmenta en quatre punts, passant d’un 11 a un 15%”.
On s’ha donat un increment significatiu de la subscripció ha estat als Estats Units degut al Trump Bump, com s’anomena als creixements d’audiència dels mitjans assenyalats per un enfurismat Donald Trump.
Aquest rol d’oposició al president nord-americà –unit al desconcert generat per les fake news– expliquen que, per exemple, el New York Times sumés 41.000 noves subscripcions només en l’etapa immediatament posterior a les eleccions.
Ara bé, a tots els països no van tan ràpid ni tan fort. En realitat, la mitjana de persones que paguen les notícies en línia s’ha alentit en molts estats, malgrat que hi ha increments significatius a Suècia (6%), Noruega (4%) i Finlàndia (4%). I és que en mercats més complexos i fragmentats, on els editors ofereixen notícies en línia gratuïtament, la subscripció es fa més difícil.
L’estudi mostra un augment en l’ús de les aplicacions de missatgeria a l’hora de compartir notícies, ja que els consumidors busquen espais més privats (i amb menys nivell de confrontació) per comunicar-se. Actualment, WhatsApp s’utilitza per distribuir notícies en gairebé la meitat de la nostra mostra d’usuaris en línia a Malàisia (54%) i Brasil (48%) i al voltant d’un terç a Espanya. Aquesta última dada s’explica pel fet que molts usuaris admeten que s’ho pensen abans d’opinar de política a la Xarxa pel risc d’haver de donar comptes davant les autoritats. Tot i això, la precaució entre els espanyols és menor que en molts països de la UE (41-45%) i només és superior a les xifres del nord d’Europa, el Regne Unit i els Estats Units (21-28%).
Nic Newman també apunta que les dades demostren que la confiança en les notícies és encara baixa, de manera preocupant, a la majoria de països i se situa de manera estable en un 44%, amb poc més de la meitat dels usuaris (51%) que confia en els mitjans que consumeixen habitualment. Per contra, un 34% confien en les novetats que troben a través de la cerca i menys d’un quart (23%) en les notícies que troben a les xarxes socials. A Espanya, mentre un 44% dels usuaris confia en les notícies, un 30% en desconfia, cosa que suposa el nivell més baix dels darrers tres anys.
Més de la meitat (54%) dels ciutadans estan preocupats per les falsedats que corren per la Xarxa. Un nivell de preocupació, aquest, molt alt a països com Brasil (85%), Espanya (69%) i els Estats Units (64%), on les conjuntures polítiques es combinen amb un fort ús d’alta tecnologia social. Dels espanyols que se senten preocupats, un 46% admet haver-se trobat amb alguna notícia manipulada en l’última setmana, mentre que un 45% amb casos de mal periodisme (errors i sensacionalisme). D’altra banda, dos de cada tres internautes espanyols creuen que els polítics abusen de l’expressió notícies falses per desacreditar els mitjans que no els agraden.
Un 84% creu que els mitjans i els periodistes han d’esforçar-se més a l’hora de distingir les notícies certes de les falses. La majoria també creuen que els editors (75%) i les plataformes tecnològiques (71%) són els principals responsables de les fake news.
En aquest sentit, Newman destaca que els algorismes d’algunes plataformes ja incorporen les nocions de confiança i qualitat per solucionar la fiabilitat de la informació en els sistemes. L’informe també mostra com en molts països creuen que els governs han d’intervenir per evitar notícies falses. Una opinió que es dona, sobretot, a Europa (60%) i Àsia (63%), en canvi, només quatre de cada deu nord-americans (41%) ho veuen necessari.
L’informe conclou que els mitjans tradicionals tendeixen a ser els que obtenen més confiança per part dels ciutadans. Per això, els diaris són els més populars, mentre que els digitals generen menys confiança. A Espanya, entre les deu marques líders en notícies en línia hi ha quatre diaris impresos (El País, El Mundo, 20 Minutos, Marca), dos nadius digitals (El Confidencial, Eldiario.es), dos portals de serveis que contenen fonts informatives (MSN i Yahoo) i dues televisions (la Sexta i Antena 3). Curiosament, RTVE en línia queda fora d’aquest rànquing. El fet que una radiotelevisió pública no sigui una de les marques més consultades a Internet es dona en pocs països, com Hongria, Grècia o Portugal.
Les notícies, els butlletins electrònics i les notificacions per a mòbils segueixen guanyant importància. A Espanya, per exemple, la meitat(51%) dels usuaris de dispositius mòbils admet que utilitza diàriament alguna aplicació per consultar notícies, mentre que un 15% rep notificacions informatives. En alguns països, tanmateix, els usuaris comencen a queixar-se que estan bombardejats amb massa missatges. Això, en part, és per causa del creixement de les alertes d’agregadors com ara Apple News i Upday.
Si per alguna cosa destaca Espanya entre els 37 països on s’ha fet l’informe és per ser un dels països més interactius, perquè els internautes són dels més participatius a l’hora de compartir notícies a les xarxes socials. Els països del sud i l’est d’Europa, així com els llatinoamericans, també es troben entre els més interactius.
Els consumidors segueixen sent reticents a mirar el vídeo de notícies a les web i a les aplicacions. Més de la meitat del consum es produeix en entorns de tercers com Facebook i YouTube. Els nord-americans i els europeus, segons l’estudi, asseguren que prefereixen mirar menys vídeos de notícies en línia, en canvi, els asiàtics volen mirar-ne més. A Espanya, sis de cada deu internautes miren algun tipus de vídeos de notícies.
L’informe també assenyala que els podcasts s’estan fent més populars a causa d’un millor contingut i d’una distribució més fàcil. En aquest sentit, els joves tenen molta més probabilitat d’utilitzar podcasts que d’escoltar la ràdio. Així doncs, a nivell global, els assistents digitals activats per veu com Amazon Echo i Google Home continuen creixent i obren noves oportunitats per a àudios de notícies. L’ús s’ha intensificat als Estats Units, Alemanya i el Regne Unit, on al voltant de la meitat dels usuaris els utilitzen a l’hora d’informar-se.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari