És possible dividir la darrera edició del Global Editors Network, la trobada mundial d’editors, en dues parts: en la primera es van donar a conèixer les darreres innovacions tecnològiques en el sector de la comunicació, mentre que a la segona editors, acadèmics i periodistes veterans van debatre sobre els principals reptes de la professió més enllà de l’ús intensiu, o no, de la tecnologia.
“El debat no rau en ‘per què’ una tecnologia, sinó en què en fem”, assegurava Daniel Sieberg, periodista cofundador de l’empresa Civil que ha treballat per a mitjans com CNN, CBS i BBC, entre altres, durant la intervenció al GEN Summit.
A on ha de portar la tecnologia és cap a un periodisme de qualitat. Almenys així ho veuen la majoria dels qui que van participar en aquesta trobada internacional. “La credibilitat en els mitjans està en el seu pitjor punt”, advertia Stephen Adler, editor en cap de Reuters, durant la seva conferència, que portava per títol “Guanyant la guerra en el periodisme”.
Potser un dels majors reptes quan es parla de credibilitat als mitjans és el fet que, per a molts ciutadans, “parlar de mitjans de comunicació és parlar-ne com un sol ens”, reflexionava Ed Williams, màxim responsable d’Edelman UK, agència multinacional de comunicació i màrqueting. Com Adler, Williams alertava del “declivi en la credibilitat en els mitjans”.
No van ser pocs els periodistes que coincidien a assenyalar que actituds envers la premsa com les del president dels Estats Units, Donald Trump, poden minar aquesta credibilitat. Adler criticava, però, aquells que es “concentren en els atacs al periodisme” i demanava pensar més “en el que el periodisme ha de fer” per guanyar-se la confiança de la ciutadania. “Hem de demostrar que es pot confiar en nosaltres”, interpel·lava Adler a l’audiència, desafiant-la. “Hem de fer coses que impactin en les vides de la gent, ensenyar com ho fem i concentrar-nos en els efectes positius del bon periodisme”, els va dir.
La transparència i la credibilitat dels mitjans són conceptes que en els darrers temps han anat lligats al concepte de fake news. Aquest anglicisme, emprat en molts casos com atac als propis mitjans, no agrada a alguns experts com Dan Gillmor, que alerta que aquest concepte “no es pot posar al costat d’una notícia”. Aquest professor de la Universitat d’Arizona i director del Knight Center for Digital Media té clar el que per a ell són les fake news: “És l’arma de qui ens vol desacreditar”. Per això recomana l’ús de conceptes com false news (notícies falses) o desinformació.
Però, més enllà del debat conceptual, és clar que les fake news estan restant credibilitat al periodisme en general als ulls de la ciutadania. “Sempre hi ha hagut periodistes molt creïbles i altres que no ho són. El problema és que bona part de les fake news es creen fora dels mitjans”, comentava Aaron Purie, editor en cap de l’India Today, un dels grups de comunicació més importants d’aquell país.
Tant Gillmor com Purie, així com altres experts, creien que era imprescindible una dosi extra de transparència en els mitjans. “Com ens podem diferenciar dels qui fan fake news? Dient què sabem i què no”, recomanava Aaron Sharockman, director executiu de PolitiFact –mitjà especialitzat en la verificació de dades– que participava en el debat amb Purie i Gillmor. Ara bé, i si la transparència no és suficient per guanyar-se el lector? Per als presents en la taula rodona titulada “Educació mediàtica 2020”, cal “donar eines” a la ciutadania perquè “comenci a creure en mitjans contrastats”.
“Amb tot, com amplifiquem aquest bon periodisme?”, es preguntava Sharockman al temps que Gillmor responia parlant de “programes que es porten a la pràctica a molts països per educar els més joves sobre com funciona el periodisme”. Lligat amb el debat sobre transparència, Gillmor apostava per “convidar l’audiència al procés de creació: dir què fem i com ho fem”. Per a ell, els mateixos periodistes “són la clau perquè la població demani més periodisme”.
Com era d’esperar, el debat sobre les fake news va portar a parlar de xarxes socials i altres plataformes, i el paper que hi tenen. “Facebook i Google tenen una part de responsabilitat en l’impacte de les notícies falses”, apuntava Purie, qui va fer una afirmació que va generar certa polèmica. “No són plataformes, són editors”, va dir. Gillmor discrepava i, precisament, alertava que si es demana a les plataformes que s’impliquin, “aleshores sí que seran editors i serà molt perillós”.
Tot i així, les xarxes socials i altres plataformes com Google són totalment imprescindibles, un mal necessari per a alguns. Sense anar més lluny, més d’un 50% de les xerrades paral·leles a les sessions principals estaven dedicades o impartides per Facebook, Twitter, Google i altres gegants de la tecnologia. “Facebook encara importa!”, exclamava amb seguretat Esra Dogramaci, editora en cap de Deutsche Welle, radiotelevisió pública alemanya.
“Volem millorar la relació amb els mitjans de comunicació ajudant-los a entendre els nostres algoritmes i consultant més com gestionar el mur”, comentava a micròfon tancat un dels màxims responsables de Facebook, present a Lisboa. Aquestes plataformes, però, encara són lluny d’implicar-se en temes com les fake news. Preguntat per la nova oficina que la seva companyia ha obert a Barcelona, aquest directiu de l’empresa de Mark Zuckerberg reconeixia que “no servirà per detectar o treballar sobre fake news, sinó que actuarà sobre contingut sensible per als usuaris”.
Tanmateix, per a molts dels assistents al Summit no es pot esperar que siguin les xarxes socials les que resolguin els reptes actuals de la professió. “La tecnologia ajuda, però no és la solució”, concloïa Arno Scharl, professor de Nous Mitjans a la Universitat de Viena. “No podem concentrar-nos en com funcionen les xarxes sinó en el que som, en la nostra identitat”, recomanava Dogramaci, que posava com a exemple el Huffington Post. “No busca més audiència, sinó que intenta aprofundir en la relació amb la que ja té”, va argumentar.
Així, sembla que el futur de la professió passa, es vulgui o no, per entendre com funcionen les plataformes digitals perquè a través d’aquestes és com els mitjans arriben cada cop més a la seva audiència, sigui quin sigui el model periodístic o de negoci. El major repte, però, no té tant a veure amb les xarxes socials, sinó a recuperar, i mantenir, la confiança i la credibilitat. “La clau és la confiança”, recorda Marie-Hélène Smiejan-Wanneroy, directora d’Estratègia del digital francès Mediapart. Aquesta confiança és la que, segons apunten els experts, garantirà el futur del periodisme, i no tant el domini que es faci de les noves tecnologies.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari