“Hem d’estar preocupats per la Intel·ligència Artificial?”, “Robolució”, “Apostem fort per la realitat augmentada?”, “Rendició de comptes dels algoritmes”... són només alguns dels títols de les diferents sessions de la primera jornada del GEN Summit 2018, celebrat entre el 30 de maig i l’1 de juny a Lisboa. Primer, la tecnologia. Després –durant les jornades posteriors del congrés–, els debats sobre l’ètica, el futur de la professió, la monetització, etc.
La tecnologia no només mana, sinó que evoluciona a un ritme impossible de seguir per a la majoria de redaccions. Si a la passada edició del Summit, celebrada a Viena, els vídeos en 360 graus i la interactivitat en les notícies eren la novetat, dotze mesos després, aquestes ja són qüestions del passat i ara del que es parla és de vídeos, sí, però amb realitat augmentada. Es parla també d’interactivitat, si bé amb una intel·ligència artificial i robots que aprenen sols sobre què ens agrada, quan i com.
Mostrar la realitat tal com es presenta, objectiu periodístic. Ara bé, uns nous conceptes tecnològics entren en joc per fer un pas més i mostrar més enllà del que capta una càmera o els nostres propis ulls. La realitat augmentada és la tecnologia mitjançant la qual podem afegir a la realitat que ens envolta elements que no són allà. Dit d’una altra manera: és el que necessitem per saber com quedarà un sofà al nostre menjador sense necessitat de comprar-lo.
“Aquesta tecnologia ens permet entendre el món i, a més, afegir-hi coses”, afirma Robert McKenzie, editor del NewsLab de la BBC. Amb la realitat augmentada els periodistes poden posar a l’abast de l’usuari una gran quantitat d’informació visual i poc invasiva, contextualitzant alhora allò que en aquell moment envolta l’usuari. “El que et permet és afegir informació addicional i fer que les dades i certes informacions siguin més comprensibles”, resumeix Dan Archer, fundador d’Empathetic Media, agència especialitzada en la creació de continguts en 360 graus, realitat virtual i realitat augmentada.
En relació amb els vídeos 360, l’evolució cap a la realitat augmentada va evidenciar durant el congrés que “el periodisme serà cada vegada més visual”, tal com va predir Shazna Nessa, sotseditora de la secció visual del Wall Street Journal. Nessa s’atreveix a pronosticar, fins i tot, que “la gent acabarà pagant per aquest tipus de contingut”.
La monetització és un dels reptes que queda per resoldre en termes de realitat augmentada, però no és l’únic. “Què passa amb la darrera hora? La realitat augmentada pot ser utilitzada ràpidament per explicar aquests fets?”, es preguntava Nessa. Relacionat amb el com explicar la darrera hora, hi ha la dificultat per incorporar narratives a la realitat augmentada. Com explicar històries llargues, en profunditat sense perdre dinamisme. Dan Archer i Robert McKenzie, que van coincidir amb Nessa en una sessió dedicada precisament a la realitat augmentada, coincideixen a dir que són els deures a resoldre.
Disrupció. Aquesta paraula va servir de títol per a la primera jornada del gen Summit. Segons els experts, som actualment a la quarta d’aquestes disrupcions. La primera es produeix amb l’arribada d’Internet a les llars, la segona amb l’ús del mòbil més enllà de les trucades i els sms, i la tercera es va produir quasi just després, amb la generalització de les plataformes socials com a eina per consumir contingut. Ara, la quarta, ve protagonitzada per la intel·ligència artificial i la robòtica.
Els salts evolutius envers la tecnologia i el contingut, per cert, triguen cada cop menys a produir-se. La programació del Congrés n’és la prova. “Fa deu mesos, pensàvem a parlar d’intel·ligència artificial, bots (assistents virtuals), etc. i ens deien que millor parlar d’això d’aquí a un any”, explicava Bertrand Pecquerie, CEO de la Global Editors Network, durant la presentació del GEN Summit.
Finalment, aquests conceptes van estar ben presents al programa del gen Summit 2018. Així, vam poder veure una sessió inicial dedicada a la intel·ligència artificial. I això què és? En paraules de l’informàtic John McCarthy, es tracta de fer que una “màquina es comporti d’una manera que seria considerada intel·ligent en un humà”.
És a dir, desenvolupant algoritmes s’aconsegueix entrenar una màquina perquè prengui decisions que nosaltres consideraríem raonades i intel·ligents.
Malgrat el potencial que pugui tenir, la intel·ligència artificial encara es troba en una fase experimental pel que fa a la implantació a les redaccions. “Tenim molt camí per recórrer envers com treure profit d’aquesta intel·ligència artificial”, reconeixia Lisa Gibbs, responsable de la relació amb mitjans a Associated Press.
La intel·ligència artificial, tanmateix, podria convertir-se en una peça clau en el periodisme d’investigació del futur. Mar González-Franco, investigadora a Microsoft, comentava durant la seva intervenció que la companyia per a la qual treballa ha creat el primer superordinador d’intel·ligència artificial, capaç de llegir i traduir la Viquipèdia sencera en menys d’un segon.
“Imaginem què pot suposar això per al periodisme d’investigació”, va exclamar el cap d’operacions de Reuters en sentir el que havia exposat González-Franco. “És clar que la intel·ligència artificial suposarà un increment del periodisme d’investigació”, concedia Gibbs, i posava un exemple. “Imagina que en comptes de mirar vint agències de notícies alhora o llegir milers de documents durant una investigació, un robot et fa tot això i tu només has d’estar atent a les alertes d’aquest robot”, va explicar aquesta professional d’AP.
Relacionada amb aquesta aportació a l’anàlisi i al periodisme d’investigació, trobem el conegut machine learning, l’aprenentatge automàtic que fan les màquines per mitjà d’un algoritme. Per a Benedict Evans, analista per a la consultoria de software Andreessen Horowitz, “el machine learning és trobar patrons de comportament dins les dades”. Combinat amb la intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic permetrà la creació de nous tipus de continguts, generats autònomament per algoritmes.
Però que ningú s’espanti, no és cap rebel·lió de les màquines. Aquestes no desplaçaran els periodistes, malgrat els comentaris d’alguns assistents al congrés. “La màquina et farà molta i molt bona feina en termes d’anàlisi de dades i de resum de documents, tot i així, el periodista en posarà el context i farà comprensible la informació”, defensava Reginald Chua durant el debat que portava per títol “Com impactarà la intel·ligència artificial en el periodisme?”.
Preguntats sobre l’aplicació a curt termini d’avenços com el machine learning o la intel·ligència artificial, alguns periodistes freelance o provinents de mitjans amb pressupostos humils opinaven que tot plegat “es veu molt lluny”. Els recursos a invertir són, ara per ara, encara inassolibles per a segons quins mitjans. La tecnologia, si més no, “s’està democratitzant”, tal com expressava el cap d’Operacions de Reuters. “Cada cop podem fer més coses sense saber programar”, continuava Reginald Chua, qui considera que aquesta tecnologia, així com els avenços anteriors, “arribarà a totes les redaccions un dia o un altre”.
Un exemple d’aquesta democratització de la tecnologia és la implementació del que es coneix com a bots, programes informàtics preparats per interactuar amb humans simulant converses les més reals possibles. Un exemple proper és Politibot, projecte espanyol que es va presentar a l’edició 2017 del GEN Summit i que per mitjà de canals de missatgeria com Telegram o Messenger, ofereix cada dia un tema de conversa diferent a l’usuari. Durant la conversa, que gira sempre entorn d'un tema d’actualitat, la persona pot demanar al bot que li suggereixi des d’un article a un gràfic o, simplement, que li expliqui –com si fos una conversa amb un periodista real– què està passant i li posi en context l’actualitat.
Cada cop són més mitjans –i agències especialitzades– els que utilitzen aquests bots. “L’èxit està en el fet que darrere d’aquests robots hi ha humans que preparen tota la informació que es posa a disposició de l’usuari”, valorava John Keefe, desenvolupador de bots per al mitjà nord-americà Quartz. Fins i tot la BBC utilitza eines a l’abast de la majoria de redaccions per preparar els bots que han fet servir per explicar notícies tan importants com la darrera boda reial. “La gent no s’espera un xat enmig d’una informació sobre eleccions o grans esdeveniments, però funciona molt bé”, apuntava Paul Sargeant, periodista de la BBC.
Tots els participants als debats sobre innovacions tecnològiques intentaven durant el GEN Summit convèncer els assistents de l’aplicació real, i a curt termini, que aquests avenços poden tenir en la seva rutina d’obtenció d’informació i de creació de notícies. Amb tot, ja no només es tracta d’oferir un periodisme de major qualitat amb ajuda de la tecnologia. La intel·ligència artificial, l’aprenentatge automàtic, la robòtica... totes aquestes innovacions tenen també una aplicació quant a model de negoci.
Primer, fidelitzant lectors. “Utilitzar un bot, que interactua amb l’usuari mentre consumeix una informació, li permet fer preguntes i et troba molt més útil que altres mitjans amb la mateixa informació”, va dir orgullós Paul Sargeant, qui detallava com quasi un 30% dels usuaris que entraven en alguna de les 25 històries de la BBC en què s’ha utilitzat un bot, interactuava amb aquest demanant més informació.
El segon pas és conèixer millor els usuaris per adaptar-s’hi. Mentre el Machine learning ajuda el mitjà a conèixer millor el públic objectiu, la intel·ligència artificial, en paraules de Mar González-Franco, “millora la manera d’oferir-hi els continguts”. Així, Reginald Chua presenta la tecnologia com l’oportunitat perfecte per “ser d’utilitat a cada cop més sectors d’audiència” cosa que permetrà amb millor periodisme arribar a més gent. Els models de negoci, tant basats en l’acumulació d’audiència com aquells de subscripció, podrien veure’s beneficiats per aquest fet.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari