“Benvinguts i benvingudes a l’Ajuntament de (...). De seguida us atendrem” és el missatge de la centraleta telefònica d’un consistori vallesà. I és que, efectivament, l´ús del desdoblament de gènere és un dels principals recursos del llenguatge inclusiu que les administracions públiques catalanes han integrat de manera progressiva i sistemàtica en els darrers deu anys.
Gabinets de premsa i departaments de comunicació han estat, i són, àrees protagonistes en l’ús i difusió d’un llenguatge no androcèntric que en aquesta dècada ha anat quallant a les àrees i els nivells d’administracions públiques i institucions. No obstant això, l’eix principal de les fórmules proposades per a un llenguatge no androcèntric s’orienta a evitar l’ús del masculí genèric o masculí no marcat, que lingüistes i estudiosos de la llengua reivindiquen com a tret característic i particular de les llengües romàniques, cas del català i del castellà.
Així, posen en dubte la correcció gramatical d’aquests usos i apel·len a no confondre el gènere gramatical, amb el gènere i el sexe. Mentrestant, periodistes i filòlegs de gabinets de premsa públics consoliden el desdoblament i l’ús de mots genèrics en les comunicacions escrites, buscant l’equilibri amb la construcció de missatges entenedors. Cal, doncs, repensar el model de llenguatge no sexista?
Han passat deu anys de L’acord sobre l’ús no sexista de la llengua, base per a la publicació de La Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’administració de la Generalitat de Catalunya, el novembre de 2010. En aquesta dècada, les diferents fórmules proposades –que es poden resumir esquemàticament en el desdoblament de gènere (seus i seves, ciutadans i ciutadanes), i l’ús de mots col·lectius i genèrics– han quallat de manera indiscutible en textos i discursos en el llenguatge formal de la política, l’administració i les institucions.
L´ús del desdoblament de gènere i els mots genèrics busquen substituir l’ús del masculí genèric o masculí no marcat, una característica gramatical de les llengües romàniques que reivindiquen lingüistes i estudiosos de la llengua. Des de Premsa de l’Ajuntament de Sabadell on actualment l’aplicació del llenguatge inclusiu depèn del Departament de Drets Civils, expliquen “és un tema complicat. Ara mateix, els lingüistes no ho entenen gaire. Defensen el masculí no marcat, que ja inclou els dos gèneres. D’altra banda, el desdoblament va en contra de la simplicitat del llenguatge que afavoreix que el missatge s’entengui. A nivell escrit, costa molt ser al cent per cent inclusiu i, a voltes, pot generar supòsits d’ambigüitat... No tenim una solució tancada”.
El llenguatge inclusiu és reflex d’una demanda de la societat per recollir-ne la pluralitat i no transmetre un model androcèntric. Tanmateix, també és cert que l’aplicació en comunicacions com notes de premsa i textos oficials implica una certa dificultat en la transmissió dels missatges. Periodistes i filòlegs de gabinets de premsa i àrees de comunicació busquen un equilibri entre les recomanacions inclusives, l’estructura i l’economia del llenguatge i la necessitat de construir tota una sèrie de missatges entenedors que puguin arribar amb la màxima claredat al receptor.
Des de premsa de l’Ajuntament de Tarragona, expliquen que “tant des de premsa com des del departament de Comunicació corporativa, sempre que podem utilitzem els noms genèrics o col·lectius. En les notes de premsa, alguna vegada fem servir la doble forma, però no de manera reiterativa, perquè en dificulta la lectura i fa que el nostre missatge no arribi amb la claredat que volem. No és el mateix un reglament que una nota de premsa”.
L´Ajuntament de Tarragona disposa, des del 2008, d’una guia elaborada pel servei de Política Lingüística sobre “L’ús del llenguatge no sexista no androcèntric”, que recull l’ús dels mots col·lectius i genèrics, recomanacions de l’ús del mot “persona” i les dobles formes. També, des de premsa de l’Ajuntament de Barcelona afirmen que “el llenguatge lliure d’estereotips impregna tota l’estructura municipal”. Aquest Ajuntament disposa d’una de les guies més recents i completes sobre l’ús del llenguatge inclusiu elaborada juntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya. També compta amb una guia sobre el llenguatge no sexista, publicada amb anterioritat.
D’altra banda, des de premsa de l’Ajuntament de Badalona, on van aprovar el primer Pla d’Igualtat el desembre de 2017, expliquen que “ja en la diagnosi del Pla es va constatar que l’ajuntament no feia servir en les comunicacions un llenguatge que fos d’exclusió i sexista. En l’actualitat, les comunicacions, textos, redactats, cartells, etc. que es fan arribar a la ciutadania són prèviament revisats pel servei de Comunicació i Imatge. Aquí es fa tant la revisió lingüística com la normativa, que inclou la revisió del llenguatge neutre”.
“L’acord sobre l’ús no sexista de la llengua” es va fer públic el mes de novembre de 2010 i a partir d’aquí s’elaborava La Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de l’administració de la Generalitat de Catalunya. Hi van participar filòlegs i lingüistes. “Considerem que és fonamental, des de les administracions públiques, tenir cura de no trair el funcionament genuí del català i al mateix temps promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en els textos de les administracions en general (...)”, indica la presentació del document.
El text inclou recomanacions interessants “com no abusar de determinats recursos (la paraula persones, segons quins mots col·lectius, etc.)”. Les fórmules que es proposen es troben en general molt consolidades en el llenguatge escrit de les administracions: l’ús de les formes concretes adaptades al gènere (tinenta d’alcalde, arquitecta), l’ús dels mots col·lectius, etc. És un document exhaustiu i detallat que gaudeix de vigència.
Un pas més enllà en la consolidació d’un llenguatge més inclusiu va tenir lloc la tardor de l’any passat, quan es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya la Guia de la Comunicació Inclusiva, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’Associació de Comunicació Pública. Aquesta guia és fins ara la més completa i ambiciosa editada a Catalunya, ja que té la voluntat d’avançar en un llenguatge inclusiu, lliure de prejudicis, capaç d’abraçar la pluralitat de la societat i anar més enllà del llenguatge no sexista, que l’Ajuntament de Barcelona ja abordava en una guia anterior.
Aquest document és ara mateix un referent a Catalunya que proposa avançar en un llenguatge respectuós capaç d’integrar la pluralitat de la societat, amb una perspectiva àmplia i solidària. Una guia rellevant, ambiciosa i sensible amb el poder l’empatia i la paraula en la seva influència en la percepció de la realitat.
L’objectiu últim d’aquesta guia és anar esmicolant els prejudicis que es transmeten a través de la comunicació en un sentit ampli i que perpetuen estereotips discriminatoris. Com recull el mateix document, “l’ús no inclusiu de la comunicació dificulta la convivència i alimenta un estigma que parteix del desconeixement i dels prejudicis”.
Així doncs, localitza i afronta prejudicis ètnics i culturals, de gènere i lgtbi, de persones amb discapacitat i afectades per malalties de salut mental. Resulta especialment interessant la contextualització de les expressions discriminatòries en l’entorn quotidià en què es produeixen, inclús en el llenguatge no verbal.
Així, de manera esquemàtica i clarificadora, recull expressions no respectuoses en matèria de racisme, gènere i lgtbi, i persones amb discapacitat mental, i evidencia amb exemples de quotidianitat com els prejudicis, a vegades sense adonar-nos, prenen protagonisme a la comunicació verbal, no verbal i escrita.
Aquest és, doncs, el darrer capítol cap a un llenguatge més respectuós amb diferents col·lectius socials. Un camí pausat, però segur, que busca integrar a través del llenguatge en una societat cada vegada més conscienciada sobre les seves pròpies particularitats.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari