La possibilitat de la interacció és un dels elements que ha revolucionat l’ecosistema mediàtic i ha comportat una redefinició del concepte d’audiència a partir de la irrupció d’Internet en el consum informatiu i la consolidació de les xarxes socials. Això ha comportat que el model tradicional de la comunicació unidireccional ha donat pas a un model participatiu, caracteritzat pel paper actiu de l’audiència en els programes i una creixent interacció amb els continguts.
El reconeixement del poder actiu de l’audiència no és una cosa nova. Per exemple, la teoria d’usos i gratificacions ja considerava l’audiència com a usuaris actius que intentaven satisfer les seves necessitats a través dels mitjans de comunicació. No obstant això, la diferència rau en el fet que en l’actualitat les audiències són més actives gràcies a Internet, al contingut generat per l’usuari i a les cultures participatives.
Conscients d’aquestes noves potencialitats, els mitjans de comunicació s’han obert a l’audiència a través de diverses estratègies que els permeten enfortir el vincle amb el públic. Alguns mitjans han comprés que l’audiència ha de ser al centre de l’estratègia comunicativa pel que fa als continguts. Per exemple, Ràdio Portland (Oregon) va preguntar a l’audiència quins temes no havien tocat i els interessava que ho fessin.
“Si pensem en la fase de selecció temàtica, el fet que l’usuari esculli els temes de l’agenda informativa pot tenir un gran impacte en tant que els criteris que apliqui poden estar allunyats d’allò que en el sector coneixem com factors notícia. En el context actual, amb els canvis experimentats, el propi rol tradicional de gatekeeper de periodista es veu alterat”, assegura Sílvia Martínez-Martínez, directora del màster universitari en Social Media: Gestió i Estratègia de la uoc. “Obrir l’estratègia comunicativa –afegeix– pot suposar incorporar no només nous temes, sinó també diversitat d’enfocaments i contribuir, així, a la pluralitat o arribar a esdeveniments que d’altra manera no podrien ser coberts”. “Cal pensar que l’audiència està formada per ciutadans que poden traslladar les seves inquietuds i demanar una determinada informació que els serveixi per decidir i, en conseqüència, poder actuar en el seu dia a dia. També cal recordar que l’audiència està configurada per diferents col·lectius que són capaços d’alertar-nos d’una realitat que d’una altra manera podria mantenir-se invisible”, conclou.
Com tot, té una doble cara. A més de les oportunitats, també hi ha riscs: ”Els riscs deriven de cedir als gustos de l’audiència de tal manera que es dilueixi la funció social dels mitjans i s’atengui exclusivament l’interès del públic en lloc de l’interès públic”, assegura Martínez-Martínez. Segurament, això és el que explica que els mitjans públics catalans no s’hagin obert a aquesta realitat. A instàncies de capçalera, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (ccma) afirma no tenir constància en els seus programes de cap pràctica orientada a posar l’audiència al centre de l’estratègia de continguts. “En els programes que he treballat sempre s’ha tingut en compte l’audiència, però no és l’únic criteri. En treballar en una emissora pública s’ha de vetllar pel servei públic de qualitat, i el que demana l’oient podria no coincidir amb la informació d’interès que s’ha d’oferir en un determinat moment. Sovint sí que va junt; si bé, de vegades, a la gent li falta una part de la informació. Hem de tenir molt clar que som un servei públic i que no tot s’hi val”, assegura Gemma Bonet, periodista de Catalunya Ràdio.
Tanmateix, podem trobar exemples en els diferents suports comunicatius. Pel que fa a la premsa, l’exemple paradigmàtic és el Reader Center del The New York Times, creat el 2017. Amb aquesta iniciativa, el diari busca “capitalitzar el coneixement i l’experiència dels nostres lectors, utilitzant les seves veus per fer el nostre periodisme encara millor”, segons va explicar Cliff Levy, editora delegada del rotatiu, en el moment del llançament. De manera esquemàtica, els principals objectius del centre són millorar la resposta del mitjà a les demandes dels lectors, explicar amb transparència la cobertura periodística, experimentar amb nous formats per relacionar-se amb l’audiència, facilitar que els usuaris puguin expressar l’opinió a través de les plataformes digitals o ajudar els periodistes a construir comunitats de lectors interessats en els temes que cobreixen.
El lema del Dia Internacional de la Ràdio de fa tres anys era “La ràdio ets tu”, i aprofundia en la relació entre els oients i la ràdio. D’acord amb això, la unesco va emetre algunes recomanacions orientades a assolir una perfecta interacció amb l’audiència com, per exemple, elaborar o actualitzar les polítiques de participació del públic, la promoció de programes d’avaluació o la creació de fòrums o clubs d’oients, entre altres mesures.
En aquest sentit, el fòrum d’oients consisteix a reunir els oients anualment o semestral per conèixer-ne l’opinió sobre el propi mitjà. A casa nostra, hi ha moltes emissores que ho fan des de fa anys, com Ràdio Martorell o Ràdio Vilafranca, entre altres. En canvi, els clubs d’oients no han arrelat. Es tracta de reunions d’oients per escoltar plegats el programa i algunes vegades són convidats a compartir opinions en directe.
Un bon exemple de club d’oients (ells l’anomenen Clubes de escucha) és de la colombiana Radio Ambulante, que connecta continguts i usuaris. L’editor, Jorge Caraballo, explica que un club d’oients és com un club de lectura, però en lloc de llibres es comenten episodis del podcast: “El grup de Facebook es va fer gran i vam veure que era necessari tornar a aspectes més bàsics. Estem parlant d’històries; no només de periodisme informatiu, sinó d’experiències de les quals vols parlar, que et toquen i que creen l’oportunitat de connectar amb altres”. “Vam decidir tornar a l’inici i donar una resposta offline. No volem tenir Facebook entre nosaltres i els oients”, conclou.
Experiències com les explicades permeten millorar els continguts periodístics a través de la implicació de l’audiència. No obstant això, cal equilibrar la visió dels receptors amb els criteris periodístics dels professionals. Aquesta és la simbiosi perfecta.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari