Quan Instagram a penes comptava amb dos anys (la seva versió definitiva és d’octubre de 2010), i va sorgir el debat de si el fotoperiodisme podia tenir cabuda en l’àmbit de les pantalles mòbils, Time va contractar diversos fotoperiodistes que tenien compte a la xarxa social (Michael Christopher Brown, Benjamin Lowy, Ed Kashi, Andrew Quilty i Stephen Wilkes) perquè fessin una cobertura de l’huracà Sandy. Segons va declarar Kira Pollack, llavors directora de fotografia de Time, els resultats, emmagatzemats al bloc de fotografia de la revista, Lightbox, van suposar en només dos dies 12.000 seguidors més del perfil de Time a Instagram, i van generar un 13% del trànsit web de tota una setmana.
Aquell mateix any, Associated Press va demanar a tretze dels seus fotoperiodistes que utilitzessin l’etiqueta #aponthetrail en les publicacions d’Instagram referides a la campanya, i, especialment ,en aquelles que recollissin els moments entre bastidors, és a dir, les imatges que normalment no serien recollides en els mitjans de comunicació de masses.
Aquests experiments inicials ja apuntaven a la utilitat bàsica que les xarxes socials ofereixen als mitjans i que prèviament havien comprovat a Facebook i Twitter: el trasllat de trànsit als webs i, per tant, als publicistes. En segon lloc, Instagram aporta un element específic evident, com és la preferència pels textos visuals, inicialment fotografies i, després, també diferents modalitats de vídeos curts.
Hi ha, per tant, una clara connexió d’Instagram amb el fotoperiodisme i, a més, amb el que en els anys 2000 es va anomenar periodisme cívic, o periodisme ciutadà, és a dir, la possibilitat que qualsevol usuari de la xarxa social pugui documentar gràficament la realitat. Finalment, és important assenyalar que Instagram va sorgir també com una xarxa especialment idònia per a compartir no sols continguts, sinó experiències, la qual cosa semblava sintonitzar amb les exigències dels usuaris més joves, un aspecte a tenir en compte a l’hora de valorar l’activitat a les xarxes socials de les corporacions, les institucions i les empreses.
Efectivament, encara que Facebook i WhatsApp continuen liderant l’activitat a les xarxes, Instagram és, juntament amb Twitter i YouTube, la que més creix entre els joves. Concretament, entre la població d’entre 18 i 34 anys fins a un 16% l’utilitza amb finalitat informativa, el doble que en el conjunt de la població, segons el Digital News Report 2018 del Reuters Institute. Potser la necessitat de dirigir-se a les audiències més joves explica la presència dels mitjans a les xarxes en general i en Instagram en particular. De manera que, per als mitjans, es tractaria d’un posicionament estratègic, una presa de posicions a l’espera d’anar constatant cap a on evolucionen les coses en l’escenari digital.
Amb aquests plantejaments, ens preguntem sobre els usos informatius d’Instagram en períodes de campanya electoral, concretament en la campanya de les eleccions generals del 28 d’abril de 2019 a Espanya. Rendibilitzen els mitjans de comunicació els aspectes específics d’aquesta xarxa social, és a dir, la idoneïtat per al fotoperiodisme i per a apuntar a franges de lectors més joves? Sobre aquest tema, el 2012, Rafael Díaz Arias ja assenyalava la poca recerca sobre l’ús informatiu d’Instagram. La bibliografia és certament escassa fins a 2015.
Per exemple, a Gallardo i Enguix (2017) s’analitzen els perfils de diversos candidats (Alberto Garzón, Carme Chacón, Cristina Cifuentes, Pablo Iglesias, Mónica Oltra, Mariano Rajoy, Albert Rivera i Pedro Sánchez) i diaris (El País i El Mundo) en les eleccions de juny de 2016, i es constata encara un desenvolupament escassament professionalitzat.
Així, mentre El Mundo se cenyia estrictament a les regles del fotoperiodisme, El País sí que publicava algunes fotografies que escapen a les convencions de la premsa impresa. Els candidats van utilitzar tres nivells de representació: públic (imatges pròpies dels diaris), privat (fotos motivades per l’activitat pública del candidat, però que escapen a la “noticiabilidad” clàssica) i domèstic (fotos que construeixen una imatge de vida privada i familiar).
En un altre treball sobre l’ús d’Instagram per part dels diputats espanyols en la legislatura iniciada al juliol de 2016, Selva-Ruiz i Caro Castaño (2017), també subratllen l’escassetat de recerques sobre l’ús d’aquesta xarxa social en comunicació política per part de partits i polítics, especialment en comparació amb l’abundant producció acadèmica nacional i internacional que ha investigat l’ús de Facebook o Twitter.
Aguilar (2019), en un treball sobre la utilització d’Instagram com a eina de comunicació política per part dels líders dels quatre principals partits polítics espanyols des d’una perspectiva personalista, també constata la limitació de recerques científiques nacionals sobre aquesta xarxa social en comparació amb el nombre de publicacions sobre l’ús de Facebook i Twitter. En aquest text, es fixa en com els mitjans de comunicació integren la xarxa social Instagram en l’estratègia comunicativa. Entre altres autors, Rojas i Panal (2017) s’han ocupat de la manera en què utilitzen Instagram tres referents de la premsa esportiva internacional com Bleacher Report, Marca i L’Équipe.
Mitjançant una anàlisi de contingut de l’activitat en aquesta xarxa durant quinze dies, han constatat que mentre el primer d’aquests elabora els continguts específicament per a aquesta xarxa social amb pautes que estan basades en la creativitat i la innovació per a poder interactuar amb els usuaris, els altres dos encara es troben de camí cap a una digitalització definitiva per a ajustar-ne els continguts a la plataforma.
Per al desenvolupament del present treball, es va elaborar manualment un corpus a partir de comptes d’Instagram –tots verificats– de mitjans de comunicació. La selecció dels mitjans es va fer a partir de les dades d’audiència de la primera onada de 2019 de l’Estudi General de Mitjans (egm). Entre els quals, s’hi van incloure els quatre diaris de major difusió (El País, El Mundo, abc i La Vanguardia), així com les dues ràdios amb major audiència (Cadena Ser i Cadena cope) i les tres primeres televisions (Antena 3, tve, La Sexta).
La primera posició del rànquing d’aquestes últimes l’ocupa Antena 3, de qui seleccionem inicialment el compte Antena3com, perfil oficial d’Antena3#. Quan constatem la seva reduïda activitat, així com el caràcter exclusivament corporatiu d’aquesta, va ser quan considerem la pertinència de centrar-nos en el compte d’Antena 3 Notícies, molt més activa i lligada a l’actualitat, la qual cosa la feia més rellevant per al nostre objecte d’estudi, tal com constatem després del seguiment dels primers dies de campanya.
Aquesta circumstància no hi va haver necessitat de plantejar-la en els casos de tve i La Sexta, ja que, a diferència d’Antena 3, en tots dos casos tota la seva activitat a Instagram se centra en un únic compte corporatiu. Després de l’elaboració del corpus complet entre els dies 12 i 28 d’abril de cada perfil d’Instagram, es va reduir el corpus a les publicacions que la seva temàtica tenia relació amb la campanya electoral.
Com s’ha assenyalat, l’app Instagram va néixer en 2010 com una xarxa per a compartir fotografies, vídeos i comentaris, sobretot les primeres. És més, en un primer moment es va posar l’èmfasi en l’estètica de les antigues càmeres fotogràfiques per això es van agregar filtres preconfigurats que simulaven l’estètica analògica del blanc i negre, els tons virats i altres recursos, com l’efecte de les fotos acolorides amb anilines, així com el format 3:2 característic de les instantànies Polaroid al qual al·ludeix la icona de l’aplicació; a més de poder modificar diferents paràmetres com el contrast, la luminància o la temperatura de color.
Però a partir de l’adquisició d’Instagram per part de Facebook, el 2012, va arribar la innovació del vídeo. Primer en format breu de no més de quinze segons, i a partir de 2016 fins a 60 segons, la qual cosa va atreure nous usuaris. En aquest context, s’enquadra la presència dels mitjans en aquesta xarxa social, tant els audiovisuals com la premsa escrita, que s’han vist obligats a adoptar el format entre les seves modalitats de producció informativa en l’adaptació a l’espai digital.
Tots els comptes analitzats publiquen imatges relatives a la campanya electoral, si bé no amb la mateixa atenció. On la presència del procés electoral és menor el representa el compte de La Vanguardia, amb una única publicació el 28 d’abril referida a la victòria del candidat socialista, i encara que el compte que més publicacions ofereix sobre les eleccions és el d’Antena 3 Notícies (88 en total), en termes proporcionals és la Cadena Ser la que ocupa aquesta posició, perquè els seus 37 posts constitueixen un 67,3% del total del seu perfil. Tant La Sexta com Antena 3 Notícies i la Cadena Ser dediquen més de la meitat de les publicacions a la cobertura de la campanya.
Sobre les modalitats discursives emprades pels mitjans en campanya, no s’aprecia una adaptació manifesta dels continguts a aquesta xarxa, sobretot per l’absència dels seus formats més populars, com poden ser els gifs o els mems.
Per contra, resulten significatius els elevats percentatges de l’ús dels vídeodocuments i dels vídeos editats, especialment en el cas de les televisions, ja que es tracta de material propi reutilitzat, bé en forma de fragments d’intervencions i de talls de veu, o de peces editades procedents dels espais informatius d’actualitat de la pròpia cadena, de manera que en aquest primer nivell ja seria present l’ús d’Instagram com a plataforma d’autopromoció per part dels mitjans.
Juntament amb el reciclatge i la reutilització, l’autopromoció seria el tret més destacat dels continguts difosos pels mitjans audiovisuals a través d’aquesta xarxa social. Sobre els primers, és especialment significatiu l’aprofitament que, per exemple, fa Antena 3 a Instagram dels titulars de portada de la premsa elaborats per a l’espai informatiu del matí.
Pel que fa a la ràdio, i en aquesta mateixa línia, trobem els àudios acompanyats de fotos fixes, fonamentalment dels candidats, però també dels conductors dels espais més emblemàtics de la cadena i dels seus principals col·laboradors, de manera que hi hauria una promoció sistemàtica d’algunes de les veus de referència de la cadena. Televisions i ràdios coincideixen també en un element que no apareix en la premsa escrita: la promoció de l’star-system que conformen els conductors i presentadors de la pròpia cadena.
En aquest treball, hem abordat l’ús d’Instagram en la cobertura de la campanya del 28a per part de diversos mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió. Entre les conclusions més destacades podem assenyalar que els mitjans, lluny d’usar Instagram com una plataforma d’expansió de la funció comunicadora del mitjà, en el que seria una concepció transmèdia dirigida a un públic fragmentat i heterogeni, i amb les consegüents adaptacions narratives, privilegien tres funcions clares: l’autopromoció, el comentari, i l’opinió emmarcada per una agenda temàtica sotmesa als interessos i estratègies del mitjà dins de la mercantilització de la funció de servei públic centrat a proporcionar informació independent i de qualitat.
Com recorda Julia Cagé, els mitjans de comunicació no són empreses com les altres, són empreses el principal objectiu de les quals és proporcionar un bé públic –una informació de qualitat, lliure i independent, indispensable per al debat democràtic–, i no la maximització del benefici i el repartiment de dividends entre els accionistes.
A més, emergeix una certa diferència entre l’ús d’Instagram per part dels diaris i els mitjans audiovisuals, en el sentit que la premsa escrita sembla respectar les convencions del fotoperiodisme mentre que en les ràdios i televisions s’aprecia sobretot un aprofitament de sinergies amb una finalitat d’autopromoció, fonamentalment publicitària, del mitjà.
És més, quasi no hi ha producció de continguts específics per a Instagram. Només a El País trobem alguns vídeoreportatges propis (que són, a més, les peces que obtenen major nombre de m’agrada), i altres peces elaborades a partir dels continguts de la campanya. També Antena 3 inclou alguns vídeos gravats pels mateixos redactors amb els seus dispositius mòbils per a avançar les informacions en les quals treballen, en el que seria una adaptació a les modalitats discursives de les xarxes i a un segment de públic més jove.
D’altra banda, com sabem, existeix una retroalimentació constant entre l’agenda temàtica dels mitjans, que encara són influents a pesar de no tenir la rellevància d’uns altres temps, i l’agenda pública que es va construint en les xarxes entre els múltiples actors que convergeixen en aquestes.
Això té un reflex en els comptes dels mitjans, la qual cosa explicaria la disparitat temàtica de les referències que trobem en el nostre corpus d’anàlisi, ja que no s’aprecia una rèplica de l’agenda temàtica del mitjà, ni els continguts semblen respondre a una estratègia unitària ni específica. Aquesta permeabilitat dels mitjans al soroll de les xarxes socials és el que es coneix en el màrqueting digital com newsjacking, per a referir-se a l’aprofitament per part de l’empresa de l’impacte d’una notícia a les xarxes amb la finalitat d’incrementar el nombre de visites o de m’agrada. Podem concloure que en l’ús que fan els mitjans d’Instagram en campanya prevalen els interessos propis abans que el dels ciutadans per als qui gestionen un servei públic, més enllà de la propietat dels mitjans.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari