El juny de 2019, més de 120 professionals de la comunicació d’arreu de Catalunya es van reunir a La Jonquera per celebrar la 37a Assemblea i la 12a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, organitzada per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), que aglutina un total de 140 capçaleres, la pràctica totalitat d’empreses i entitats editores de premsa comarcal i local d’informació general existents a Catalunya, ja siguin en format paper o digital.
Durant aquella jornada, el president de l’entitat, Francesc Fàbregas, va destacar durant el seu parlament la bona salut dels mitjans associats i va remarcar tant l’augment dels ingressos per publicitat com el fet que havien superat la crisi econòmica “amb nota”.
Un any després, la inesperada pandèmia de la COVID-19 ho ha capgirat tot, començant per un confinament excepcional i seguint per una sèrie de rebrots que generen una incertesa constant. Tot plegat, ha trastocat l’economia mundial, una crisi inèdita de gran magnitud.
En aquest context excepcional, la caiguda en picat dels ingressos publicitaris ha afectat de ple els mitjans de comunicació. S’ha parlat molt de l’afectació en les capçaleres de renom, però no s’ha fet tanta referència als mitjans de proximitat, els més modestos, que només a Catalunya donen feina a milers de periodistes.
El confinament va comportar el tancament de la majoria dels comerços locals –el principal client dels mitjans de proximitat–, fet que va provocar la paralització de subscripcions de negocis com bars o restaurants, obligats a tancar temporalment (fins i tot indefinidament) d’un dia per l’altre. Per acabar-ho d’adobar, l’anul·lació de les festes majors ha suposat un gran sotrac, ja que és el moment en què les capçaleres de proximitat tenen una forta entrada de publicitat.
En el cas de les capçaleres associades a l’ACPC, durant el confinament només algunes –com La Veu de l’Ebre o Som Garrigues– van estar unes poques setmanes sense editar-se per després tornar a la cita amb els lectors. Va ser també en ple confinament, a final de març, quan el Govern espanyol va anunciar que destinaria una quantitat important de diners a pal·liar els efectes del virus en els mitjans de comunicació, com els quinze milions a les televisions privades. Des de l’ACPC, ràpidament, es van posar en contacte amb l’executiu espanyol, escrivint a Pedro Sánchez i al secretari de Comunicació per explicar-los la delicada situació del sector. Posteriorment, van trucar per confirmar que havien rebut els correus electrònics. “En 48 hores respondrem”, van dir-los des de Madrid.
Finalment, però, ningú va respondre i els milions d’euros –com acostuma a passar– van anar a parar als grans mitjans. Sense ajuts de cap mena, als mitjans de proximitat no els ha quedat més remei que espavilar-se. “Tothom ha hagut de començar a inventar coses”, admet Francesc Fàbregas.
Uns invents que han estat habituals en molts mitjans locals, tal com es desprèn d’un qüestionari elaborat per capçalera i dirigit als periodistes tant de la premsa de proximitat com d’altres mitjans modestos per saber com els ha afectat professionalment la COVID-19.
“Treballàvem des de casa, amb poques cobertures i aprofitant eines poc habituals com els mòbils per a gravar”, assegura Víctor Montecino, redactor del Canal Terres de l’Ebre a l’enquesta, mentre que Joan Tutusaus, redactor-productor de Ràdio Maricel de Sitges, destaca, a més del teletreball, “l’ús d’aplicacions de videoconferències en les entrevistes”. “Sortíem el menys possible a l’exterior, i ho fèiem si la notícia ho demanava, sempre amb guants i mascareta, a més de la desinfecció de càmeres i micròfons”, afirma Pep Andreu, cap de Continguts de Mataró Audiovisual.
Entre les respostes de l’enquesta, però, també hi ha experiències laborals que acaben malament, com la de Miquel Botella, coordinador de redacció de Rockdeluxe, tot un emblema de la premsa musical que després de dos mesos teletreballant va tancar definitivament una etapa de trenta-cinc anys.
Una altra mala experiència és la de Francisco Javier Rodríguez Baena, director d’El Llobregat, a qui la gerència del mitjà els va proposar un ERTO de suspensió total de l’activitat al temps que els obligava a seguir treballant. “Incorrent en un frau”, precisa Rodríguez Baena, a qui en aquell moment li devien tres mesos de nòmina. “Després de finalitzar la revista mensual que edita l’empresa, que vam acabar per professionalitat i amb vistes a aturar l’activitat tan bon punt aquesta fos a impremta, la gerència ens va comunicar als dos redactors de la revista que ens acomiadava per ‘desavinences greus’”, recorda.
D’altres experiències han estat menys traumàtiques. “El seguiment de l’actualitat ha suposat un gran esforç per a una redacció petita com la nostra i hem hagut de prescindir dels nostres col·laboradors per qüestions econòmiques”, admet Mónica Ramírez, que treballa com a editora de la revista gastronòmica digital 7 Caníbales.
A part de les condicions laborals, evidentment, l’agenda temàtica s’ha adaptat a la urgència de la pandèmia. Un gir de volant, a nivell de contingut. Estanis Alcover, editor d’El Butlletí de l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació) destaca com hi han incorporat una secció especialitzada sobre els efectes, sobretot en els mitjans de proximitat, de la COVID-19, mentre que Francesc Canosa, director de La Mira recorda com van decidir documentar la pandèmia i el seu fotògraf, Jordi Borràs, s’ha passat mesos voltant per tot Catalunya “documentant el país i la seva gent: carrers buits, funeràries, treballadors, carreteres, botigues, interiors de cases... Les imatges les tens o no les tens. Era el mapa temporal d’una Catalunya vírica”, explica Canosa.
Una tasca, aquesta, que ha provocat que fins i tot la Fundació Gabo, que promou i treballa per l’excel·lència i la innovació en el periodisme, es referís a La Mira durant el confinament, destacant-ne el treball “rigorós, ètic i innovador” de l’equip tot i l’adversitat d’aquells mesos.
La majoria dels enquestats admeten que els respectius mitjans estaven preparats per treballar en la forma en què s’ha fet durant el confinament. “L’adaptació va ser ràpida. Som un mitjà petit, i això ho va facilitar”, admet Joan Tutusaus, des de Ràdio Maricel de Sitges, una resposta que va en la línia de la majoria de respostes.
“Ningú no hi estava preparat –discrepa Pep Andreu, des de Mataró Audiovisual. Els primers dies van ser desiguals, si bé els serveis tècnics de la casa van saber trobar solucions a les problemàtiques que s’anaven presentant”. “Una setmana treballava a la redacció la meitat dels periodistes i tècnics, i la setmana següent, a la inversa –afegeix Oriol Debat, coordinador d’Informatius de Mataró Audiovisual. Els treballadors que es quedaven teletreballant feien la cobertura dels actes i dels rodatges en exteriors”. També, Francesc Canosa en destaca la vessant humana. “La pandèmia ha fet treure el millor de nosaltres com a equip. S’ha cohesionat. Hem anat a l’una”.
Des de La Mira - a la imatge, Francesc Canosa i Magda Gregori, director i redactora en cap- han documentat gràficament la pandèmia a Catalunya. Font: La Mira
A l’hora de valorar els problemes amb què s’han trobat arran de la pandèmia, les respostes mostren una diversitat de circumstàncies. “A nivell de cobertura periodística, òbviament, hi havia la por a contagiar-se al carrer. Tot i que s’han minimitzat els rodatges i les entrevistes in situ, s’ha hagut d’anar a gravar a transports públics o concentracions que, en plena pandèmia, han generat certa psicosi”, reconeix Oriol Debat. Estanis Alcover destaca que "la centralització de la informació sobre la pandèmia ha fet molt dificultós baixar al nivell local, per tant, hi ha hagut més mancances de les que calien”. En altres casos, els problemes venien derivats de l’especialització del mitjà. “Hem hagut d’adaptar els nostres temes habituals per causa del tancament dels restaurants”, explica Mónica Ramírez, des de 7 Caníbales.
Amb tot, els problemes dels mitjans més modestos, han estat els mateixos que els dels grans? “Tots han tingut problemes econòmics, però, pel que fa a recursos, probablement ha afectat més els més modestos”, indica Marta Escobar, redactora de via Empresa. “En línies generals els problemes són els mateixos, encara que els petits, precisament per la seva dimensió i modèstia, han patit amb més intensitat aquesta crisi, tot i que alguns han aconseguit superar l’esvoranc”, afirma Francisco Javier Rodríguez Baena.
“Els problemes sempre són proporcionals. Un mitjà petit té més marge de maniobrar per virar el vaixell”, afegeix Canosa en referència a La Mira. “En els mitjans locals, hem hagut d’improvisar i sobretot posar-hi molta imaginació. En aquest sentit, el personal tècnic ha trobat solucions per a moltes situacions complicades i sense pràcticament recursos. En l’àmbit local, també és important disposar d’un ens com la Xarxa de Comunicació Local, que ha resolt problemes de mancances de material”, apunta Pep Andreu, des de Mataró Audiovisual.
El que queda clar a l’enquesta és que la pandèmia ha permès innovar a les redaccions. O, com a mínim, accelerar processos que eren a mig camí. “La idea de treballar des de casa i amb mòbils ja hi era, però semblava que no ens atrevíem a fer el pas”, reconeix Víctor Montecino, redactor de Canal Terres de l’Ebre. “A via Empresa ja teníem molt implementat el teletreball, si bé ara s’ha accelerat més i ja serà una constant en el nostre dia a dia” reconeix Marta Escobar.
El teletreball és, amb diferència, el principal dels canvis adoptats aquests mesos i està clar que ha vingut per quedar-se. “En situacions determinades o amb un petit percentatge de la jornada, és una línia de futur interessant per diversos aspectes com la conciliació, l’estrès i fins i tot la contaminació”, assegura Oriol Debat, mentre que Francisco Javier Rodríguez Baena aposta per “adaptar el teletreball per evitar desplaçaments innecessaris”.
Joan Tutusaus, de Ràdio Maricel de Sitges, va més enllà del teletreball i hi afegeix el control remot de les emissions o les aplicacions de videoconferència. “Jo continuo treballant des de casa –explica Víctor Montecino– i algunes cobertures les faig amb el meu mòbil i un equip (trípode, micròfon, peu de micro, etc.) que m’ha proporcionat l’empresa”.
El 2020 és, doncs, l’any que els mitjans van haver de reinventar-se. La valoració d’aquests mesos és dispar. Alguns enquestats creuen que, de tot plegat, en sortiran reforçats i d’altres –sobretot els afectats per un ERTO o que han perdut la feina– que en sortiran afeblits. Tot i així, a l’hora de reflexionar sobre les lliçons apreses, la majoria de les valoracions són positives. Si bé hi ha qui incideix en el got mig buit: “La crisi ha demostrat que el sector estava molt afeblit i que, qualsevol vent, el podria tombar fàcilment”, indica Francisco Javier Rodríguez Baena. La majoria prefereix ser positiu : “Hem vist que es pot teletreballar sense problemes”, assegura Miquel Botella. “La lliçó apresa és que la modèstia és virtut i la proximitat un grau. El món local creixerà de bell nou”, afirma Estanis Alcover.
En el cas de l'ACPC, passats alguns mesos de l’inici de la crisi de la COVID-19, la situació d’aquestes capçaleres és, tot i la duresa del moment, esperançadora. I és que durant la crisi econòmica del 2008 anaven tancant dues o tres capçaleres. Finalment, la situació es va estabilitzar i fins i tot el 2019 hi havia hagut més altes que baixes. Llavors va arribar la COVID-19 i, malgrat la duresa de tot plegat, a l’assemblea del 19 de setembre es va anunciar que només han tingut dos baixes i, en canvi, tenen deu altes (sis en paper i quatre en digital). “Ha estat molt dur i continuarà sent dur. La primera embranzida l’hem pogut aguantar, però si això continua les publicacions començaran a tenir problemes seriosos”, admet Francesc Fàbregas.
Francesc Canosa reflexiona sobre l’essència de la professió en un moment crític com aquest. “Els periodistes som un cos d’elit: t’enfrontes a la realitat i, per tant, per ser periodista cal estar molt preparat. No només ‘saber’ coses, també mentalment. Cal ser fort en moments durs. Empresarialment, aquesta pandèmia també accelerarà coses i permet veure que hi poden haver diversos models de negoci, encara que el lector, els continguts, el que fas, però sobretot l’honestedat, és la millor moneda. Ser honestos amb la teva feina és el millor negoci. El periodisme té molt futur: perquè, sempre, sempre ha d’explicar coses. I la pandèmia demostra això: cal explicar la realitat”, conclou.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari