Material inflamable

Després de la polèmica per la filtració de l’esborrany del pla de desescalada de la Generalitat sobre les restriccions pel coronavirus, el passat 18 de novembre, es va obrir el debat sobre què ha de fer un periodista davant una filtració. Un debat on Pere Aragonès, vicepresident del Govern i president en Funcions, ha arribat a dir que els mitjans de comunicació no haurien de fer cas de les filtracions.

Durant el debat organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya tant Pallàs, Tomàs com Llambrich van coincidir en el fet què cal anar molt amb compte amb les filtracions. Primer, és important conèixer-ne la procedència, ja que la persona qui ens filtra una informació està interessada en què allò surti a la llum. En segon lloc, ens hem de preguntar si el que ens filtren és important per la nostra audiència i si la resposta és afirmativa, hem de contrastar la informació. Les presses són males conselleres, i especialment amb una filtració. 

Quan es tracta d’una filtració, la fidelitat d’un periodista, segons els tres professionals que participaven en el debat, ha de ser amb el lector, i no amb la font. Joanjo Pallàs afirmava: “La complicitat que tenim els periodistes amb les nostres fonts no ha de ser més gran que la que establim amb els nostres lectors. S’ha de tenir temps, agenda i diners per dinars amb les nostres fonts, però l’objectiu d’un periodista no ha de ser fer-se amic d’aquest o de l’altre, sinó informar”.