Les redaccions es van anar omplint aquell 17 d’agost per cobrir una jornada maratoniana. A TV3, una desena part dels que treballaren aquella tarda estaven de vacances, però s’hi van incorporar a corre cuita. A RAC1, els que es trobaven a prop de vacances s’uniren al personal d’estiu, format sobretot per gent jove, a Catalunya Ràdio mitja dotzena de periodistes que feien vacances anaren a ajudar. I així moltes redaccions. Però amb què es van trobar? La cobertura va ser l’adequada? S’ha après alguna cosa? Descobreix-ho.
Els fotògrafs David Armengou i Marcela Miret arribaren a la Rambla, provinents d’un hotel proper i alertats per la cridòria. La parella van pensar força què fer amb les imatges fins que van oferir a EFE la més generalista de totes, una de la Marcela on va intentar plasmar la tragèdia “amb respecte, sense ferir, amb una imatge àmplia, oberta, un pla general, no detallista, ni morbós”.
A les redaccions, la fotografia va ser ben rebuda. Aquella imatge era, “entre totes les disponibles, la que reflectia més adequadament l’impacte de l’acció terrorista a la Rambla” assegura Pedro Madueño, fotògraf i redactor en cap adjunt al director de La Vanguardia. “Era ajustada a la realitat descrita i, per tant, dura. Per això, per pal·liar-ne la cruesa, va ser reenquadrada excloent-ne dues víctimes menors d’edat, s’hi van pixelar alguns rostres i es va evitar que fos possible identificar els afectats per l’acció terrorista”, explica Madueño.
“En aquest aspecte tota prudència és poca, i crec que el que s’ha de fer és elogiar els mitjans que han mostrat una major contenció, ja sigui perquè s’han abstingut d’oferir aquestes imatges o perquè, almenys, les han pixelades”, assegura Salvador Alsius, expert en ètica periodística. També, Sáenz de Ugarte afegeix que “si vols utilitzar algunes imatges dures, pagaràs un preu en reputació, en especial a les xarxes socials”.
El Procés. El quid de la qüestió. En un context enverinat per l’enfrontament editorial dels mitjans entorn al procés sobiranista, es feia molt difícil no acabar barrejant les coses. Des de sectors independentistes de la premsa es va considerar vergonyós relacionar l’atemptat amb el Procés. Des de l’altra banda, veuen les crítiques rebudes per aspectes deontològics com una excusa per carregar contra ells per la línia editorial contrària al Procés.
Des d’ambdós bàndols es veu, doncs, com una batalla ideològica amb l’atemptat com a excusa. “No em puc estar de dir, a títol estrictament personal, que les principals transgressions ètiques, molt més que les de la cobertura mateixa, han vingut per interpretacions polítiques esbiaixades que se n’han fet, ja des d’una hora després de l’atropellament de la Rambla”, afirma Alsius.
Malgrat el que s’ha exposat fins ara, els que informaren de l’atemptat valoren positivament la cobertura que se’n va fer, mentre que els que opinen des de fora són més crítics. “En general, els mitjans han reaccionat molt bé. L’únic és que al final, com sempre, ho hem polititzat tot massa. Els dies després dels atemptats els mitjans hem parlat poc de la gent i massa dels polítics”, reflexiona el periodista, Jordi Basté.
“La cobertura ha estat quantitativament excepcional. Qualitativament i ètica, qüestionable en alguns casos, tant per la duresa evitable dels materials gràfics difosos com l’excés d’especulacions en les primeres informacions i amb intents d’instrumentalització politicomediàtica reprovables”, apunta Marc Colomer. En canvi, la periodista del diari El Público, Ana I. Bernal Triviño, destaca que “Ha estat la cobertura del caos principalment, perquè molts mitjans o periodistes-tertulians han aprofitat l’ocasió per fer política, fomentar enfrontaments i difondre un missatge d’odi”.
A final de 2012, la revista Capçalera publicava un article (“Més allunyats que mai”) sobre el paper dels mitjans en el procés sobiranista i en el qual van participar una vintena de reconeguts periodistes. Una de les principals conclusions era que els mitjans editats a Madrid i a Catalunya s’havien distanciat encara més. Després de la cobertura de l’atemptat, la bretxa s’ha eixamplat de nou?
“Sens dubte. I es farà més i més gran a mesura que el procés sobiranista a Catalunya avanci”, afirma Vicent Sanchís, director de TV3. “No sé si més gran, però sí més patent –afegeix Ana I. Bernal Triviño–, el que també ha estat assenyalat per altres companys, i hi ha ciutadans que se n’han adonat. Era clar l’ús de la manipulació amb editorials malintencionats. Necessitaven una excusa i sense pudor alguns s’hi han entregat”.
Per tot això, i per moltes coses més que han passat des del dia de l’atemptat, des del Col·legi de Periodistes es volen organitzar una sèrie d’actes per fer-ne autocrítica. Així, des dels Mossos d’Esquadra, Patricia Plaja creu que cal “trobar un moment per asseure’ns tots plegats i fer un intercanvi d’opinions. És una necessitat des dels Mossos amb els periodistes que cobreixen aquest tipus de situacions”.
Però quines lliçons han après els periodistes de la cobertura d’aquells fets? “Més que lliçons, –apunta la directora de Nació Digital, Karma Peiró– els atemptats serviran (o haurien de servir) per reflexionar més sobre la professió. Sobre la manera d’informar, sobre la celeritat a l’hora de difondre una informació encara no confirmada per les fonts oficials, sobre els rumors que s’han magnificat a través de les xarxes, i sobre els límits que cada mitjà decideix o no superar en moments tan sensibles i delicats”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari