Maria Matilde Almendros neix a Manresa el 10 d’octubre de 1922, ara fa un segle. En acabar la guerra, Josep Mira, l’aleshores director de Ràdio Manresa, li proposa de fer un espai poètic setmanal a l’emissora i, al cap de pocs mesos, ja li ofereix feina de locutora, presentant l’informatiu, llegint anuncis i esqueles, a més de comentar els discs. Juntament amb Montserrat Calafell, Rosita Golet i Carme Colomer, Almendros és una de les primeres locutores que té l’antena manresana. “La qualitat de la seva veu, la dicció perfecta i les habilitats interpretatives aviat convenceren el director de l’emissora per nomenar-la primera locutora”, explica Sílvia Espinosa al llibre Dones de ràdio. Les primeres locutores de Catalunya.
Efectivament, Almendros ben aviat serà nomenada amb aquesta categoria laboral que, com a mínim aleshores, i tal com explica l’estudiosa Conxita Parcerisas, era “més pròpia d’emissores grans i quasi inexistent a les emissores de comarques”. El 1991, en l’entrevista a Capçalera que li va fer Montserrat Minobis, la mateixa Maria Matilde Almendros recorda així aquells primers anys: “A Ràdio Manresa fèiem de tot: locutores, actrius, secretàries... i fins i tot de caixeres, ja que aquella era l’època dels discs dedicats, pels quals cobràvem una quantitat. La veritat és que podem considerar que era una autèntica escola”.
Si ens centrem exclusivament en la carrera com a periodista, que combina amb la d’actriu (ambdues vessants vinculades sovint a través del radioteatre), l’any 1943 Almendros debuta a Ràdio Barcelona, on s’estarà onze anys. Precisament, ho fa fent radioteatre en el quadre escènic que dirigeix Armand Blanch en aquesta emissora. Però l’inici real de la popularitat a la ràdio de Maria Matilde Almendros arriba l’any 1954, quan Joan Viñas li proposa de treballar a Radio Nacional de España. “Quan vaig arribar a RNE, ho vaig fer amb una condició (...): sempre que no em privi de fer teatre”, recordava Almendros a capçalera. I afegia: “Aleshores, em van assignar la feina de matí, per poder continuar amb les meves activitats teatrals. A més, en aquella època, les emissores de ràdio no funcionaven les vint-i-quatre hores del dia i això permetia altres activitats, com en el meu cas. Així que, a la ràdio, feia el torn de matí i a la tarda-nit feia teatre i recorria el país”.
D’entre les aportacions destacades d’aquests primers anys a RNE hi cal remarcar la participació a Fantasía, el programa del dissabte a la tarda, creat el 1949 per Jorge Arandes i Federico Gallo i que comptava amb importants col·laboradors estrella, entre els quals Maruja Fernández i la mateixa Maria Matilde Almendros. Tal com explica la periodista i historiadora Elvira Altés al llibre Dones a les ones, el programa constituïa “el gran carrusel d’amenitats per a la tarda del dissabte” i rebia, en l’auditori que tenia l’emissora al passeig de Gràcia, “totes les celebritats del moment que passaven per Barcelona”.
Segons la també mítica locutora Cèlia Motis, en una entrevista realitzada per Agnès Batlle pel 35è aniversari de Ràdio 4 i que també recull Altés al seu llibre, “la Maria Matilde Almendros les va passar magres, també, en un món molt masculí, si bé com que era excepcionalment bona, ella i Maruja Fernández es van fer un espai propi, perquè en sabien molt i tenien molta gràcia, i perquè donaven mil voltes als molts homes que hi havia en aquell moment”.
Uns anys més tard, el 1964, Maria Matilde Almendros es fa càrrec del programa que la catapulta indiscutiblement a la fama: el mític De España para los españoles, en antena fins al 1978. De España... era un espai diari, de mitja hora de durada, que aviat es convertiria, segons Conxita Parcerisas, en “un canal de comunicació entre emigrants espanyols a països d’Europa i els seus familiars a l’estat espanyol”. El programa consistia a llegir les emotives cartes que rebia, i que, d’acord amb Parcerisas, “van arribar a ser més de mil diàries”. Precisament, gràcies a España para los españoles, Almendros rebrà el Premi Ondas a la millor locutora l’any 1969.
Si a Fantasía i a De España para los españoles l’audiència escoltava una Almendros en castellà, Conxita Parcerisas explica que, una mica després, en la represa democràtica després de la mort del dictador, Almendros esdevindrà “una de les primeres veus de la ràdio catalana”. Així, va formar part de l’equip que el 13 de desembre de 1976 va iniciar Ràdio 4. “Hi va presentar, amb Enric Frigola, el magazín matinal Temps obert, i participà en altres programes com Paraula i pensament, Lliçons de català, amb Esteve Bassols, i Novel·la”, comenta Parcerisas, que explica que Almendros “col·laborà també amb Temps Nou, dirigit per Montserrat Minobis entre 1983 i 1984, entre molts altres programes”. A més, també va ser una gran divulgadora del món de la sardana i de la cultura popular. “Va participar en programes com La voz de la sardana, La veu de la sardana, i en el programa Fes ta Festa fins a la jubilació, l’any 1994”, afegeix.
De la vida de Maria Matilde Almendros, marcada també fortament pel teatre, en destaca així mateix el seu pas per televisió. En essència, tanmateix, no és un pas que faci sobretot com a periodista, sinó més aviat com a actriu. Es tracta, segons Pilar Goñi, comissària de l’Any Maria Matilde Almendros, d’un pas curiós “perquè com a locutora només se li coneix alguna col·laboració quan va començar TVE a Miramar”. Explica Goñi que, realment, la popularitat també en aquest mitjà li arriba, de manera molt destacada, a final dels anys setanta, amb l’estrena de la sèrie Doctor Caparrós a TVE a Catalunya, en què Almendros dona vida a Elisa, l’esposa del famós doctor interpretat per Joan Capri. “Van ser trenta capítols de trenta minuts. Era un format nou, en directe i amb públic al plató. Ella compartia cartell amb en Capri i amb uns joveníssims Joan Pera i Carme Sansa. El programa d’Esteve Duran va guanyar el Premi Ondas el 1980”, comenta. I afegeix: “Per fer la sèrie es requeria gent experta i preparada per estar davant un públic allà mateix i a través de la pantalla. Almendros ho feia perfecte”.
A més de l’esmentat Ondas el 1969, Almendros va rebre en vida guardons com la Creu de Sant Jordi el 1990 o el Premi Nacional d’Interpretació aquell mateix any, a més d’altres distincions com el Premi Antena d’Or el 1970.
És, però, avui, un segle després del naixement, quan la popular locutora és celebrada amb el que segurament sigui el reconeixement més important (i també necessàriament simbòlic) a la seva figura: l’Any Maria Matilde Almendros. “Ella ens ha deixat un gran mestratge”, afirma Pilar Goñi. “Va ser una pionera a la ràdio i al teatre. El 1948, ja era empresària teatral i portava una companyia pròpia. A la ràdio, va saber fer-se un lloc en un món on les ones radiofòniques estaven en mans masculines”, explica Goñi. “Quan feia el programa de RNE, Fantasía, en què les locutores només posaven veu als anuncis publicitaris, ella va dir que podien recitar poemes i així, de mica en mica, va arribar a tenir un programa propi, De España para los españoles, en què la veu, la realització i la presentació eren a les seves mans”, assegura.
Però, què tenia Maria Matilde Almendros perquè arribés a convertir-se en una periodista i una figura tan popular i estimada per la majoria? “Era una dona humil, que sabia apropar-se a tothom i que sabia ajudar els altres amb bonhomia”, assegura Goñi. Una bonhomia que també traspuava en els programes, fet que s’exemplificava, segons la comissària de l’Any Maria Matilde Almendros, “quan llegia les cartes de familiars i amics d’un país a l’altre i, després, quan apropava la veu de les entitats catalanes, tant de temps silenciades, a les ones de Ràdio 4. Gent de la sardana, del teatre amateur català, de la cultura popular de casa nostra, dels geganters i castellers. No hi havia entitat catalana a la qual no entrevistés”. Era, doncs, una periodista de raça. Algú que avui ens convé de recordar i, sobretot, de recuperar.
Aquest article es va publicar l'octubre de 2022 a la revista Capçalera número 191.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari