Hi ha lectors dels diaris de paper que el primer que busquen en els exemplars són les esqueles. O la previsió del temps. O la recepta recomanada del dia. O els mots encreuats. És a dir, gent que consumeix mitjans de comunicació, però que arrenca el consum, precisament, pels continguts no explícitament periodístics.
En la premsa digital es troben cada vegada més exemples similars. Als diaris que actualment es poden seguir a través d’Internet hi ha una sèrie de seccions que no són pròpiament de contingut periodístic, encara que tenen molts seguidors fidels, que marquen tendència, que estan elaborades amb una qualitat reconeguda i que, fins i tot, fan que la gent es decideixi a fer el pas de donar-se d’alta i pagar. Unes seccions que, d’aquesta manera, no només ajuden a l’increment dels beneficis econòmics dels diaris. També aconsegueixen una fita, quasi tan important com l’aportació al finançament, com és la fidelització del lector.
“L’últim informe del Reuters Institute demostra que hi ha un cansament de l’audiència en relació amb el consum d’informació, que la gent està tipa de tantes notícies i que els mitjans de comunicació perden pes en la influència amb els usuaris. Per tant, és absolutament lògic que els usuaris dediquin una part del temps que en altres contextos dedicaven al consum de notícies a fer mots encreuats o a veure vídeos de cuina”, assegura Saül Gordillo, màxim responsable dels continguts digitals d’El Periódico entre 2012 i 2016.
D’altra banda, el catedràtic de Periodisme a la Universitat de Navarra Ramón Salaverría, considera que l’estratègia de diversificació per part dels mitjans digitals és molt positiva. “Certs editors poden dubtar a incloure passatemps, jocs, receptes i altres serveis orientats a l’entreteniment, més que a la pura informació. Potser les consideren claudicacions que desvirtuen la identitat del seu mitjà. Tot i així, el públic poques vegades percep les ofertes addicionals com a mostres de feblesa o de pèrdua d’identitat del mitjà. Tot al contrari, els lectors solen valorar que els seus mitjans ofereixin una gamma diversa de continguts i de serveis”, assegura el també membre d’Iberifier, l’observatori d’investigació i verificació de mitjans digitals.
Aquestes seccions són molt seguides pel públic del New York Times, sobretot la titulada Watching (cinema i televisió). A casa nostra, també hi ha mitjans de comunicació que inclouen continguts no estrictament periodístics, com el Paraulògic de VilaWeb o el Wordle.cat a l’ara.
Elena Neira, docent dels estudis de Comunicació de la UOC, creu que fenòmens d’èxit quasi virals com el del Paraulògic “són difícils de determinar com o quan neixen exactament, però l’important és capitalitzar-ne l’èxit i la gran comunitat que origina. En casos com aquest, de concursos o de competicions, bona part de l’èxit radica en la ramificació, en què esdevé en una competició global que permet sentir-te part d’una comunitat virtualment infinita on tothom fa el mateix que tu, on cada membre intenta resoldre un passatemps determinat abans que tu”.
Precisament l’editora de VilaWeb, Assumpció Maresma, explica que feia temps que estaven pensant en com crear la secció d’Entreteniment, amb contingut cultural, perquè és un clàssic dels diaris. I sempre tractem de millorar l’oferta de continguts als lectors, és el nostre objectiu central. I també s’ha de destacar que és un projecte molt bo per a la llengua catalana”.
Els experts consultats també reconeixen que una part de l’èxit de fenòmens com el mencionat del Paraulògic podria estar relacionada amb la sort. Que la fortuna sigui, en part, la causa que fa somriure els creadors d’un contingut que ràpidament es comparteix entre milers d’usuaris d’arreu. Però, evidentment i al marge de la sort, sobretot, el que hi ha és una gran feina darrere en el procés de creació i elaboració dels continguts amb els quals es pretén, senzillament, fer passar una bona estona al lector. Elena Neira valora que “l’usuari ha generat un nivell d’exigència dels mitjans que vol consumir que fa que les apostes siguin cada vegada més solvents. La part tecnològica d’aquests espais, la qualitat, la feina ben feta farà que tinguis més paperetes perquè el teu producte acabi funcionant entre el gran públic”.
En aquesta línia, curiosament i segons Ramón Salaverría, hi ha diaris que poden arribar a la conclusió que, amb aquestes seccions, generen un efecte totalment oposat al que aconsegueixen els continguts que busquen ràpids i irracionals pescaclics. “Els titulars i les informacions basades en estratègies de pescaclics provoquen gairebé sempre en el lector una sensació de frau. Es veuen incitats a fer clic, sí, però la informació habitualment defrauda les expectatives. Els continguts pescaclics poden ser irresistibles, si bé poques vegades satisfan. Els serveis i les seccions complementaris, en canvi, produeixen una sensació molt diferent en el lector i li donen allò que li agrada i l’entreté, desencadenant un cercle virtuós de consum recurrent i recompensat”, destaca aquest expert en continguts periodístics digitals, una idea que comparteix Saül Gordillo. “És bo que els mitjans de comunicació no cedeixin aquest terreny a altres actors digitals. A més, l’èxit que VilaWeb, l’ara o el New York Times puguin tenir amb aquests canals els ajuda a incrementar l’audiència, i això segur que no fa cap mal al periodisme ni a la informació”, conclou l’excap dels continguts digitals d’El Periódico.
Signe dels canvis dels temps, les audiències actuals quasi no tenen res a veure amb les audiències de temps enrere. El consumidor d’avui en dia vol trobar coses diferents, originals. Desitja, en certa manera, ser sorprès pel contingut que trobarà cada dia a la seva pantalla favorita. I, darrere d’aquest factor sorpresa, hi ha una mena de felicitat a sentir-se part d’una comunitat on s’informa i també s’entreté. Un sentiment de pertinença. I fidelització. “Els nostres subscriptors, més de 22.000 persones, donen suport al diari perquè volen contribuir a enfortir la independència de VilaWeb” assegura Maresma. “No es pot quantificar al detall com contribueixen econòmicament aquestes seccions a les arques dels mitjans, però és evident que aquests fenòmens d’èxit donen suport a la marca del mitjà. Que un contingut, per molt que no sigui estrictament periodístic, deixi d’estar situat en un lloc marginal per esdevenir la punta de llança d’un mitjà sempre és una bona notícia”, destaca també Elena Neira.
Ramón Salaverría també coincideix en el fet què són innegables els beneficis d’aquest consum d’entreteniment perquè poden incrementar la consulta d’altres continguts i seccions. “Arriben a funcionar com a palanques per a convèncer els usuaris puntuals de convertir-se en subscriptors habituals. Sempre que el mitjà no perdi la identitat i que recordi quin és el nucli de la seva proposta periodística, aquest tipus de serveis contribueixen a arrodonir l’oferta informativa amb recursos que estimulen el consum recurrent a llarg termini”, afirma.
Per últim, els experts en productes digitals consultats recomanen no mirar-se amb certa gelosia continguts periodístics i productes d’entreteniment, tal com explica Neira, que desitja, en tot cas, que “mai un periodista consideri la seva columna com una mena d’illa. Actualment, cada mitjà digital és un cos sencer, un vaixell. Uns continguts ajuden els altres. L’important és que tot funcioni”.
Gordillo també al·ludeix a la pandèmia per contextualitzar el canvi dels hàbits de consum digital. “L’esgotament generalitzat de la població contribueix a un major ‘entreteniment’ dels usuaris. Per això fan bé els mitjans de comunicació en l’entorn digital que cada cop més es dediquen a altres continguts complementaris o al marge dels informatius, tendència que explica l’èxit de propostes com Paraulògic o Watching. I és que un mitjà pot arribar a multiplicar els formats i les plataformes de publicació, “també pot diversificar les narratives i llenguatges amb els quals dona forma als continguts i també pot ampliar, en tercer lloc i per descomptat, el ventall de continguts i de serveis oferts al públic”, diu Salaverría, qui assegura que és així com s’arriba a la meta. A la rendibilitat. A la supervivència. Sumant. Multiplicant. Mai restant.
Aquest article es va publicar l'octubre de 2022 a la revista Capçalera número 191.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari