La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.
Josep Maria Martí ha finalitzat el mandat com a degà del Col•legi de Periodistes. Abans d’abandonar el càrrec, ha deixat les seves reflexions en aquesta entrevista -amb una periodista col•legiada i un que no ho és- en el que analitza, sense estalviar crítiques, l’estat de la professió.
1 d’octubre
Convocatòria dels premis Rahola.
La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona obren la convocatòria de la cinquena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local. Els treballs han d’haver estat publicats, emesos o difosos entre l’1 de desembre de 2012 i el 31 de desembre de 2013, i es poden presentar fins al 10 de gener de 2014. Més informació a www.premiscarlesrahola.cat.
2 d’octubre
1 de setembre
Opinió poc paritària.
3 d’agost
The Boston Globe , venut per setanta milions de dòlars.
El passat 14 d’octubre, va morir aquest reconegut fotògraf mallorquí a causa d’un infart cerebral a Barcelona als setanta-un anys. Nascut a la població mallorquina de Llucmajor (Mallorca, 1943) i de formació autodidacta, Catany –que vivia a Barcelona des dels anys seixanta– va ser considerat per la revista Life com un dels 100 millors fotògrafs del món. Autor d’unes dues-centes exposicions, va començar a exposar el 1972, i el 1987 es va donar a conèixer amb el seu treball “Natures mortes” amb el premi al millor llibre del festival Primavera Fotogràfica. El 1991, el treball
El periodista i escriptor sabadellenc Josep Costajussà va morir el 4 d’octubre als setanta-nou anys després d’una llarga malaltia que no per això el va privar de practicar l’activitat periodística, que exercia des dels divuit anys. S’havia format com a llicenciat en Dret i professor mercantil, i professionalment es va dedicar al món del tèxtil. Apassionat per la història i amb una clara vocació periodística, des de molt jove, es va dedicar a escriure sobre la seva ciutat i, en particular, sobre l’àmbit de l’esport. Col·laborador del
Josep Lluís Suelves Naya va morir de càncer el 3 d’agost. Natural de Sabadell, els inicis en el periodisme van ser al ja desaparegut diari Correo Catalán. De la premsa escrita, va passar a la televisió. El 1985, s’incorporà a TV3, on va desenvolupar diversos càrrecs, com cap de secció de Societat i cap d’Assignacions, departament des d’on coordinava l’equip de reporters de la cadena. A TV3 també va ser editor del 3/24.
Per quart any consecutiu, una sèrie de fotògrafs han elaborat un calendari solidari per a l’Inout Hostel (
Globus Punxats
Wilfredo Espina
La Garbera edicions, 2013
227 pàgines
