La tertúlia en el periodisme d’opinió va aparèixer a la televisió espanyola com a necessitat de debatre i argumentar en profunditat durant la Transició democràtica. Aquesta modalitat també va trobar el seu lloc en les noves petites cadenes que van sorgir amb l’arribada de la Televisió Digital Terrestre (TDT). Programes com “El gato al agua” d'Intereconomía (2015) o “El Cascabel” de 13TV (des del 2013) es presentaven com a formats barats i senzills que enganxaven a l’audiència a través de l’espectacle i la confrontació d’idees.
De la mateixa manera, la proliferació de tertúlies s’ha traduït en la consolidació d’una nova espècie mediàtica: l’opinador professional. Noms com Eduardo Inda, Francisco Marhuenda o Ignacio Escolar refermen la imatge del tertulià de televisió, que sol ser home i amb un perfil polític marcat. Per contra, les dones estan infrarepresentades. Un estudi del col·lectiu #OnSonLesDones del 2016 va concloure que la presència de les dones a les tertúlies radiofòniques catalanes només representava el 32% del total.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari