Mercè Rodoreda, una de les escriptores del segle XX més llegides en llengua catalana, va seguir la seva vocació d'escriptora gràcies a l'ofici de periodista. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Irene Riart ens explica com les entrevistes i els reportatges es van convertir en matèria primera per a la seva literatura.
Mercè Rodoreda, autora d'obres emblemàtiques de la literatura catalana del segle XX com ara Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962) i Mirall Trencat (1974), es va iniciar en la professió periodística a principis de la dècada dels 30. Anys després, va arribar a convertir-se en membre de l'Associació Catalana de Premsa i ser una de les redactores destacades del setmanari cultural Clarisme. La seva participació en aquest setmanari va significar la primera i possiblement l'única relació estable i compromesa amb el periodisme.
La Rodoreda periodista destaca per les seves entrevistes, que són més aviat diàlegs emmarcats en literatura, on l'escriptora comença aportant una llarga introducció sobre la persona entrevistada. Als diàlegs amb els entrevistats, on l'escriptora conversa en primera persona, es proposen reflexions sobre l'estat de la cultura catalana i la literatura dels anys trenta.
Tot i la rellevància de les entrevistes de Rodoreda, el seu treball periodístic va acabar l'any 1934, quan Clarisme va tancar. Un cop va esclatar la Guerra Civil, l'escriptora va seguir escrivint breus narracions a revistes com Companya, Moments i Revista de Catalunya. Aquests relats destacaren per la seva dimensió profunda, amb el conflicte bèl·lic de fons. Aquestes peces resulten essencials per entendre la formació literària i cultural de la novel·lista.
Pots llegir l’article sencer a
Report.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari