Àngela Graupera va néixer en una família de petits comerciants de Barcelona i això va comportar que des de jove se sentís molt propera a la classe treballadora, convertint-se en activista social. La seva funció sempre és la de ser infermera voluntària, a tocar de la batalla. Però tot canvia abans de marxar a la Gran Guerra quan va acordar amb Rafael Roldós, director del diari Las Noticias, que escriuria cròniques de caràcter humanitari i antibel·lcista des del front de Sèrbia.
Les seves cròniques van aconseguir una gran notorietat a l’època i, quan Graupera va tornar a Barcelona, col·labora a El Día Gráfico sobre temes de feminisme i fa conferències a escoles, cooperatives i ateneus obrers en defensa de la pau, els drets dels treballadors i el paper de la dona. Va ser una activista compromesa que també va escriure en publicacions anarquistes com La Revista Blanca i va fer novel·les de ficció de caràcter feminista i adreçat a les dones obreres. “Graupera s’endinsa en la complexitat humana i en la cultura de la societat on es troba" afirmen Desirée Oñate, investigadora sobre la periodista, i Josep Maria Reyes, autor del seu estudi biogràfic, en un article d'El País.
Al mateix article Oñate i Reyes expliquen que era una dona intel·lectual odiada per la majoria d'homes i detestada per les mateixes dones. Ella es caracteritzava per reflexionar sobre l’esperit humà i deixar escrits com aquest: “Pobles que es diuen civilitzats fan servir la seva admirable ciència i llargs anys d’estudis perseverants buscant els procediments bàrbars i eficaços per destruir altres pobles”. Unes paraules que, malgrat el pas dels anys, continuen impregnant l’essència de moltes cròniques que ens arriben avui dia, aquest cop des de la guerra d’Ucraïna.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari