La guerra de la precarietat

Fins ara, la cobertura d’un conflicte bèl·lic quedava reservada per als millors de la professió. Només aquells que gaudien d’un cert renom dins el sector tenien el privilegi de poder cobrir un conflicte armat. Però actualment. el risc i la manca de seguretat es combinen amb una situació de precarietat econòmica cada cop més acusada, especialment quan es tracta dels periodistes freelance o autònoms. La precarietat de molts dels reporters que s’han desplaçat per donar cobertura al conflicte bèl·lic iniciat pel govern de Putin pot arribar a ser, en alguns casos, realment preocupant.

“A Ucraïna hi ha periodistes i fotògrafs catalans molt joves que s’estan movent pel país sense les mesures de seguretat adequades. Això augmenta força el risc que s’acabin produint accidents greus”, indica l’Oriol Andrés, videoperiodista i documentalista independent. Pau Venteo, fotògraf freelance que va estar a Ucraïna durant més de deu dies també declara que ha acabat "perdent diners" i que s’ha trobat "amb unes tarifes molt similars a les que he cobrat per fer cobertures a la ciutat de Barcelona”.   

“Sincerament, no sé com poden sobreviure alguns dels periodistes que es troben a Ucraïna. El que s’està pagant pot arribar a ser fins a tres vegades menys del que es pagava abans de la crisi del 2008. S’han carregat l’ofici”, s’exclama Gervasio Sánchez, reporter de guerra en bona part conflictes armats de l’Amèrica Llatina a finals del segle XX, la guerra del Golf o la guerra de Bòsnia, entre d’altres.